La petjada històrica: El règim franquista d’aleshores i la judicatura actual

Per Víctor Díaz
Barcelona.

Avui dimarts els alumnes de la UAB hem tingut el plaer d’assistir a la presentació del llibre Jueces pero parciales, la pervivencia del franquismo en el poder judicial (Editorial Pasado y Presente). Els autors són en Carlos Jiménez Villarejo, Fiscal en Cap anticorrupció a l’Audiència Provincial de Barcelona; i Antonio Doñate Martín, ex-Magistrat de l’Audiència Provincial de Barcelona.

La Dra. Espuny Tomas, professora titular d’Història del Dret i de les Institucions per la UAB i investigadora, ha iniciat la presentació oferint-nos alguns fets històrics (molts d’ells, no tan llunyans) que recull el llibre juntament amb les experiències dels seus autors en l’exercici de les seves funcions: la matança d’Atocha al 1977, el consell de guerra a Joan Peiró, la misteriosa mort de l’estudiant Enrique Ruano al 1969, l’assassinat d’Agustín Rueda al 1978…

Carlos Jimenez Villarejo, coautor del llibre
Carlos Jimenez Villarejo, coautor del llibre.

Posteriorment a la intervenció de la professora, ha PRES la paraula el Magistrat amb un: El poder polític, com la matèria, ni es crea ni es destrueix. Per evitar els règims totalitaris i dictatorials, hem de preveure un Poder Polític col·legiat i controlat. Ha recomanat la lectura de la Declaració de Drets Fonamentals de la Constitució de la República d’Equador, doncs la considera molt completa i un exemple de que el poder s’ha d’exercir en garantia i protecció de la ciutadania.

Com a fundador de la clandestina Justicia Democrática, ex-Magistrat a l’Audiència Provincial de Barcelona, soci d’honor de la Federación de Jueces para la Democrática de América Latina i professor a l’Escola Judicial, el Sr. Doñate comparteix amb nosaltres les seves anècdotes, experiències i reflexions dels cassos que aborda a Jueces pero parciales, juntament amb el fiscal Jiménez Villarejo.

Al seu llibre podem trobar anècdotes com el “que pase el condenado” que va exclamar un jutge durant una vista oral; o la curiosa exclamació que va formular un ex-Magistrat del Tribunal Suprem al 1978: una providencia debería bastar para intervenir las comunicaciones del sospechoso; al·legant que, ja que el sospitós mai veurà l’ordre ni la signarà, no cal que estigui motivada malgrat inferir en la seva esfera personal i els seus drets fonamentals.

Per acabar, el llibre Jueces pero parciales ens ofereix i convida a la reflexió des de l’àmbit de la ciència jurídica, oferint-nos alguns dels fets més importants de la darrera meitat de segle. La Transició espanyola consistí en la reforma del sistema polític, mantenint el sistema repressiu del règim dictatorial i la submissió del Poder Judicial al Poder Executiu, la renovació del Poder Judicial no fou la prioritat d’unes forces polítiques ocupades en assolir ansiosament el poder polític que els hi fou privat durant més de 40 anys de dictadura, conclou el Magistrat. La función del juez no es “administrar justicia”, como se ha dicho durante siglos, sino de “hacer justicia”; lo cual consiste en mantener su independencia e imparcialidad sin perder poder de decisión.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *