Les conseqüències jurídiques de la filtració de dades de Fátima Báñez

Per Tomàs Gabriel Garcia Micó.

Recentment els diaris han omplert pàgines escrivint sobre la presumpta revelació de dades que l’actual Ministra de Treball, Fátima Báñez, portà a terme; les dites dades econòmiques, organitzatives i tècniques confidencials versen sobre un expedient de regulació d’ocupació que el Partit Socialista Obrer Espanyol té intenció de realitzar.

Es coneix que la Ministra Báñez hauria enviat un document titulat “Nota sobre les mesures de regulació d’ocupació (acomiadaments col·lectius, suspensió de contractes i reduccions de jornada) presentades pel PSOE el divendres 22 de juny” a diferents mitjans de comunicació, fet que ha estat ratificat per múltiples mitjans de comunicació a través d’impressions de pantalla, segons es podia conèixer el dia 6 de juliol. La qüestió problemàtica radica en que a aquestes dades només poden accedir els directius de la companyia i els representants legals dels treballadors i que, sota cap concepte, poden caure a mans de companyies de la competència.

El tenor literal de l’article 417 de la Llei Orgànica 10/1995, del Codi Penal diu “1. L’autoritat o funcionari públic que revelés secrets o informacions dels que tingui coneixement per raó del seu ofici o càrrec i que no hagin d’ésser divulgades, incorrerà en la pena de multa de dotze a divuit mesos i inhabilitació especial per a ofici o càrrec públic per temps d’un a tres anys. Si de la revelació a que es refereix el paràgraf anterior resultés greu dany per a la causa pública o per a tercers, la pena serà de presó d’un a tres anys, i inhabilitació especial per a ofici o càrrec públic per temps de tres a cinc anys”.

El caràcter d’autoritat o funcionari públic és inherent al seu estatus jurídic que segons l’article 98.4 de la Constitució espanyola de 1978 haurà d’estar regulat “per Llei”, aquesta norma jurídica que ens refereix la CE és la Llei 50/1997, del Govern, concretament a l’article 11 in fine que diu que per accedir al càrrec de Ministre “no haurà d’estar inhabilitat per a exercir ofici o càrrec públic per sentència judicial ferma”, per tant, indirectament ens està dient que són funcionaris públics.

Així doncs, s’ha vist que la Ministra Báñez per raó del seu càrrec és funcionària pública i, per tant, totes les dades confidencials que conegui no podran ser divulgades ni comunicades a ningú i al fer-ho, està incorrent en una conducta delictiva, concretament la de revelació de secrets de l’article 417.1 del Codi Penal.

Si l’assumpte arribés als Tribunals se la podria imposar, si quedés provada la fuga de dades als mitjans de comunicació, la pena de multa de dotze a divuit mesos i la inhabilitació especial per temps d’un a tres anys. En quant al subtipus agreujat de l’article 417.1 in fine que preveu diferents conseqüències jurídiques en el cas de que “la revelació […] resultés greu dany per a la causa pública o per a tercers”, la qualificació de l’afectació hauria de ser decisió dels Tribunals i en cas de considerar que la revelació de les dades de l’ERO la causen, podria arribar-se a imposar una pena de presó a la Ministra. No és menester d’aquest article entrar a fer valoracions d’aspectes subjectius com la gravetat del dany que pugui causar o haver causat la revelació i això, com ja s’ha dit, únicament han de decidir-ho els Tribunals en virtut del seu sotmetiment ple al principi d’imperi de la Llei.