Per Carlos Garfella.
Hosni Mubarak, ex-dictador egipci que es va mantenir al poder durant més de 30 anys, ha comparegut avui, dia 2 de maig de 2012, davant del Tribunal Penal d’El Cairo en l’anomenat “Judici del segle”. En el qual s’ha jutjat -per primer cop en l’historia- a un dictador àrab. Mubarak, acusat de corrupció continuada e instigació al assassinat contra la població civil durant la revolució del 25 de gener, ha sigut condemnat a cadena perpetua. Per la seva part, l’ex-ministre d’interior Habib el-Adly, també ha sigut condemnat a cadena perpetua per l’ordre de disparar contra els milers de manifestants que durant dues setmanes es varen congregar a la Plaça Tahir –Plaça símbol de la revolució-; Una ordre que va suposar la mort de de més de 800 persones.
La resolució dictada pel Tribunal de lo Penal avui a la capital del país, ha suposat l’esclat de bogeria de milers d’egipcis congregats a la plaça Tahir. No obstant això, els ànims i l’eufòria de la gran majoria d’egipcis ha anat disminuint a mesura que el Jurat dictava la sentencia de la resta dels també avui acusats: Alaa Mubarak i Gamal Mubarak, fills del dictador –absolts dels càrrecs de corrupció-, així com del empresari Huseni Salem, acusat d’enriquiment il·lícit i absolt per prescripció.
Mubarak, que serà traslladat a la presó de Tora, al sud del Cairo, té 60 dies per recórrer la sentencia davant la cort de cassació, màxima instancia judicial del país. La condemna, que ha absolt a 6 col·laboradors del regim; no ha deixat indiferent a ningú. Els enfrontaments viscuts a la plaça Tahir entre detractors i defensors de Mubarak, instants després de fer-se oficial la sentencia, en són un exemple de la situació actual del país.
A tot això, cal destacar que la cadena perpetua no era la màxima condemna a la qual s’enfrontava avui el tirà; la fiscalia havia sol·licitat pena de mort en l’orca, decisió que tenia el vistiplau d’un gran sector dels opositors al règim, entre ells els familiars de les més de 800 víctimes assassinades per les forces de seguretat durant la revolució del 25 de gener.
Atenent al moment que viu el país, el jurat s´ha vist molt influenciat a l´hora de dictar la sentencia al acusats: A mitjans de juny, els egipcis hauran de decidir, en segona volta de les eleccions presidencials, entre el candidat dels Germans Musulmans, Mohamed Morsi o Ahmed Shafik, darrer primer ministre de Mubarak. En un país totalment dividit a poques setmanes de les eleccions més importants de la seva historia, una condemna massa estricta o massa contemplativa hagués agreujat l´escalada de violència entre els nostàlgics del règim i aquells que durant les dues setmanes més intenses del país, varen decidir mitjançant la revolució popular i pacifica, un canvi en el règim polític.
Malgrat la solemne declaració d’un dels jutges a l’inici del judici en la qual s’ha resumit els gairebé 30 anys de govern de Mubarak com una era fosca i a l’anomenada Revolució del 25 de gener com el clarejar d’una nova etapa, la reacció dels opositors a l’antic règim no s’ha fet esperar; i en aquets moments tornen a inundar com ara fa més d´un any, la plaça simbòlica per excel·lència de la primavera àrab. Càntics com : “O aconseguim justícia per als nostres màrtirs, o morirem com ells” resumeixen la indignació de gran part de la societat egípcia, que veu en la sentencia d’avui al matí un obstacle per a la transició democràtica del país i una traïció a la memòria dels centenars de manifestats assassinats pel règim.
