Per Alexander Salvador.
Fa uns dies, amb motiu de la preparació d’un nou article, vaig anar a veure a un advocat que vaig conèixer no fa molts mesos. Després de parlar sobre la temàtica d’aquest article, va començar una d’aquelles extenses converses “off the record” que valen més que tot un curs de Dret. Ha de dir-se que aquelles dues hores van valer, veritablement, el seu pes en or. No obstant això, em reservo tot el comentat en aquella encantadora firma, però no lo percebut.
Sense presumir ni vanagloriar-se d’això, aquell advocat era, sense cap dubte, un bon advocat. Un molt bon advocat. I la raó principal radicava en la grandària de la taula dels seus becaris. Però a aquest punt, arribarem al seu degut temps…
Sense adonar-se, aquell advocat va anar desengranant en el meu cap el que realment significava a dia d’avui ser un bon advocat. Un bon advocat, un solvent professional de lo jurídic, algú a qui confiar els teus assumptes legals atenent als seus principis i valors ètics i deontològics, un professional del procés a l’una que la captació…
Aquell bon advocat no tindrà ni necessitarà mai 25.000 followers a Twitter, però la seva opinió val un pes incalculable en followers entre la societat jurídica. És un bon advocat i accepta la importància de les xarxes socials, però no oblida que aquí fora hi ha molta estrella estrellada de l’advocacia, i que el bon lletrat, ha de demostrar-ho en el dia a dia en el plànol real. El sector de lo jurídic és molt petit, i al final tots coneixem la solvència de cadascun dels nostres col·legues de professió.
El bon advocat sap que és important escriure i per això, va invertir en una bona web i li va adherir un blog on tots els seus companys de la signatura escriuen com un més. Així i tot, el bon advocat sap que qualsevol pot copiar contingut de la xarxa i no li mereix més atenció que a aquells articles que reflecteixen realment l’ànima i la passió d’aquell professional pel Dret.
El bon advocat va ser una vegada becari, també associat, i un dia es va convertir en soci. I aquell advocat no és un bon advocat; és un gran soci perquè mai maltractarà ni deixarà que maltractin la nostra professió. Sap que cap lletrat mereix treballar com a autònom perquè el soci no vol pagar-li el que costa un contracte, ni tampoc el becari mereix treballar de sol a sol sense que el soci li presti atenció ni es preocupi per ensenyar-li. Ell és, sens dubte, un gran soci, perquè no desapareix durant uns dies sense motiu aparent deixant als seus associats amb els “marrons” de fi de mes damunt de la taula. I com advocat s’ha convertit en un gran soci perquè està al peu del canó arremangant-se com un més.
I aquell bon advocat demostra cada dia lo gran que és perquè es preocupa dels seus professional com si dels seus propis fills es tractéssin, però sense permetre que s’aprofitin d’això. Els hi transmet els valors del seu despatx i s’interessa per la seva vida més enllà de lo professional. Es preocupa de la seva educació i els hi finança els costos de la seva formació addicional. Menja amb ells cada dia sinó tenen amb qui fer-ho, els pregunta i parlen sobre les seves vides personals i creen llaços que en les males èpoques seran encara més irrompibles que en les bones.
Però, per sobre de tot, és un gran advocat perquè estima el Dret, estima la professió i es nega a oferir cap servei que no compleixi amb la màxima qualitat que pugui oferir. Prefereix assessorar a 10 clients i fer-ho a la perfecció que no captar a 100 i insultar a la professió una vegada els hi hagi cobrat la minuta.
I el més important, aquell advocat és un bon advocat perquè mai deixarà que els seus becaris treballin en una taula de 80 x 60 com si estiguessin en un taller il·legal. Vol inculcar-los la seva passió pel Dret i fer que es sentin orgullosos de treballar en una taula tan gran com el futur que els hi espera.
Alexander Salvador.
Director i fundador d’El Jurista.