Per Carlos Garfella.
Traïció, és una de les paraules que més es varen repetir durant els comicis que el passat cap de setmana es varen celebrar a Egipte; i es que la situació política que actualment esta vivint el país no es la mateixa que els revolucionaris de la Plaça Tahir varen desitjar després de setmanes de lluita pacífica al carrer. Es considera una traïció, contrarevolució i una mentida premeditada que a la segona volta de les eleccions més importants de la historia del país els egipcis es vegin obligats a elegir, com a president del govern, entre: Ahmed Shafiq, ex primer ministre de Mubarak i candidat de la Junta Militar; o Mohamed Morsi, candidat dels Germans Musulmans. En resum, a elegir entre els mateixos que varen governar el país durant dècades baix un regim dictatorial, o aquells que entenen la revolució com una eina per a la islamització del país baix un govern confessional. A tot això se li afegeix la dissolució del Parlament per ordre del Constitucional a 48 hores dels comicis i la conseqüent concentració del poder legislatiu ens mans de la Junta Militar.
Davant les dues opcions, la major part de l’essència de la revolució es mostra més favorable al candidat islàmic: Lògicament, a pesar de que haver arribat a la situació d´elegir entre aquests dos candidats ja és un fracàs, la proclamació d’Ahmed Shafiq com a president del executiu; seria fer llenya de l’arbre caigut. És per aquest motiu que gran part dels revolucionaris que varen defensar la constitució d’un estat democràtic aconfessional hagin utilitzat allò que coneixem com a “vot útil”, no obstant, una gran part dels mateixos també han optat per l´abstenció.
Si ja de per sí la transició democràtica del país pareix que no pot superar una situació més caòtica; Mohamed Morsi, candidat dels Germans Musulmans es va autoproclamar dilluns, a primera hora del matí, com a vencedor de les eleccions a expenses de qualsevol resultat oficial i amb la evident negació expressa de l’altra candidat. Mentre, la junta militar, conscienciada en la possible victòria del seu candidat; a anunciat la seva disposició a atorgar la totalitat del poder executiu, amb caràcter absolut, al vencedor de les eleccions amb el conseqüent perill d’autoritarisme que aquesta decisió pot ocasionar. En cas de que Shafiq –candidat de la Junta militar- es proclami vencedor de les eleccions, els militars ostentarien -un altra cop mes- el poder legislatiu i executiu. Aquest fet suposaria l’agreujament en la separació de la societat egípcia, avui dividida en tres bàndols; -revolucionaris, militars i musulmans- i fins i tot podria esdevindre un reforçament de l’aliança entre revolucionaris i musulmans amb el conseqüent perill de cop d’estat.
L’anunci de la mort de Mubarak tan sols empitjorarà l’actual situació d’inestabilitat que viu el país, doncs amb tota seguretat es produiria un xoc frontal de trens entre els més que segurs homenatges que es produiran per part dels fidels al ex-dictador amb les celebracions dels revolucionaris a Tahir. Aquest és el motiu principal pel qual s’ha fet tot lo possible per mantenir en vida al ex-dictador: Ja sigui mitjançant la respiració mecànica o fins i tot, amb la restricció d’informació verídica a la premsa sobre el vertader estat de salut d’aquest.
La transició del país nord-àrab està vivint la situació més agreujada des del derrocament del dictador. A l’espera dels resultats oficials de les eleccions, el futur d´Egipte pareix insert i sobretot, inestable. Ara tan sols cal esperar a la successió dels esdeveniments, que per el bé del país, espera’m que no siguin bèl·lics.
