L’ICAB inaugura el 2n cicle de conferències “Trobades amb la història”

Per l’Il·lustre Colegi d’Advocats de Barcelona.
Barcelona.
 
Pedro L. Yúfera, degà del Col·legi d’advocats de Barcelona.
Pedro L. Yúfera, degà del Col·legi d’advocats de Barcelona.

El degà del Col·legi d’advocats de Barcelona, Pedro L. Yúfera, ha inaugurat el segon cicle de conferències “Trobades amb la història” de la mà del catedràtic d’Història Contemporània de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Borja de Riquer, que ha ofert la conferència ‘Projectes catalans sobre Espanya. Segles XIX i XX’.

Yúfera ha remarcat “la importància de conèixer els esdeveniments passats, d’on venim, per tenir clar cap on anem. Són èpoques de canvi, d’incertesa i de qüestionament de les estructures cabdals, però la història ens demostra que els debats continuen i que són imprescindibles per evolucionar, per transformar la societat”.

En el marc del pati de columnes de l’ICAB, Borja de Riquer ha explicat la participació catalana a l’estat espanyol i perquè “acaba sempre amb frustracions”.

Borja de Riquer, catedràtic d’Història Contemporània de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB)
Borja de Riquer, catedràtic d’Història Contemporània de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB)

De Riquer ha recordat que “l’últim cap de govern espanyol català va ser Francesc Pi i Margall, que l’any 1873 va presidir la breu primera república espanyola”, i, des de llavors fins ara “hi ha hagut molts pocs ministres catalans i de molt poc pes polític”.

Al segle XIX, els polítics catalans van voler expressar-se i influir en la política i l’economia espanyola integrant-se en partits polítics d’àmbit estatal, però no va servir de gaire”, ha afirmat l’historiador. “Al segle XX, en canvi, es van crear partits catalans, però amb una visió reformadora d’Espanya en el seu conjunt, amb els resultats que tothom coneix, fins arribar a la situació actual, que és un autèntic atzucac” ha afegit l’historiador .

Entre els intents més destacats del segle XIX, Borja de Riquer ha citat Vicens Vives i les revolucions de 1840, 1854 i 1868. Quant al segle XX, l’historiador ha assenyalat “el fracàs del primer projecte d’estatut, l’any 1918”.

El cicle de “Trobades amb la Història” continuarà el 17 de gener amb la ponència d’Isabel Margarit, doctora en Història i directora de la revista Historia y Vida, sobre “Berlín 1918-1933. La gestació del nazisme”.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *