El passat dia 10 de juliol la Cort Penal Internacional va sentenciar a catorze anys de presó a Thomas Lubanga Dylio per diverses conductes delictives que seran analitzades al llarg d’aquest article amb la norma de referència d’aquest Tribunal d’abast internacional, l’Estatut de Roma. Abans d’aprofundir a l’anàlisi legal, és necessari determinar qui és Thomas Lubanga Dylio; aquest home fou el líder de les FPLC (Forces patriòtiques pour la libération du Congo o Forces patriòtiques per a l’alliberació del Congo) una milícia creada sent proper el final de la Segona Guerra congolesa (1998-2003), dita milícia també fou coneguda com UPC (Union des Patriotes Congolais o Unió de Patriotes Congolesos). En nom d’aquesta, Thomas Lubanga Dylio, juntament amb altres personalitats de les FPLC, s’encarregà de enrolar nens menors de quinze anys d’edat a la milícia iniciant-se així el dramàtic cas dels “nens soldats”, un drama àmpliament estès pel continent africà, principalment.
La protecció dels nens en època de guerra la trobem al Protocol facultatiu de la Convenció sobre els Drets del Nen relatiu a la participació de nens en conflictes armats (Resolució A/RES/54/263 del 25 de maig de 2000, de l’Assemblea General de les Nacions Unides), el qual entrà en vigor el mes de febrer de l’any 2002; en l’exposició de motius diu expressament que “considerant en conseqüència que per a seguir promovent la realització dels drets reconeguts a la Convenció sobre els Drets del Nen és necessari augmentar la protecció dels nens amb l’objectiu d’evitar que participin en conflictes armats”, establint-se en la Convenció sobre els Drets del Nen, àmpliament coneguda per tots, concretament en el seu article 38.2, la prohibició absoluta i sense excepció de “que les persones que encara no hagin complert els quinze anys d’edat participin directament en les hostilitats” i en l’apartat 3 es comprèn “l’abstenció de reclutar en les forces armades a les persones que no hagin complert els quinze anys d’edat”. Tot això té relació amb el dret del nen de tenir garantit un “nivell de vida adequat pel seu desenvolupament físic, mental, espiritual, moral i social” (article 27.1), en sí garantir “l’interès superior del nen” (article 3); ja que la seva participació en conflictes armats o el seu simple reclutament o enrolament ja atempta contra la garantia de l’interès superior del nen, i no diguem ja contra la garantia d’un nivell de vida adequat pel seu desenvolupament.
Un dels fets importants a destacar és el per què de la competència de la Cort Penal Internacional en l’enjudiciament d’aquests fets doncs queda palès que aquest òrgan jurisdiccional internacional no pot exercir aquestes funcions de manera retroactiva, és a dir, sobre fets anteriors a l’entrada en vigor de l’Estatut de Roma, quedant dit fet consagrat a l’article 11 d’aquest text legal. Així doncs, només es poden enjudiciar els fets que hagin tingut lloc amb posterioritat a l’1 de juliol de 2002, data de l’entrada en vigor del dit text, i segons les dades de les quals es disposen, Thomas Lubanga cometé els delictes pels que és acusat entre el mes de setembre de 2002 i l’agost del 2003 complint-se doncs la conditio sine qua non de la competència temporal de la Cort.
Thomas Lubanga Dylio fou condemnat a catorze anys de presó per la comissió de dos fets delictius, en qualitat de coautor, prescrits ambdós a l’article 8 de l’Estatut de Roma podent-se qualificar-se com a crims de guerra en relació amb el reclutament dels nens soldat.
La sentència la dictà Sir Adrian Fulford, magistrat del Regne Unit, i conegut com “The Honourable Mr Justice Fulford” qui presidí la Cort Penal Internacional durant aquest llarg procediment que començà el 29 de gener de l’any 2009. En la sentència se’l condemna per la comissió de dos fets delictius previstos a l’article 8, apartat 2, secció b), subsecció xxvi (8.2.b.xxvi) que diu el següent: “Als efectes del present Estatut, s’entén per “crims de guerra”: b) Altres violacions greus de les lleis i usos aplicables en els conflictes armats internacionals dins del marc establert de Dret Internacional, a saber, qualsevol dels actes següents: xxvi. Reclutar o enrolar a nens menors de quinze anys a les forces armades nacionals o utilitzar-los per a participar activament en les hostilitats”; i a l’article 8, apartat 2, secció e), subsecció vii (8.2.e.vii) que diu el següent: “e) Altres violacions greus de les lleis i els usos aplicables en els conflictes armats que no siguin de caire internacional, dins el marc establert de Dret Internacional, a saber, qualsevol dels actes següents: vii. Reclutar o enrolar nens menors de quinze anys a les forces armades o grups o utilitzar-los per a participar activament a hostilitats”.
Destacar que els catorze anys que haurà de complir Thomas Lubanga no es computen des del 2012, sino des del 2006, any en el que fou tancat a la presó; per tant, i això també fou dit per Sir Adrian Fulford, la condemna finalitzarà al 2020, quan ja hagi complert els vuit anys de presó restants.
Aquesta és la segona notícia en un lapse molt reduït de temps que coneixem sobre la funcionalitat de la Cort Penal Internacional i veiem com ara s’està complint la important tasca que té atribuït aquest òrgan doncs, conjuntament amb l’inici de l’enjudiciament de Ratko Mladic que coneixíem fa uns dies en un altre article publicat a El Jurista (“Els crims de Ratko Mladic”), trobem la finalització del procediment contra el líder de les FLPC per part d’aquest òrgan jurisdiccional d’abast internacional. En conclusió doncs, veiem com cada cop amb major èxit i celeritat, una celeritat relativa a la gran complexitat d’aquests procediments judicials, molts casos de crims internacionals comesos en un passat no molt llunyà com queda demostrat amb els perpetrats per Thomas Lubanga Dylio.
