La suplantació d’identitat a les xarxes socials

Per Carla Ramos.

A Espanya la primera denúncia per “Suplantació de personalitat” es va presentar davant l’Agencia Espanyola de Protecció de Dades (AEPD) el mes de febrer de 2009. Tot i que aquesta data ens és propera en el temps, segons un informe del 2011 publicat per l’Eurostat, Espanya encapçala, juntament amb Bulgària, el rànquing de països europeus amb un major percentatge de víctimes de robatoris online de la identitat. Segons aquest estudi, un 7% dels espanyols afirma haver estat víctima d’abús d’informació personal i violacions de la privacitat, front una mitjana europea de tan sols el 4%.

El fet de registrar un perfil fals sense l’ús de dades personals ni fotografies de ningú en concret no és constitutiu de cap il·lícit, excepte pel que fa a l’incompliment dels termes d’ús de la xarxa social que s’estigui fent servir. Pel contrari, en el cas de que el perfil faci servir fotografies o dades personals corresponents a una persona en concret diferent a qui ha registrat el perfil, aquest fet comportaria dos tipus de responsabilitat, depenent de la vessant des de la que s’analitzi la infracció.

Des del punt de vista civil, aquesta forma d’actuar implicaria una vulneració del dret a l’honor, la intimitat personal i familiar i a la pròpia imatge, dret que es troba garantit a l’article 18 de la Constitució Espanyola de 1978.

Per altra banda, des de la vessant del dret penal, ens trobaríem davant d’un delicte d’usurpació d’identitat, tipificat a l’article 401 del Codi Penal, que consisteix a fer-se passar per un altre individu sense el consentiment d’aquest i que comporta una pena del presó de sis mesos a tres anys. Segons les pròpies paraules del Tribunal Suprem, la usurpació d’identitat es defineix com el fet de “fingir-se ella mateixa per a fer servir els seus drets, és suplantar la seva filiació, la seva paternitat, els seus drets conjugals, és la falsedat, aplicada a la persona i amb l’ànim de substituir-se per una altra real i vertadera” (STS de 23 de maig de 1986).

El Codi Penal vigent anteriorment tipificava com a delicte la usurpació d’un estat civil, el fet de fer servir públicament un nom suposat i ocultar el nom a l’autoritat pública. Tot i això, a la reforma de 1995 es van suprimir els dos darrers delictes i es va decidir mantenir només la usurpació d’estat civil, és a dir, la suplantació complerta d’identitat en tots els actes de la vida, com ja s’ha mencionat. Per tant, sembla que, aparentment, es perd la possibilitat de denunciar perfils falsos a la xarxa. Tot i això, cal tenir present que el Codi Penal si que tipifica conductes com l’amenaça, les coaccions, la injuria o les vexacions injustes cap a algú, conductes que també es poden castigar si s’han produït mitjançant qualsevol tipus de xarxa social.

Per tal de denunciar les suplantacions d’identitat que es produeixin a les xarxes socials, els afectats tenen dues vies mitjançant les quals poden posar fi a la conducta il·lícita.

Per una banda, poden contactar amb la xarxa social corresponent i iniciar el procés que cadascuna d’aquestes té disponible. Les principals xarxes socials actuen de forma implacable davant aquest tipus de situacions, tot i que legalment no estan obligades a fer-ho. Atenent a allò establert als articles 13 i següents de la Llei 34/2002, d’11 de juliol, de Serveis de la Societat de la Informació i de Comerç Electrònic, els prestadores de serveis d’intermediació (com per exemple Facebook, Tuenti, Twitter, etc) no son, en principi, responsables pels continguts aliens que transmeten, o als que faciliten l’accés, incorrent en responsabilitat únicament si prenen una participació activa a la seva elaboració o si, coneixent la il·legalitat d’un determinat material en concret, no actuen amb rapidesa per tal de retirar-lo o impedir-ne l’accés.

Les xarxes socials han pres, doncs, consciencia del risc que suposa per a la seva imatge i la seguretat dels seus usuaris el fet de tolerar aquestes actuacions i, per això, davant del requeriment dels usuaris i, un cop realitzades les comprovacions pertinents, procedeixen normalment a donar de baixa a aquells perfils que poden resultar ficticis. Per això, aquest tipus de xarxes han creat unes potents eines per tal d’avisar dels abusos que es produeixen a les xarxes, mitjançant les quals l’usuari pot comunicar als administradors de la pàgina la infracció que es detecti.

Per altra banda, els afectats poden recórrer a les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat, és a dir, la Policia o els Mossos d’Esquadra. A l’octubre de 2011 l’Agencia Espanyola de Protecció de Dades va imposar una multa de 2.000 euros per suplantació d’identitat i dany a la imatge i la reputació a un usuari per fer servir una identitat pertanyent a una altra persona a la xarxa social Badoo. La sanció es basa en la infracció de l’article sis de la Llei Orgànica de Protecció de Dades, tipificada com a greu a l’article 44.3.b) d’aquesta norma.

A Espanya tenim encara una legislació bastant arcaica pel que fa a aquests delictes, que no està al dia  del que succeeix a Internet i els jutges no han creat massa jurisprudència al respecte.

Pel que fa als casos en que es creen perfils a alguna de les diferents xarxes socials amb la clara intenció de parodiar la figura de diferents personatges de la vida pública com ara ‘Espeonza Aguirre’, ‘Naniano Rajoy’ o ‘Truita Barberà’, no sembla que vulnerin les normes d’ús de les diferents xarxes socials ni molt menys la legislació vigent ja que, per una banda, no es fa servir el mateix nom que el personatge real i, per altra banda, no hi ha cap intenció de suplantar el personatge real. La diferència entre la parodia i la suplantació de la identitat de l’article 401 del Codi Civil que recull la usurpació de l’estat civil consisteix en que en el cas del delicte hi ha un ànim d’actuar com si fos una altra persona utilitzant els seus drets i accions.

Tot i això, cal tenir en compte que el fet de que aquests perfils no continguin una menció expressa del seu caràcter paròdic podria desembocar en el seu tancament en cas de ser denunciades, com ja ha passat amb d’altres perfils amb el mateix caràcter. Per tant, n’hi hauria prou amb incloure una menció al fet de que el perfil és fals o que no es la veritable biografia del personatge en qüestió.