De lobbies hotelers, pisos submergits i un turisme de qualitat

Per Carlos Salvà
Traduït per Irene Belanche

Avui, a l’agost, més oportú que mai, m’agradaria parlar-vos d’una nova preocupació que afecta de una forma o altra a diversos agents de la societat civil balear (tot i que aviat afectarà a la resta d’Espanya). Vull parlar-vos del turisme sense sentit que aquests dies ha fet vessar el parlament i les planes de la premsa balear. El lloguer de pisos turístics.

Per a aquells qui no s’hagin assabentat, us posaré en situació:

Fa pocs mesos la Llei 4/2013 de 14 de juny, de mesures de flexibilització i foment del mercat dels habitatges, va reformar l’actual Llei d’arrendaments urbans (29/1994, d’ara en endavant LAU). Dins d’aquesta reforma apareixia un canvi que esclaria una situació que fins al moment no tenia una regulació estatal que tractés la seva problemàtica. El nou article 5.e) diu el següent:

Queden exclosos de l’àmbit d’aplicació d’aquesta llei […] La cessió temporal d’ús de la totalitat d’un habitatge moblat i equipat en condicions d’ús immediat, comercialitzat o promocionat en canals d’oferta turística i realitzat amb finalitat lucrativa, quan estigui sotmès a un règim específic, derivat de la seva normativa sectorial.

Fins ara els propietaris d’un habitatge (fos del tipus que fos), si decidien llogar el seu pis/xalet/adossat a turistes, aprofitant la temporada alta, podien fer-ho emparant-se a la mateixa LAU. El problema era que la LAU regula un lloguer corrent que no tenia uns requisits adequats adaptables al mercat turístic. Algunes lleis autonòmiques molt disperses ja havien intentat controlar aquesta situació, no obstant, el xoc competencial entre normatives estatals i autonòmiques havia fet d’aquesta qüestió un carreró sense sortida. Mentre, el mercat turístic no reglat continuava augmentant dia a dia. Amb la nova modificació de la LAU s’exclouen aquest tipus d’arrendaments i s’obre la possibilitat de regular a consciència i amb exactitud aquest important mercat mitjançant lleis sectorials, un mercat que, en base a les normes competencials, repercuteix en les comunitats autònomes (148.1.18 de la Constitució Espanyola).

Fins aquí tot bé. Gràcies a aquesta modificació, algunes comunitats s’han posat mans a l’obra per tal de regular aquesta situació. No obstant, malgrat a que a les Illes Balears aquest tema ja estava regulat anteriorment a la Llei 8/2012 de 19 de juny (o llei del turisme balear), el debat s’ha reobert.

Aquesta llei permet el lloguer turístic d’habitatges destinats a un ús residencial (art. 49) sempre i quan comptin amb uns requisits bàsics com diu l’article 51; aquests són: neteja, llençols, manteniment i servei d’atenció al públic, i hagin comunicat en declaració responsable la seva activitat. No obstant, no tot és tan bonic. Hem de concretar, els articles 52.1 i .3 diuen:

1. Els habitatges objecte d’estades turístiques als quals es refereix aquest capítol han de respondre a la tipologia d’habitatge unifamiliar aïllat o aparellat.

2. En cap cas es consideraran aïllats les habitatges independents que es trobin en edificis plurifamiliars o adossats sotmesos al règim de propietat horitzontal, quedant en conseqüència prohibida la comercialització d’estades turístiques en aquest tipus d’habitatges.

És a dir, queda totalment exclòs el lloguer de pisos amb una finalitat turística, convertint-se en una situació il·legal només apta per l’economia submergida (obviaré la legalitat d’aquestes economies). Una activitat, ara clandestina, que segons la cambra de comerç de les Illes representa el 45% de l’activitat d’allotjament.

Aquí és on el debat ha assolit el punt més àlgid. La cambra de comerç i les associacions empresarials relacionades amb el turisme (sales de festes, supermercats i promotores immobiliàries) han començat a reclamar la legalització dels lloguers de pisos turístics. Les seves raons: mentre altres comunitats han legalitzat aquesta pràctica, nosaltres la prohibim, desplaçant grans corrents turístiques a altres comunitats.

No obstant això, el PP balear, recolzat pel lobby de la Federació Hotelera (FEHM), han negat qualsevol possibilitat de canvi. Les raons? Aquí és on arriben allò que no té sentit i les contradiccions. La Federació Hotelera avisa del perill urbanístic i mediambiental de legalitzar aquesta situació: la construcció desenfrenada de blocs de pisos o d’apartaments poden destruir l’espai natural restant. A més de les molèsties ocasionades als veïns que resideixen en aquests pisos o de la pèrdua de la qualitat de serveis turístics que això comporta.

Ara us demano un petit exercici sintàctic. Llegiu les meves dues darreres oracions. Ara relacioneu-les amb els dos organismes que apareixen al paràgraf anterior: PP/FEHM – Perill mediambiental/Molèsties a veïns/Qualitat dels serveis. Curiós, veritat? Predica amb allò que practiques diuen… Com gran part de la premsa d’opinió ja ha mencionat anteriorment, sembla difícil veure que aquestes siguin les seves veritables intencions. La lògica okhamniana ens diu una altra cosa. No serà que aquests hotelers no volen més competència? No serà que aquests hotelers tenen por a un mercat que pugui deixar-los en calces? (I disculpin per l’expressió). No sé. Què us diu a vosaltres aquesta lògica?

Política apart, la meva lògica personal em diu que regular el lloguer de pisos turístics pot ser una molt bona oportunitat pel nostre turisme. Les raons són totes les que els exposaré a continuació:

La primera raó és òbvia: se’ns ha donat la possibilitat de fiscalitzar, controlar i gestionar un mercat fins ara propi de l’economia submergida. Un mercat que, no ens enganyem, no desapareixerà (no oblidem que com els he dit fins ara, encara que no sigui il·legal, fregava l’al·legalitat. I tot i això era un mercat immens). Se’ns dóna la possibilitat d’aconseguir impostos especials per aquesta activitat, d’inventariar-los a un registre propi, de controlar-ne la qualitat al detall (excusa pobra la des hotelers…).

La segona és una qüestió social. Tenim la oportunitat d’oferir obertament una nova via d’ingrés per moltes famílies balears. Són moltes les famílies amb dos habitatges gràcies a la tradició típica mallorquina d’estiuejar a “la colònia” (no dic quina, així ningú s’enfada). Són moltes les famílies que podrien beneficiar-se d’una injecció econòmica en aquests mesos de despeses desenfrenades. Una petita dotació a impostos i una altra als canals de canalització d’aquests pisos (promotores, pàgines web…) i tots sortim guanyant.

Tots? No ens enganyem, ni el turisme d’hotels morirà ni centenars de llocs de treball es perdran. Els hotels no surten guanyant, però tampoc perdran tant. Parlem d’un sector massa fort a les nostres Illes com per deixar-se vèncer tan fàcilment. Un sector que brilla per la seva creativitat, tot s’ha de dir. Algú ha anat a l’Ona Artificial del conegut hotel de Magaluf? El que us dic, un sector creatiu i poderós. Invencible.

Per últim una mera especulació personal, i per mi, la raó més important. És una gran oportunitat per enfocar el turisme balear d’una altra forma. Com a jove, he sofert la dificultat de trobar un pis turístic on ens acceptessin (prometo que llavors no coneixia la seva il·legalitat!) I quan ens acceptaven, la fiança a pagar podia arribar fins i tot a cobrir el doble del lloguer. I és que no ens enganyem, no us fieu de tenir un grup de joves desconeguts a la vostra propietat durant 15 dies. I és una cosa natural veient els documentals de la Fauna i Festa Eivissenca o Mallorquina. Però això no és un defecte, és una oportunitat.

El cost d’oportunitat de no acceptar un grup de joves és bastant positiu: acceptar el lloguer de famílies. Un turisme de qualitat, allunyat de Punta Balena i de les borratxeres a Pacha. Un turisme que inverteix en botigues de records, restaurants o activitats d’oci. Net i amb recursos. Un turisme que no molesta els veïns (sí FEHM, el que sentiu). Allò que necessiten les nostres illes: eliminar el sol i la platja de garrafó mitjançant un turisme selectiu. No obstant, com ja els he dit, això és només una especulació personal. No saber què passarà ni qui vindrà, tot i que sí sabem que és una gran oportunitat.

Els contres? És cert, com han dit els ecologistes (dic…els hotelers, perdó pel lapsus) el perill urbanístic i mediambiental està present. Aquest és un perill que sempre ha aguaitat les nostres Illes i ho continuarà fent quan passin uns anys i oblidem la darrera bombolla. No obstant, de moment, els diners escassegen i les obres semblen estar aturades. I no m’interpretin malament, em preocupa, però crec que els beneficis són molts i els contres molt pocs: 4 a 1.

No obstant això, aquestes són les meves raons. Al meu parer, si el govern decidís fer eco de la seva orientació política lliuremercadista per una vegada i eliminés una mica d’intervencionisme controlat pels lobbies, la nostra illa podria millorar considerablement, no demà ni passat, però sí aviat. Un nou mercat de qualitat que pot eliminar uns quant ocells d’un tir: economia submergida, font d’ingressos tributaris, i turisme de qualitat.

I vosaltres, què en penseu? Que us diu la vostra lògica okhamniana?

Carlos Salva

Estudiant del darrer curs de dret i intent d’emprenedor. Interessat en el dret, l’empresa i les noves tecnologies. http://linkd.in/11hRLTn. “Sky is the limit”

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *