Meteorit a Rússia amb matrícula nord-americana?

Per Álvaro Melero.
Barcelona.

 

Tots hem rebut la impactant notícia de divendres passat, a la regió dels Urals, Rússia central, i que va causar centenars de ferits.

En el matí de divendres, els habitants d’aquesta regió russa van ser testimonis d’una pluja de meteorits que es va estendre per diversos quilòmetres que va deixar enormes esteles de fum. Residents de Chelyabinsk van reportar terratrèmols, finestres destrossades i alarmes de cotxes que es disparaven durant la pluja de meteorits.

D’altra banda, dissabte van començar les tasques de rescat i neteja pels danys provocats pel meteorit, que les autoritats xifren en 33 milions de dòlars. Uns 200.000 metres quadrats de vidres es van trencar i van deixar centenars de ferits, la majoria a la regió de Chelyabinsk. Mentre, el dissabte, unes 9.000 persones van començar amb les tasques de neteja, els científics van concentrar els seus esforços a buscar els fragments de la roca que va impactar al voltant del llac Chebarkul, on es va trobar un cràter d’uns sis metres de diàmetre.

Després del que ha passat i des d’un altre punt de vista, el líder del Partit Liberal-Demòcrata rus culpa directament als Estats Units. “No van caure meteorits, van ser els nord-americans que van assajar una nova arma”, asseverava Vladimir Zhirinovski, qui va continuar dient: “Aquí mai cau res. I si cau és obra dels humans, provocadors i instigadors de guerres “, afirmava Zhirinovski.

Abans que res, cal fer una breu ressenya sobre la història dels dos protagonistes. L’agost de 1991, sorgeix un intent de cop d’estat el qual pot descriure com el principi de la fi de la Unió Soviètica. Aquest esdeveniment encara que no aconsegueix la seva comesa,  va contribuir enormement a l’ensorrament de la URSS. La majoria de les repúbliques van començar a produir declaracions d’independència. El suport majoritari a la independència que es va produir en ocasió d’un referèndum d’autodeterminació, que aboco primer per la formació d’una confederació eslava entre Rússia, Bielorússia i Ucraïna, i després per la dissolució de la URSS (Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques), va ser l’esdeveniment determinant en el col · lapse de l’estat comunista.

L’efecte final d’això i altres factors no menys importants són els que porten a la dimissió de Mikhaïl Gorbatxov a la presidència de URSS. D’aquesta manera culminava el que en 1 octubre 1917 Vladímir Ilitx Uliánov millor conegut com Lenin, havia fundat.

Des del moment en què col·lapsa la Unió Soviètica, es comença la discussió de quin grau d’influència va tenir Estats Units en la caiguda d’aquesta. La resposta a aquesta interrogant és una que depèn de la percepció que es tingui del conflicte lliurat entre els dos estats per gairebé 42 anys, conegut com La Guerra Freda.

Cal esmentar el Tractat de Pau de Brest-Litovsk va ser un tractat de pau signat el 3 de març de 1918 a la ciutat bielorussa de Brest-Litovsk (llavors sota sobirania russa, actual Brest).

L’entrada de l’Imperi rus en la Primera Guerra Mundial va significar l’increment de les penúries econòmiques que patien els seus habitants. I diu així, l’article 1 del següent Tractat de pau: es declara la fi de la guerra. Posteriorment Rússia recupera totes les pèrdues amb la derrota d’Alemanya en la Primera Guerra Mundial. D’altra banda, els Estats Units van protagonitzar un fort paper aliat en entrar a participar a la guerra.

En segon lloc, esmentar el discurs del president dels EUA conegut com els catorze punts. La intenció del president era presentar uns objectius bèl·lics perquè permetessin assolir la pau i contrarestar la propaganda pacifista bolxevic.

El punt 6, que diu: evacuació de tot el territori rus, donant-se a Rússia plena oportunitat per al seu propi desenvolupament amb l’ajuda de les potències.

Els catorze punts del president dels EUA de 1918 i el Tractat de Pau de Rússia són els més propici per poder parlar d’una relació aliada entre ambdós, des de fa anys.

Possiblement sigui una causa poc probable la maniobra nord-americana. Com s’ha demostrat, els EUA mantenen una vinculació amb Rússia el més semblant a pacífica, per tant es podria rebutjar la possibilitat que planteja el líder del Partit Liberal-Demòcrata rus.

Vladimir Zhirianovsky, líder del Partit Lliberal Democràtic de Rússia

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *