L’Avantprojecte de la llei de convivència escolar

Per Carlos Salvà.
Palma.
 

Fa menys d’una setmana es van publicar unes polèmiques noticies d’un nou avant projecte de llei que esta essent tramitant al parlament balear. L’Esborrany d’Avantprojecte de llei reguladora de la convivència escolar i de l’autoritat  del professorat dels centres educatius de les Illes Balears ha estat criticada per publicacions com l’Ultima Hora o el Diari de Balears i sindicats com CCOO o l’intersindicat d’educació STEI.

¿Quins son els motius? La llei de convivència te per objecte regular els drets i deures del personal educatiu públic o concertat, així com dels seus estudiants i dels respectius pares i mares. Per regular aquests drets i deures la llei se fa amb un sistema de responsabilitats especialment per els docents que ha cridat fortament l’atenció i ha aixecat una antiga ferida. Quins son els límits de la llibertat de càtedra constitucional?

L’article 151.2 de l’avantprojecte tipifica quines seran les anomenades faltes molt greus d’aquest sistema disciplinari. El precepte mes criticat ha estat aquest 151.2.a:

“Són faltes molt greus aplicables al personal docent les següents:

a. Violació de la imparcialitat, objectivitat i neutralitat en l’exercici de les seves funcions realitzant actuacions que expressin posicions personals, familiars,

corporatives, polítiques, clientelars o qualsevol altra que, utilitzant les facultats que té atribuïdes, pugui vulnerar aquest principi.”

El regim sancionador aplicable es troba a l’article 154, que recull per a les faltes molt greus 4 possibles sancions: L’acomiadament, la suspensió temporal, la degradació laboral, o el trasllat de localitat o d’illa en cas de ser membre funcionariat.

El delegat de educació menorquí Julian Hernández ha declarat que aquesta disposició es molt amplia i recull entre altres també la al·lusió als problemes per part del personal docent sobre els retalls y altres mencions a les polítiques que el govern esta duent a terme en aquets moments en l’àmbit escolar.

Aquest dos preceptes han estat profundament criticats, ja que s’al·lega que violen la llibertat  de càtedra de l’article 20.1.c de la constitució. Segons el sindicat STEI-i aquesta llei així com la llei sobre símbols intenten coartar als professors per manifestar-se lliurement. A més alegen la desproporció entre el tipus sancionat i les possibles sancions, en especial el trasllat de localitat o d’illa així com l’acomiadament per manifestar-se lliurement.

Tot i així, hem de analitzar quin es el àmbit i quins son els límits del precepte constitucional remarcat. El contingut real d’aquest te uns límits que se situen en funció del grau educatiu així com de la naturalesa publica o privada del centre. Com el tribunal constitucional ha dit en varies ocasions, aquest dret tindrà un significat distint depenent si s’exerceix a centres públics o en privats.

En els centres públics la llibertat de càtedra te un contingut únicament negatiu, que permet als docents resistir qualsevol obligació de promoure doctrines oficials, independentment dels plans de estudis que hagi de seguir sempre que aquests siguin merament plans docents i no intents d’adoctrinament. En principi, el que veiem es que aquesta llibertat de càtedra no significa en cap moment una suposada llibertat per poder expressar indiscriminadament opinions.

Tot i així l’article 27.1CE atorga a aquest dret d’una altra vessant de continguts. La llibertat d’ensenyança, com el tribunal constitucional ha delimitat, implica entre altres continguts la “transmissió de un determinat cos de coneixements y valors”, es a dir, un suposat dret de expressar i difondre lliurement pensaments, idees u opinions.

Per acabar amb aquest anàlisis, tornant al article 20. Veiem que les llibertats de les qual aquest article fa gala (expressió, càtedra,…) troben el seu límit en l’apartat 3.

“La lleiregularà la organització […] de qualsevol ens públic…”

Aquest precepte permet als parlaments a poder establer certs límits legals per l’exercici d’aquesta llibertat, els quals sempre hauran de respectar els altres principis constitucionals, com la proporcionalitat o la pròpia llibertat.

Tot i la immensa jurisprudència que s’amaga darrere aquests articles podem veure la constitucionalització de dos oposats que en teoria han de esser capaços de conviure en pau. Per un costat tenim la llibertat dels docents d’expressar-se lliurement i de negar-se a fer propaganda doctrinal, i per l’altre veiem com la llei pot regular certs límits per garantitzar que aquest dret no vulneri altres drets fonamentals com per exemple el lliure desenvolupament de la personalitat dels infants, el qual podria ser vulnerat amb una excessiva llibertat d’expressió per part dels docents.

El que s’ha de entendre de l’avantprojecte de la llei, i que es pareix oblidar a las critiques públiques, es que aquest també estableix que aquest regim de sancions s’ha de regir, com diu l’article 150.2 segons uns principis com els de proporcionalitat, legalitat, presumpció de innocència. A mes l’article 152 imposa els criteris de la graduació de les faltes en funció de la intencionalitat, l’abús d’autoritat, la reiteració, etcètera. Les sancions imposades hauran de ser el suficientment greus i estar provades per poder conduir a autèntiques conseqüències jurídiques.

Tot i els desafortunats aclariments del delegat menorquí, sembla que un docent no serà sancionat per el simple fet de fer comentaris puntuals els quals la llibertat d’expressió li permet, sinó que serà responsable en els casos en el que aquests comentaris continuats i que condueixin voluntàriament cap a un adoctrinament sobre una determinada postura política.

Vist això, i sempre que els responsables d’aquest control actuïn segons l’adequació necessària, sembla fins i tot lògic la capacitat que el govern ha determinat per protegir als estudiants, éssers en formació fortament mal·leables intel·lectualment, del que pareix esser avui en dia una socialment acceptada doctrina sempre contraria a qualsevol actuació governamental per part dels mitjans de comunicació, dels sindicats, i de la totalitat de la població.

Enllaços d’interès:

Esborrany de la llei.

Quíns son els límits de la llibertat de expresió docent?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *