Rússia és el país europeu més hostil amb la comunitat homosexual occidental. De fet, fins 1993 (els bolxevics van iniciar despenalitzant l’homosexualitat però van acabar penalitzant-la de nou doncs com els homosexuals més visibles eren de les classes altes i burgeses es concebí la homosexualitat com una depravació de burgesos) les practiques homosexuals es preveien com a delicte en l’article 121 del Codi Penal Rus i es sancionaven amb penes de presó. Malgrat que ara ja no és considerat com a tal, un 71% de la població russa encara veu als gais i lesbianes (els quals representen a Rússia un 7%) com persones amb problemes mentals i sense moral i, per tant, sense el dret de tenir els mateixos drets que ells.
Així doncs, la homofòbia encara es troba molt estesa i encara son molts les víctimes de la violència social i governamental. Un clar exemple és la marxa de l’orgull gai, la qual ha estat prohibida des del 2006 fins el 2011 i que, si be semblava que aquest en aquest any si podria haver-hi, l’Ajuntament de Moscú ha prohibit aquestes marxes pels pròxims cent anys (declarant el Tribunal municipal de Moscú després de que el LGBT reclamés, legal la prohibició). A més, l’Ajuntament de Sant Petersburg ha prohibit qualsevol tipus de propaganda gai o lesbiana als menors ja que es tracta, segons l’ajuntament, d’una orientació sexual semblant a la pedofília. Aquesta nova llei ja en vigor, preveu multes de fins a 130 euros a aquelles persones físiques (1300 si son persones jurídiques) que facin difusió per vies a les
que pugui arribar tothom d’informació “que pugui fer mal a la salut i al desenvolupament moral i espiritual dels menors i formar en ells idees distorsionades de d’igualtat social entre les relacions matrimonials tradicionals i les no tradicionals”. S’ha vist afectada per aquesta norma la cantant Madonna, la qual és amenaçada per les autoritats russes amb una multa de 17.000 dòlars per defensar als homosexuals russos. Pitjor ho tenen els organitzadors encarregats de realitzar el concert, doncs la església ortodoxa s’està plantejant excomulgar-los.
És l’església ortodoxa , la qual com ja he dit anteriorment gaudeix d’un paper privilegiat degut a les seves relacions amb les instàncies oficials i el Kremlin, i el afany per imposar els seus criteris a la societat de forma més combativa la que esta portant a una intolerància cada cop més preocupant.
L’única via que queda al col·lectiu homosexual rus és el Tribunal Europeu de Drets Humans, el qual s’espera que reconegui els drets dels homosexuals i faci pressió al govern rus per a que reconegui la il·legalitat de les prohibicions, tant de les manifestacions passades i futures, com de la propaganda.
