La legalització de SORTU

Per Tomàs Gabriel Garcia Micó.

Amb la recent sentència del Tribunal Constitucional sobre la legalització del partit polític SORTU ha dividit la societat en dos grans blocs: per una banda, els que entenen que amb això s’ha assolit la màxima de la democràcia, permetre la participació política de totes les idees i sectors de la societat; per una altra banda, hi ha qui entén que la legalització de SORTU no té sentit degut a que els seus membres van ser integrants de la organització terrorista ETA. Hi ha opinions de tot tipus, totes elles respectables; però aquest article no té la finalitat d’expressar cap opinió de cap tipus, sinó analitzar des d’una perspectiva merament jurídica i legal la legalització d’aquesta formació política.

La norma jurídica fonamental per aquest article és la Llei Orgànica 6/2002, de Partits Polítics que en la seva exposició de motius preveu expressament que “els partits polítics no són òrgans constitucionals sinó ens privats de base associativa, formen part essencial de l’arquitectura constitucional, realitzen funcions d’una importància constitucional primària i disposen d’una segona naturalesa que la que la doctrina sol resumir amb referències reiterades a la seva rellevància constitucional i a la garantia institucional dels mateixos per part de la Constitució”, sent aquest paràgraf una expressió espiritualista dels principis consagrats als articles 16.1, 20.1.a) i 23.1 de la Constitució Espanyola de 1978 referents a la llibertat ideològica, expressió i participació política respectivament.

La qüestió nuclear que és necessari estudiar és si la constitució del partit polític SORTU és procedent o no ho és. En relació amb això l’article 12.1.b) de la citada Llei Orgànica preveu que la dissolució judicial d’un partit polític produirà els efectes següents com la presumpció de fraudulència o improcedència d’un acte quan es “creï un nou partit polític o s’utilitzi un altre ja inscrit en el Registre que continuï o succeeixi l’activitat d’un partit declarat il·legal i dissolt”. Segons el Ministeri Fiscal aquesta causa concorre degut a que SORTU continua amb l’activitat de formacions polítiques ja declarades il·legals amb anterioritat, com Herri Batasuna, Euskal Herritarrok i Batasuna; però el Tribunal Constitucional entén a la sentència de 20 de juny de 2012 que únicament es podrà “denegar la inscripció o la declaració de dissolució d’un partit polític quan, de conformitat amb allò previst a la LOPP (Llei Orgànica 6/2002, de Partits Polítics), concorri una causa legal per això, vinculada amb una vulneració de les exigències de l’article 6 de la CE, apreciada per l’autoritat judicial competent en el marc del corresponent procediment” (Fonament Jurídic 4t, darrer paràgraf).

L’element anteriorment apuntat porta a l’intèrpret màxim de la CE entengui que per tal de descobrir alguna vulneració de les garanties constitucionals que les formacions polítiques tenen atribuïdes en un Estat Social i Democràtic de Dret com el nostre és necessari recorre a “els estatuts pels quals haurà de regir-se el partit polític”, encara que també apunta que “és cert que, tal i com s’ha ressaltat, no pot descartar-se que el contingut proclamat en els estatuts d’un partit polític en ocasions resulti contradit per l’activitat del partit” i que “en tals casos serà precís valorar i ponderar un (estatuts) i altre (activitat de la formació política) element” (FJ 6è). El Tribunal Constitucional entén en el FJ 8è de la sentència citada amb anterioritat que “les declaracions recollides en els estatuts del partit polític SORTU i les manifestacions de similar i inclòs a vegades idèntic tenor dels seus promotors i dirigents en l’acte de presentació formal d’aquesta formació a favor, en els termes ja expressats, de les vies exclusivament pacífiques i democràtiques per a la consecució d’objectius polítics i al refús a la violència com a instrument d’acció política, inclosa expressament la d’ETA, han de considerar-se que constitueixen un contraindici suficient per a entendre, en principi, contrarestada o diluïda l’eficàcia probatòria d’altres elements de convicció dels que pogués inferir-se que el nou partit polític la inscripció del qual es pretén en el Registre de Partits Polítics pogués perseguir continuar o succeir l’activitat dels partits polítics judicialment il·legalitzats i dissolts per la Sentència 1/2003, de 27 de març”.

Per aquestes raons, el Tribunal Constitucional entén en la seva part dispositiva que es va vulnerar el dret d’associació dels recurrents en empara en la vessant de creació de partits polítics i restablir-los el dret d’inscripció al Registre de Partits Polítics, inscripció que els havia estat denegada per l’auto de 30 de març de 2011 de la Sala Especial del Tribunal Suprem.

Plantejar una conclusió és difícil sense albirar cap opinió al respecte, però és necessari apuntar el fet de que la democràcia és la forma d’organització política de molts Estats del món i aquesta ha d’admetre la possibilitat d’expressar les idees de qualsevol persona, fins i tot de les minories, i és per això que es podria definir la democràcia com el vehicle d’expressió d’opinions de les minories, més que de les majories; doncs aquestes últimes tenen assegurada la seva participació en les Assemblees Legislatives. Ara bé, aquesta expressió d’idees pròpies ha de concordar amb la base democràtica i civilitzada la qual es pot veure greument alterada per aquelles formacions polítiques i ideològiques que, malgrat perseguir idees més o menys lícites o legítimes, empren medis inidonis per a la seva consecució.

A continuació adjuntada en fitxer pdf la STC de 20 de juny de 2012 per la qual es legalitza SORTU i els vots particulats d’aquesta sentència.

STC de 20 de juny de 2012 per la qual es permet la inscripció de Bildu en el registre de partits polítics.

Vot particular del magistrat Javier Delgado Barrio.

Vot particular del magistrat Manuel Aragon Reyes.

Vot particular del magistrat Ramón Rodriguez Arribas.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *