Cinc illes volcàniques aïllades i deshabitades, de les quals la més gran té 4,3 km quadrats de superfície (la majoria no arriben ni al metro quadrat), situades a l’extrem occidental del Japó i davant de la Xina són les causants de que últimament dos de les principals potències d’extrem orient, Xina i japó, tinguin greus problemes de convivència.
Les illes Senkaku o Diaoyu (depenent de si ens referim en elles en japonès o en xinès) es troben enclavades en les rutes mercants del Pacífic i han estat reclamades pel Japó des de 1895 i per la República de Xina des de 1960 per diferents motius històrics. L’interès dels dos països orientals sobre aquestes illes és principalment econòmic doncs apart de les aigües marítimes de pesca s’estima que gaudeixen de jaciments potencials de hidrocarburs. Cal destacar, però que aquestes illes tenen un alt interès estratègic tant per la marina Xina com per la americana per el nivell de control marítim que comporten sobre aquella zona.
Així doncs, els actuals governs d’ambdós països s’han estat barallant entorn aquesta disputa territorial, llançant-se amenaces i calentant els ànims de la població (s’han convocat, en l’últim mes i mig, més de mitja dotzena de manifestacions anti-japoneses a les principals ciutats xineses).
Però, com va començar tot?
Malgrat el conflicte territorial existeix des de fa més de 5 anys, l’últim any i mig el nivell de crispació ha augmentat de forma alarmant: el juny de 2011, un vaixell de pesca de Taiwan va navegar fins a unes 23 milles de la illa, provocant que la guardia costera japonesa es mobilitzes enviant quatre vaixells i un helicòpter per bloquejar-lo. La guardia costera taiwanesa no va ser menys i va enviar cinc vaixells per a escortar al vaixell de pesca, provocant un enfrontament breu d’uns vint-i-cinc minuts. Més tard (i després d’altres incidents), al 2012, i després de un petit enfrontament per posar nom a 4 illots deshabitats, han estat diversos els intents per ambdues parts de fer-se amb els illots enviant activistes a la zona que han acabat amb la comp
ra de tres de les illes (i, per tant, nacionalitzant-les) per part de Japó i amb l’enviament de sis vaixells amb bandera comunista a les costes de les illes per reafirmar la jurisdicció xina sobre els illots. Ara per ara, doncs, és una política de provocació però què, si no es controla, pot acabar generant un problema de grans dimensions doncs tan Xina com Japó són, respectivament, la segona i la tercera potència econòmica del món.
El problema és que ambdós potències estan obligades a entendre’s fora de per no provocar un incident a nivell internacional. Xina és el principal mercat explotador del Japó mentre que Japó és el tercer soci comercial de Xina després de la UE i de EEUU. A més, xina inverteix, directament, 114,4 milions de dòlars en Japó i aquest uns 12855 milions en Xina. Són, doncs, més que aliats comercials.
