Per Carla Ramos.
Atenent a allò establert a l’article primer de la Llei 31/1984, de 2 d’agost, de protecció per Desocupació, per la qual es modifica el títol II de la Llei 51/1980, de 8 d’octubre, podem dir que la prestació per atur és una prestació contributiva a la que es té dret en determinades situacions de pèrdua de la feina, la quantia i duració de la qual es troba determinada pel temps que el treballador hagi cotitzat al règim de la Seguretat Social que contempli aquesta prestació. La funció d’aquesta prestació és la de protegir la situació d’aquells que, trobant-se en condicions de treballar, perdin la seva feina de forma temporal o definitiva o vegin reduïts temporalment la seva jornada ordinària de treball entre un 10 i un 70%.
Amb una taxa a Espanya de més de cinc milions d’aturats, sembla lògic analitzar qui són els qui poden accedir a la prestació d’atur. Els beneficiaris d’aquesta seran aquells que es trobin en alguna de les situacions legals de desocupació establertes, que tinguin el període mínim de cotització exigit i que no es trobin en alguna de les situacions d’incompatibilitat.
Es trobaran en situació legal d’atur, segons l’article sisè de la Llei 31/1984, de 2 d’agost, de protecció per Desocupació, per la qual es modifica el títol II de la Llei 51/1980, de 8 d’octubre, aquells treballadors que es trobin afectats per l’extinció de la relació laboral per: ERO (Expedient Regulador d’Ocupació), acomiadament basat en causes objectives, resolució de la relació laboral, mort, jubilació o incapacitat de l’empresari individual, per acomiadament, per resolució voluntària del treballador, en patir aquest una modificació substancial de les condicions de treball, per finalització del temps convingut d’una obra o servei , per declaració d’incapacitat permanentment total per a la professió habitual del treballador; els treballadors fixes discontinus; en cas de suspensió de la relació en virtut de l’ERO; en cas de reducció de la jornada de treball autoritzada per un període de regulació de treball; els treballadors que tornin a Espanya per extingir-se la relació laboral que tenien al país estranger i els penats alliberats per compliment de condemna o llibertat condicional.
L’article tercer de la Llei 31/1984, de 2 d’agost, de protecció per Desocupació, per la qual es modifica el títol II de la Llei 51/1980, de 8 d’octubre estableix que beneficiaris seran, doncs, els treballadors per compte aliè, els treballadors estrangers que es trobin a Espanya sempre que hi siguin de forma legal, els funcionaris i personal al servei de les Administracions Públiques, els militars, els membres de les corporacions locals, els càrrecs representatius que exerceixin la direcció dels sindicats que es troben emparats per la LO 11/1985 de Llibertat sindical i els alts càrrecs de les Administracions Públiques que es dediquin a això de forma exclusiva i que no tinguin dret a percebre cap prestació compensativa com a conseqüència del seu cessament.
Pel que fa a la durada de la prestació, aquesta anirà en funció del període de cotització prenent com a referència els dies cotitzats als últims sis mesos justament anteriors al moment en que finalitza l’obligació de cotitzar o, en tot cas, des del moment en que neix el dret a la prestació per atur anterior, atenent a allò establert a la taula oficial aplicable que es troba continguda a l’article 3 del Reial decret 625/1985, de 2 d’abril. El temps durant el que es cobra la prestació per atur anirà entre els quatre mesos o dos anys.
Pel que fa a la quantia que li correspondrà al beneficiari de la prestació, que trobem establida a l’article 4 del Reial decret 625/1985, de 2 d’abril, aquesta anirà en funció de la base reguladors que tingui el treballador i estarà marcada per les dates ja que, durant els sis primers mesos es percebrà el 70% de la base reguladora, mentre que a partir dels sis mesos fins a la fi de la prestació, serà del 60%. A més de tot això, caldrà tenir també en compte el nombre de fills a càrrec del beneficiari de la prestació d’atur.
La quantia mensual de la prestació, en tot cas, calculant-se tal i com s’ha explicat, no podrà ser inferior al 80% de l’Indicador Públic de Renta d’Efectes Múltiples (IPREM) mensual, incrementat en 1/6 quan el treballador no tingui fills al seu càrrec i al 107% del IPREM mensual incrementat en 1/6 quan el treballador tingui, al menys, un fill al seu càrrec. I, pel que fa a la quantia màxima de la prestació per atur no podrà superar el 175% dl IPREM, sense fills a càrrec; al 200% del IPREM amb un fill a càrrec i al 225% del IPREM amb dos o més fills a càrrec.
L’article 15 del Reial decret 625/1985, de 2 d’abril recull que la percepció de la prestació per atur serà incompatible amb qualsevol mena de treball, per compta aliena o pròpia, amb els períodes de vacances o descans retribuït, amb les activitats d’investigació o cooperació retribuïdes, l’exercici per elecció o designació de càrrecs públics o sindicals o alts càrrecs de l’Administració retribuïts, l’obtenció de pensions o prestacions de caràcter econòmica de la Seguretat Social a menys que siguin compatibles amb el treball que ha originat la prestació, amb l’activació de la reserva retribuïda continguda al Real Decret 1691/2003 i amb qualsevol altra situació que impliqui el dret a percepcions econòmiques de caràcter públic com substitutives de les retribucions deixades de percebre per la fi de l’activitat.
Les causes per les que es produirà l’extinció definitiva de la prestació d’atur, recollides a l’article onzè de la Llei 31/1984, de 2 d’agost, de protecció per Desocupació, per la qual es modifica el títol II de la Llei 51/1980, de 8 d’octubre són: l’esgotament del període pel que es te dret a cobrar-la, la defunció del beneficiari o que aquest rebi una pensió per jubilació o incapacitat permanent, si el beneficiari realitza una feina per compte aliè durant dotze mesos o més, la realització d’una feina per compte propi durant 24 mesos o més, quan s’imposi al beneficiari una sanció per cometre una falta molt greu, en el cas de que es sancioni al beneficiari per reincidir per tercer cop al rebuig d’un oferta de “feina adequada” o la negativa a participar en feines de col·laboració social, programes de feina o accions de promoció o formació professionals, quan es sancioni al perceptor per cometre quatre vegades una infracció lleu o per no comunicar la baixa quan es produeixin situacions de suspensió o extinció del dret.
Tot i això, existeixen una sèrie de causes per las que es pot suspendre temporalment la prestació, atenent a allò establert a l’article desè de la Llei 31/1984, de 2 d’agost, de protecció per Desocupació, per la qual es modifica el títol II de la Llei 51/1980, de 8 d’octubre, entre elles el trasllat a l’estranger, la realització d’una feina per compte aliè durant un temps inferior a dotze mesos o per compte propi de menys de 24 mesos o per ser sancionat per cometre almenys una vegada una infracció lleu o greu. La suspensió suposarà la interrupció del cobrament de la prestació pel període que l’autoritat laboral estableixi i la reducció de la durada de la prestació entre un i sis mesos.
En cas de que la persona esgoti aquesta prestació i no tingui prous recursos, es podrà demanar el subsidi per atur que és una ajuda econòmica que s’atorga als parats sense recursos econòmics y a col·lectius de difícil integració. Aquesta ajuda es troba dins de les cobertures assistencials de la Seguretat Social i, per tant, el principal requisit serà l’absència de rentes econòmiques a la unitat familiar, no podent superar les rentes de la llar un volum del 75% del salari mínim interprofessional (l’any passat, el 2011, equivalia a un nivell de renta per càpita a la llar no excedent als 472 euros).
La quantia d’aquest subsidi, durant l’any 2011 equivalia als 426 euros al mes, ampliant-se la quantitat en els casis de familiars majors de 45 o 52 anys si es tenien més de tres membres a càrrec. Pel que fa a la durada del subsidi d’atur, dependrà de les circumstàncies que hagin donat dret a la seva percepció, concedint-se normalment per un període de sis mesos amb una durada màxima de 24 mesos, podent arribar als 24 mesos si es pertany a un col·lectiu de risc.
