Per Joan Roselló Cardona.
Quan sentim parlar de lobby en els assumptes públics solem creure, incorrectament, que és un mer acte de persuasió. De xerrameca. Gairebé d’un simple i bast tràmit de compra de vot. Error. Craso error.
Encara i ser manifesta (i necessària!) l’exigència d’una Llei de Transparència més detallada amb tal de regular una pràctica habitual, prevenir els casos de corrupció i aprofundir en la seguretat jurídica dels càrrecs públics, l’exemple que avancéssim seria clar motiu d’incursió en diverses i diverses acceptacions clarament tipificades, normalment, en tot codi penal.
Contextualitzant-nos en el marc normatiu espanyol, exemple d’elles podrien arribar a resultar els tipus delictius de Suborn, Tràfic d’Influències o de Negociacions, Activitats prohibides i Abusos en l’exercici de la funció ja prevists en el Títol XIX, del Llibre II, de la Llei Orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del Codi Penal. Així doncs, si parlem de lobby, haurem de començar a fer-ho amb propietat.
Tal com expliqués en l’última docència que vaig impartir sobre negociació estratègica, igual que ocorri amb els negociadors professionals, la professió de lobbista consisteix, majorment, en un exercici de profunda recerca, exhaustiva anàlisi i rigorosa capacitat de proposta.
Pròximament, analitzaré amb més detalls i en successius lliuraments les claus per maximitzar les possibilitats d’aconseguir una negociació òptima. Ara bé, en aquesta ocasió, amb tal d’evidenciar un exemple d’activitat lobbista comparteixo amb vosaltres Comprendre el Lobby en 10 passos.
1. Punt de partida: Jurista (però no un qualsevol). En efecte, tota activitat de lobby passa per començar comptant amb un jurista i, especialment, especialitzat en assumptes públics. Molts són els que, erròniament, confien les seves propostes en mers oradors. Error estratègic i perillosa banalització de l’esfera pública. Com ja avancéssim i a continuació seguirem aprofundint, el lobby no és un mer acte de persuasió. Parlem d’alguna cosa molt més rigorós, analític i professional.
2. Domini del disseny polític-institucional. Quan ja expliquem a la nostra vora amb un professional, caldrà comprendre quin és el profund disseny polític-institucional. Parlem d’una complexitat de factors. Entendre quin és el marc normatiu vigent, les institucions competents o el funcionament en seu parlamentària. De la mateixa manera que el coneixement en perspectiva comparada del desenvolupament legislatiu del issue de la nostra preocupació.
3. Comprensió jurídic-analítica. Una vegada comprenguem com és el disseny polític-institucional, ens resultarà fonamental comprendre en profunditat la legislació afecta al nostre interessos. Quin és el seu període de vigència, quin va ser el seu desenvolupament en seu parlamentària, les majories que van possibilitar la seva aprovació, l’exposició de motius o les clàusules jurídiques indeterminades, resultessin exemples a comprendre i saber detectar per poder realitzar una primera avaluació analítica.
4. Capacitat de proposta. És arribats a aquest punt i mai amb anterioritat, quan començarà l’exercici de proposta. A aquest efecte, resultarà transcendental poder respondre a les següents preguntes. Sabem que volem defensar/proposar?, entenem totes les possibilitats sobre aquest tema que preveu el marc normatiu vigent? i, al seu torn, existeix viabilitat jurídica per mantenir el status quo o proposar una modificació sobre aquest tema? Solament si som capaços de respondre afirmativament a les interrogacions plantejades, serem capaces de donar forma a una alternativa.
5. Elaboració mapa posicional. Una vegada tinguem clar que volem proposar i quines puden arribar a ser nostres possibilitats reals (terme fonamental, com així detallarem en el punt setè) de defensa/proposada, arribarà l’hora d’elaborar el mapa posicional. Amb el pretenem fer una radiografia de la nostra àrea d’actuació i, d’una manera superposada, de tota l’esfera afecta al marc competencial. Detallar com és el nostre geoposicionament, els diferents actors institucionals, econòmics i socials rellevants i, especialment, aquells altres amb una capacitat de decisió específica sobre el nostre issue de preocupació.
6. Comprensió del tauler de joc. Detallat el mapa posicional, serà igual o més important la comprensió del tauler de joc. Amb això ens referirem a l’analítica del flux d’interessos, tendències i inèrcies vinculades a cada actor geoposicionat en el nostre mapa posicional. Obviar algun element clau, resultarà fatal. De la mateixa manera a no comprendre en profunditat el conjunt d’elements no tangibles que marquin la capacitat de decisió, posicionament i notorietat sobre el nostre issue de preocupació.
7. Estratègia real. Comprès quin és el tauler de joc, la totalitat d’actors que interactuïn en ell i les relacions passades, vigents i potencials entre tots ells, resultarà el moment d’elaborar l’estratègia real. Amb això volem evidenciar dos aspectes fonamentals. Relacionat al concepte estratègia (procedent de dues paraules gregues: stratós, que significa exèrcit i agó, que significa conduir), comprendrem l’art de conduir l’exèrcit i, per extensió, el seu sentit aplicat a aquest hipotètic: el “art de dirigir un assumpte per aconseguir l’objecte desitjat”. Ara bé, relacionat al concepte real, emfatitzarem el fet pel qual, tota pretensió la qual no s’adeqüi a uns objectius plausibles, emergirà, per defecte, viciada de naixement. Per tant, resultarà fonamental tenir molt clar “on estem, què volem i fins a on podem arribar”.
8. Difusió global. Cal remarcar que, arribats a aquest punt, encara no haurem interactuat amb cap altre actor. Aquesta és la diferència entre el jugador que salta de sobte al terreny de joc sense cap preparació i aquell altre que, amb anterioritat, ha dedicat hores, dies, setmanes i mesos a entrenar-se comprenent les regles, els oponents i les possibilitats del terreny de joc. Només amb un minuciós treball previ, ens resultarà factible començar la màxima difusió global per donar a conèixer, posicionar i que el nostre issue de preocupació adquireixi la major notorietat possible amb un únic objectiu: maximitzar el coneixement, suport i legitimitat de la nostra proposta.
9. Pedagogia individual. En el punt previ haurem exemplificat la necessitat de difondre amb la màxima possible el nostre interès de defensa/proposada. Ara bé, en certes ocasions, ens resultarà preferent “parlar amb un a fer-ho amb cent”. Es tracta dels anomenats capdavanters d’opinió o actors claus els quals puguin ajudar a reforçar els teus arguments, potenciar molt més el teu missatge o dotar-te de major legitimitat. Amb ells, no ens servirà la mera difusió. Aquí haurem de dedicar un major esforç, temps i dedicació, variables canalitzades de la manera específica més adequat a cadascun dels nostres interlocutors. Pedagogia individual.
10. Presentació formal. Finalment, després d’haver-nos assegurat d’haver dut a terme tots i cadascun dels diferents punts previs, serà el moment de l’últim pas. La presentació formal. Haurem d’assegurar-nos de transmetre a l’interlocutor òptim (aquell el quin tingui màxima capacitat de decisió/revisió/actuació sobre la nostra proposta) la que sigui nostra alternativa de defensa/proposta. Explicant la seva raó de ser. Proposant una proposta rigorosa, viable i formal. I acompanyant-ho de la qual hagi estat la notorietat, acceptació i legitimitat social.
Com haurem apreciat, l’activitat lobbista respon a professionalitzar una pràctica igual d’habitual com a remota en els assumptes públics. El de la proposta, defensa i interès de prevalença dels interessos legítims de tots els diferents actors que interactuen en l’esfera pública. Des de moviments socials a empreses, passant per associacions, corporacions, col·legis professionals, confessions religioses o sindicats entre molts uns altres.
Conèixer per comprendre. Comprendre per proposar. Proposar per avançar.
Eficàcia, eficiència i rigor. Professionalitzar els assumptes públics.
Joan Roselló Cardona.
Professional en Afers Públics i Innovador Social
www.joanrosello.com
