El semàfor de la Justícia

Anem, anem, ràpid que passem… No, no, no… És igual. Aleshores… què? Al final vas a…?

I així, amb una pregunta irrellevant ens resignem al fet que el semàfor, l’ordre públic, les regles establertes i fins i tot aquella sensatesa de bon ciutadà que ens ha guanyat la partida.

La justícia és així, justament com un enorme i sofisticat semàfor. Amb una estructura de robusta aparença, però de simple funcionament i que, amb tots els avenços que la societat ha viscut, gairebé no ha desenvolupat canvis, millores i controls per potenciar la seva seguretat i eficàcia.

De la mateixa forma que el divertit artilugi que controla el tràfic mostrant-nos a un alegre i menut home en verd extraterrestre o vermell fos, la justícia (no en se, sinó per se) ens ofereix tres tonalitats:

Vermell: Prohibitiu. Taxatiu. El vermell diabòlic denega la possibilitat i capacitat processal a una classe poc afavorida econòmicament o sense capacitat d’influència. Un sector de la població en dificultat veu restringit l’accés a tribunals i a la justícia en general per falta de mitjans.

Per suposat que la justícia gratuïta existeix per aquells que no poden costejar-se un advocat defensor, però no es pot iniciar un procediment civil de reclamació. Sóc conscient que ho estan rumiant, clar que a una dona maltractada i víctima del terrorisme (que ja no existeix a Espanya) no se li cobraran les costes d’accés a la justícia… però no és suficient.

De manera que si es pretén acudir a reclamar per un procés monitori o de reclamació de quantia sabent que la xifra que exigim és gairebé irrisòria al costat de les taxes que permeten accés als tribunals o que el deutor intentarà de qualsevol forma declarar-se insolvent, no es truca a l’advocat ni per una simple consulta.

Verd: via lliure. Aquí no passa res, free pass. Si tens diners i no has fet quelcom important digne de sortir per televisió (encara que igualment pogués commocionar a la societat) no hi ha cap problema.

El sistema esglaonat de recursos jurisdiccionals permet a l’encausat reclamar fins a la sacietat per mitjà de recursos d’alçada, reposició, revisió, apel·lació o cassació (si tenim una moral de ferro podrem arribar fins a Estrasburg, França; i reclamar pels Drets Humans).

Vist en fred (o escalfat per microones) els diners, poder i influències de possibilitats; i això és una veritat rotunda; innegable. El problema apareix quan aquesta debilitat del nostre sistema és aprofitada per la classe política i judicial que hauria d’ésser sanejada amb caràcter d’urgència.

Groc: El meu color preferit. De vegades sí, de vegades no… acabarem per atropellar l’article 24.1 CE referent a la tutela judicial efectiva. Referent de la Carta Magna i dels principis processals de tot Estat democràtic de Dret.

Resumint: la tutela judicial efectiva assegurat a tothom l’accés òptim i en igualtat de condicions als tribunals per reclamar la justícia, que no permet cobrar mitjançant força i constrenyiment individual (a la qual considerem pecaminosament venjança).

La coneguda com a classe mitjana es troba aquí, en mig del no res, intentant poder rebre alguna resposta satisfactòria per part dels Tribunals.

La qüestió és que fa només cinc dies, l’Audiència Nacional es pronunciava al respecte posant en dubte el compliment de l’article 14 CE referent al dret a la igualtat. De la mateixa manera la qüestió d’inconstitucionalitat planteja la vulneració de l’article 9.2 i el 31.1 de la CE. Aquests punts fan una menció directa a la responsabilitat per part dels poders públics de la promoció de la igualtat i la justícia en la societat.

Arran d’això, és cert que no tots som iguals, per suposat que no, però el que no podem consentir és una desigualtat aclaparadora com la que estem veient i vivint en els nostres dies. No podem seguir aturats davant un semàfor preguntant-nos per què per alguns sempre es troba en verd.

Per David García Giménez

Estudiant de la Llicenciatura en Dret a la Universitat de Barcelona.

Sóc dels que pensa que fer-ho fàcil és fer-ho bé; per complicar les coses sempre hi som a temps.

Els meus interessos són el Dret, la política, l’actualitat internacional i el cinema.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *