La Comissió Nacional del Mercat i la Competència

Per Neus Teixidor.
Madrid.

Les tasques de l’administració pública son molt variades. Entre elles, trobem la denominada activitat de policia, que es troba relacionada amb la regulació dels riscos i d’alguns sectors del mercat. En algunes ocasions, aquestes tasques de control les realitzen autoritats independents, como poden ser els organismes reguladors. Abans de la transició espanyola, existien alguns òrgans com el Banc d’Espanya, l’Ens Públic de Radio Televisió Espanyola o el Consell de Seguretat Nuclear. No obstant, la creació dels nous ens reguladors sectorials es va portar a terme en dues etapes, la primera durant les dècades de 1980 i 1990 i la segona a partir de 2007. El proper pas consisteix en la fusió de tots ells en un únic òrgan regulador denominat “la Comissió Nacional del Mercat i la Competència”.

A dia d’avui, existeixen nou òrgans reguladors diferents, dels que faré una breu descripció (es troben explicats per ordre de creació). En primer lloc, trobem la Comissió Nacional del Mercat de Valors, que va ser creada l’any 1988 amb l’objectiu de promoure la transparència dels mercats de valors i la correcta formació de preus. Evidentment, la seva tasca principal és vetllar per la protecció dels inversors.

Poc després, la Llei 16/1989, de 17 de juliol, de Defensa de la Competència va crear la Comissió Nacional de la Competència (anomenada Tribunal Nacional de la Competència fins l’any 2007). Les seves funcions bàsiques consisteixen en emetre dictàmens sobre projectes o proposicions de normes que afectin a la competència, actuar com a òrgan consultiu, impugnar actes administratius i disposicions generals amb rang inferior a la llei que obstaculitzin el manteniment de la competència efectiva en els mercats, funcions d’arbitratge i perseguir conductes anticompetitives. Actualment, aquest òrgan regulador es troba regulat per la Llei 15/2007, de 3 de juliol, de Defensa de la Competència, que va adaptar la normativa espanyola al Reglament (CE) 139/2004 del Consell, de 20 de gener de 2004 i al Reglament (CE) 1/2003 del Consell, de 16 de desembre de 2002.

A mitjans de la dècada de 1990, després de la liberalització del sector de les telecomunicacions pel Reial Decret-Llei 6/1996, de 7 de juny, de Liberalització de les Telecomunicacions (convalidat per la Llei 12/1997, de 24 d’abril), va fundar la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions. La seves tasques tenen a veure amb el control del compliment del servei universal, l’assegurament la lliure competència, la fixació de preus, l’exercici la potestat sancionadora i la funció arbitral. Aquest òrgan regulador desenvolupa les seves funcions de manera coordinada amb la Comissió Nacional de la Competència.

Per altra banda, la Comissió Nacional de l’Energia es troba regulada en la Llei 34/1998, de 7 d’octubre, del Sector dels Hidrocarburs. El seu objectiu és vetllar per la competència efectiva en els sistemes energètics, l’objectivitat i transparència del seu funcionament, així com el respecte al principi de la lliure competència. També és l’òrgan encarregat de resoldre els conflictes relacionats amb la gestió econòmica i tècnica del sistema i el transport d’energia en el sector elèctric. Aquest organisme és l’encarregat de determinar les tarifes, els peatges i la retribució de les activitats energètiques, però també d’elaborar una planificació d’aquestes.

La Llei 23/2007, de 8 d’octubre, d’Economia Sostenible va constituir la Comissió Nacional del Sector Postal. Aquest és l’organisme regulador del mercat postal, per tant, s’encarrega de gestionar el fons de finançament del Servei Postal Universal (SPU), la contribució postal i les taxes afectes, portar a terme tasques d’inspecció i de sanció i de comprovar preus dels serveis postals prestats per l’operador.

El Consell Estatal de Mitjans Audiovisuals es troba regulat en la Llei 7/2010, de 31 de març, General de Comunicació Audiovisual, encara que la seva creació ja es preveia en la Lle 6/1997, de 14 d’abril, d’Organització i Funcionament de l’Administració General de l’Estat. Aquest òrgan té funcions de regulació, control i sanció.

Poc després, la Llei 2/2011, de 4 de març, d’Economia Sostenible va constituir el Comitè de Regulació Ferroviària. Ens trobem davant d’un òrgan col·legiat adscrit al Ministeri de Foment, tot i que actua amb independència funcional plena. La seva tasca principal és la de salvaguardar la pluralitat de l’oferta en la prestació dels serveis sobre la xarxa ferroviària d’interès general. Per tant, busca la igualtat entre les empreses públiques i les empreses privades.

Per altra banda, troben la Comissió Nacional del Joc creada per la Llei 13/2011, de 27 de maig, de Regulació del Joc. Aquest organisme regulador posseeix personalitat jurídica pròpia i plena capacitat d’obrar. La seva funció esencial és la de desenvolupar la regulació bàsica dels jocs i les bases generals dels jocs esporàdics quan ho determini l’Ordre Ministerial que els aprovi. També fa propostes al Ministeri d’Economia i Hisenda, concedeix títols habilitants necessaris per la pràctica de les activitats regulades, informa i dicta instruccions de caràcter general als operadors del joc.

Finalment, tenim la Comissió de Regulació Econòmica Aeroportuària, creada pel Reial Decret-llei 11/2011, de 26 d’agost. Aquest ens s’encarrega de supervisar la gestió i transparència d’“AENA Aeropuertos, S.A.”.

Com ja he apuntat anteriorment, el passat mes d’octubre el Govern Espanyol va presentar al Congrés dels Diputats el Projecte de Llei de Creació de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència, aprovat pel Consell de Ministres del dia 28 de setembre de 2012. El seu objectiu és la fusió dels diversos òrgans reguladors que he citat anteriorment en un òrgan nou. Dit d’una altra manera, es tracta de la creació d’un nou organisme públic amb personalitat jurídica, capacitat d’obrar (tant a l’àmbit públic com al privat) i independència (no rebrà instruccions d’entitats públiques o privades). Ens trobem davant d’un òrgan sotmès a la llei i obligat a cooperar amb la resta d’administracions.

Segons l’exposició de motius del citat projecte, la fusió dels citats òrgans es fa per aconseguir més seguretat jurídica i augmentar la confiança institucional, ja que s’evitaran duplicitats i resolucions contradictòries. A més a més, respon al caràcter d’austeritat que s’està imposant darrerament, ja que preveu que es produeixi un estalvi important. Finalment, també pretén modernitzar l’administració, mitjançant una simplificació del procediment.

En tot cas, l’objecte principal d’aquest organisme serà garantir, preservar i promoure el correcte funcionament, la transparència i la lliure concurrència dels mercats i els sectors productius. Les funcions seran similars a les dels òrgans reguladors actuals i tindran algunes especialitats en funció del sector. Les tasques d’aquest òrgan seran consultives, de supervisió i control, d’instrucció i resolució relacionades amb la defensa de la competència, i d’arbitratge i resolució de conflictes.

El govern d’aquest organisme l’ostentarà el Consell de Govern. Aquest serà un òrgan col·legiat amb nou membres no reelegibles, amb mandats de 6 anys i que seran renovats per terços cada dos anys. Tots ells seran elegits pel Govern Espanyol i no podran desenvolupar algunes de les activitats que el projecte determina que son incompatibles.

Cal destacar que la Comissió Nacional del Mercat i la Competència actuarà mitjançant una Comissió Executiva i diverses Comissions Delegades Sectorials. En principi, tots els  actes que dicti aquest òrgan regulador posaran fi a la via administrativa, per tant, podran ser susceptibles de recurs judicial.

Finalment, el text legal fa diverses previsions als procediments d’absorció i de fusió dels diversos òrgans, així com el que passarà amb els seus béns i el seu personal.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *