El Parlament de Catalunya va acordar a la Mesa del Parlament del passat dimarts dia 16 de juliol, adoptar el procediment d’urgència per tal d’aprovar el més aviat posible la llei de consultes; un cop aquesta ha superat ja el primer debat i s’ha de començar la redacció de l’articulat definitiu.
Aquest procediment d’urgència el trobem recollit al Reglament de la Cambra del Parlament, i només el poden sol·licitar el govern, una cinquena part dels diputats o bé el conjunt de tres grups parlamentaris. En aquest cas, ho van demanar CiU, ERC, ICV-EUiA i la CUP.
És ben sabut quins partits estan en contra d’aquest procediment, PP i Ciutadans, que van presentar esmenes de retorn rebutjades per la majoria que representen els partits anteriorment citats i el PSC, que configuren una suma de 104 vots sobre la totalitat de 135. Les esmenes de retorn son aquelles que només poden presentar els diputats o grups parlamentaris contra la totalitat de la proposta, i a través de la qual es preten que la proposta torni als autors originals perquè l’enfoquin des d’un altre prisma.
És interessant analitzar, no només què implica que s’hagi optat pel procediment d’urgència, sinó els motius que hi pot haver per tal d’escollir aquest procediment. En primer lloc, cal establir, que com bé indica el seu nom, el procediment d’urgència implica que els tràmits es redueixen a la meitat, tot i que, l’article 96 del Reglament de la Cambra del Parlament, que és el que regula aquest tipus de tramitació, inclou la possibilitat que la Mesa del Parlament encara opti per reduir-los en més proporció.
Per entendre els motius que han pogut portar a aquests partits polítics per optar per la via d’urgència, cal entendre l’abast que tindrà aquesta llei de consultes un cop sigui aprovada, i per tant quin serà el seu contingut real. Aquesta llei el que preten és permetre al Govern realitzar una consulta popular que tot i no ésser vinculant, pugui copçar la imatge de la situació ciutadana. És clar, i tothom n’és conscient, que si s’estan agilitzant els tràmits és per seguir amb el full de ruta per fer efectiu el dret a decidir que han construït bàsicament CiU i ERC.
Però més enllà d’aquest motiu, les esquerres que no tenen en el seu programa com a objectiu principal l’autodeterminació de Catalunya, també en poden tenir un interès, ja que aquesta llei, permet consultar al poble sobre qualsevol tema que pugui tenir un interès tan social com polític, i tindrà futures funcions per acostar la política a la ciutadania i fer-la, a aquesta última, més partícep de les decisions que l’afecten més directament. Això és així, ja que la llei legitima no només al President de la Generalitat per convocar consultes, sino que a la resta de presidents dels ens locals i a la propia ciutadania a través d’una iniciativa popular semblant a la que existeix per fer esmenes o propostes de llei, formada per un mínim de cinquanta mil firmes a favor (quan la consulti tingui una afectació a nivell nacional) i un nombre proporcional al municipi en la resta de casos, prenent per referència l’esmentada xifra.
Així doncs, tot i que aquesta no és la vía definitiva per a exercir el dret a decidir amb una conseqüència jurídicament vàlida, és a dir, tot i que no és vinculant de cara a tercers, aquest instrument que s’està promulgant a través de la futura llei de consultes respon a la voluntat de poder plasmar una votació on els ciutadans de Catalunya puguin arribar a exercir el seu dret polític de manifestar-se en relació amb la independència o no de la nació; així com també respon, en un altre ordre de coses, a la voluntat que va expresar la ciutadania en el ja passat però encara present, moviment del 15M.
