Ha d’estar la legalitat per sobre de la democràcia?

Per Ton Mansilla i Alexander Salvador.
Barcelona.

 

El passat dijous 7 de Març va tenir lloc l’acte de presentació de la sectorial de l’Assemblea Nacional Catalana, Juristes per la Independència el qual va ser encapçaladat per Josep Cruanyes i Tor (President de la Societat Catalana d’Estudis Jurídics), Carme Forcadell (President de l’Assemblea Nacional Catalana), Eduard Jaquet i Ruiz (Coordinador de Juristes per la Independència), Dolors Feliu i Torrent (Advocada i directora dels Serveis Consultius del Departament de Presidència de la Generalitat de Catalunya) i Jordi Bellvehí i Muñoz (Advocat de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona i de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Girona).

En primer lloc, Cruanyes i Tor va agraïr la cessió de la sala d’actes al Col·legi d’Advocats tot exposant la importància que ha tingut el Col·legi d’Advocats de Barcelona per a la societat catalana en ser una institució que va defensar i continua defensant els drets individuals i col·lectius, convertint-se en una entitat amb un compromís essencial amb Catalunya.

Tot seguit, la presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana, Carme Forcadell, va fer una breu però intensa intervenció, en la que va fer una dura crítica a l’actual Constitució espanyola, la qual va titllar de “postfranquista” i “militarista”. Aquesta Constitució, va apuntar Forcadell, conforma la legalitat que impedeix realitzar una consulta al poble de Catalunya.  Va ser especialment interessant l’anàlisi que Focardell va realitzar sobre la relació entre la legalitat i la democràcia: “Ha d’estar la legalitat per sobre de la democràcia? Fa temps, les dones no podien votar, i això era legal però no democràtic.” va apuntar la presidenta de l’Assemblea. Va fer servir també l’exemple de l’Apartheid a Sud-àfrica, fenomen que també es trobava dins la legalitat però que en cap cas es podia considerar que era democràtic. Forcadell també va posar de relleu la recent destitució del Fiscal en cap de Catalunya per les seves declaracions a favor de consultar al poble català en relació al seu futur, com a clar exemple de l’actitud repressiva i antidemocràtica de l’Estat espanyol en el procés sobiranista a Catalunya.

Finalment, Carme Forcadell va acabar la seva intervenció amb la següent reflexió: “Estar a favor d’una consulta d’autodeterminació al poble de Catalunya és estar a favor de la democràcia, i estar-hi en contra és donar suport a un govern antidemocràtic i autoritari”.

Seguidament, Eduard Jaquet, coordinador de Juristes per la Independència, va remarcar la necessitat de posar la aquesta iniciativa jurídica al servei de Catalunya com a una eina per a crear debat i reflexió sempre sota l’argumentació i el raonament fonamentat. Juristes per la Independència va néixer amb la intenció d’ésser un fragment de la societat civil compromesa amb la situació d’aquesta, i en un any ja compten amb més de 150 integrants que estructurats en equips i grups de treball cerquen donar resposta a totes aquelles incerteses de caire jurídic existents.

En l’acte hi va participar també Dolors Feliu, advocada i directora dels Serveis Consultius del Departament de Presidència de la Generalitat de Catalunya. En la seva intervenció, va començar destacant l’esgotament de la via constitucional que ha realitzat Catalunya en els seus intents d’aconseguir més autogovern, mitjançant l’estatut del 2006, el qual va ser neutralitzat en gran part per la STC 31/2010. Catalunya, va explicar Mª Dolors Feliu, està seguint un camí clàssic: està canalitzant el problema a través dels canals de participació, principalment manifestacions, assemblees i partits polítics. Feliu va apuntar que manca l’eina del referèndum, eina a la que altres processos secessionistes hi ha tingut un accés molt més fàcil. Es va posar també de relleu l’intent del País Basc de realitzar una consulta d’autodeterminació, impedit pel Tribunal Constitucional espanyol, el qual va determinar que “perquè el poble basc es pugui pronunciar sobre aquest aspecte ha de ser sobirà, i aquesta condició li ha de ser atorgada per la Constitució”. Aquesta declaració, segons Feliu, suposa un “peix que es mossega la cua” i que impedeix trobar una solució al problema.

Tornant al tema de Catalunya, Dolors Feliu considera que Catalunya ja ha realitzat una consulta per si es vol fer un referèndum d’autodeterminació, a través de les últimes eleccions autonòmiques, considerant-les com unes eleccions plebiscitàries. Aquestes últimes eleccions van confeccionar una clara majoria sobiranista al Parlament de Catalunya. Feliu va acabar la seva intervenció afirmant que “Si el poble de Catalunya vol la independència, aleshores Catalunya serà independent, sense importar la posició de tancament i no-negociació de l’Estat espanyol”.  

Finalment, Jordi Bellvehí va exposar quin hauria de ser el full de ruta cap a la independència a través de la legislació i la jurisprudència internacional. En primer lloc, va exposar les principals problemàtiques existents en la Constitució Espanyola, les quals impossibiliten qualsevol solució que no passi principalment per una declaració unilateral de independència, tal com va fer Kosovo. En segon lloc, va tractar els casos del Quebec i del ja anomenat Kosovo fent referència a la jurisprudència i a la doctrina que s’havia creat en relació a aquests, considerant així a nivell Internacional la possibilitat de separació de Catalunya a la llum de la Convenció de Montevideo i als tractats establerts per les Nacions Unides, els quals van ser ratificats per Espanya. Per concloure Bellvehí va preguntar a l’audiència com es podia concebre que Espanya incomplís els tractats internacionals en no reconèixer Kosovo com a estat, essent Espanya i Servia els dos únics països que no han reconegut Kosovo com a estat, aquesta seria la sort que tindria Catalunya; El reconeixement de tota la comunitat internacional com a nou estat a excepció d’Espanya.

 

1 comment

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *