Per Isaac Meler.
Barcelona.
El Reial Decret-llei 20/2012, de mesures per garantir l’estabilitat pressupostaria i de foment de la competitivitat, aprovat el passat divendres 13 de juliol, és el cos jurídic de l’últim paquet de retallades i important pujada de l’IVA que el govern de Mariano Rajoy ha aprovat entre aplaudiments al Parlament. Per contra, la reacció al carrer s’ha caracteritzat pel rebuig de la majoria de sectors socials, des de comerciants a funcionaris, passant per aturats, entitats culturals i empresaris de molts tipus. Però aquest últim Decret-llei no només ha suposat el paquet de retallades i increment del gravamen al consum, sinó que ha introduït importantíssims canvis a la Llei 7/2007, de 12 d’abril, de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic, canvis que han estat durament criticats des dels sindicats.
Un primer canvi fa referència a la modificació de l’article 48 de l’esmentada Llei 7/2007. Aquesta modificació té per objecte reduir el nombre de permisos dels funcionaris públics, això és, supòsits en què els empleats del sector públic poden absentar-se del seu lloc de treball per motius com la mort o la malaltia d’un familiar, trasllat del domicili, matrimoni o lactància d’un fill entre d’altres. Sens dubte, es tracta d’una retallada dels drets laborals dels funcionaris, que no ha estat negociada per part dels sindicats amb el govern, i de la qual es pot esperar la seva futura convalidació gràcies a la majoria absoluta del Partit Popular al Parlament.
Un altra reforma de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic ha afectat al seu l’article 50 de vacances dels funcionaris públics. La modificació ha anat encaminada a convertir el que era la fixació d’un mínim de vacances que els funcionaris havien de tenir, en altres paraules, un període mínim de vacances a què els funcionaris tenien dret en un període únic i invariable de 22 dies. Amb aquest canvi s’ha aconseguit eliminar els dies addicionals de vacances per antiguitat, i de passada la competència autonòmica en la matèria que establia la antiga redacció.
En tot cas, aquesta restricció en matèria de permisos i vacances no entrarà en vigor fins al 2013.
Finalment, una qüestió que ha indignat especialment als sindicats és la reforma de l’article 32 de l’Estatut dels funcionaris sobre negociació col·lectiva, representació i participació del personal laboral. A aquest article se li ha afegit un segon paràgraf en virtut del qual els òrgans de govern de les Administracions Públiques poden suspendre o modificar el “compliment de Convenis Col·lectius o acords ja firmats en la mesura de l’estrictament necessari per salvaguardar l’interès públic”.
Cal remarcar aquí que no deixa de ser una disposició més aviat vague, tenint en compte que l’“interès públic” està definit en base a interessos polítics, de manera que permet un marge d’apreciació i arbitrarietat bastant ampli a l’Administració.
Això és una vergonya. Quin delicte hem comès els funcionaris? Aprovar unes oposicons on concurrien una multitud de persones? És molt lamentable tot plegat, que retallin en l’alta esfera de l’administració i als pobres treballadors ens deixin en pau. Nosaltres, els funcionaris, també som treballadors.