Altermútua, la millor Alternativa a Autònoms

“No volem impartir un Màster per aprovar un simple examen. Volem encarrilar carreres professionals.”

Per Andreu Marin
Barcelona
 

Em dirigeixo cap al despatx d’un antic professor meu a la Pompeu Fabra, Ramon Ragués, Catedràtic de Dret Penal a la UPF. Va ser magistrat suplent en l’Audiència Provincial de Barcelona i actualment, és el coordinador del Màster d’Advocacia a la UPF. I comença una entrevista on respon sense embuts a totes les qüestions relatives al funcionament i organització del Màster.

Per què la Pompeu? Quin és el pilar fonamental que ofereix el Màster d’Advocacia de la UPF?

El Màster recull tot allò que caracteritza la UPF: el professorat de la Facultat de Dret, les instal·lacions, estudiar a la Facultat de Dret més ben valorada de Catalunya i una de les millors d’Espanya. A més, les classes al Màster les duen a terme en un 40%, advocats en exercici, bona part dels quals pertanyen als millors despatxos de la ciutat. Amb tots aquests ingredients, es dona la situació ideal per emprendre una formació acadèmic-professional en un entorn de referència en l’àmbit del Dret.

Quina garantia representa aquest Màster per la formació dels seus estudiants?

Aquest Màster, ens agradi o no, és imprescindible per poder exercir la professió. Tot i així, no volem concebre un Màster que serveixi únicament per aprovar un examen sinó que també aporti una formació complementària a la del Grau. I d’altra banda, que serveixi per encarrilar la carrera professional dels estudiants.

Quin perfil d’estudiants cerca el Màster del qual és coordinador?

No hi ha un perfil definit donat que el Màster té 150 estudiants. Per tant, no tindria cap sentit cercar un perfil únic d’estudiant. No busquem un perfil concret sinó simplement, gent amb empenta i disposada a aprendre.

Quina és la dinàmica de les classes del Màster d’Advocacia? Variarà molt o no en relació al Grau?

La idea és que sí, que les classes variïn bastant en comparació amb el Grau. Però, hem de respectar la llibertat de càtedra de cada professor. Hi ha matèries que a la carrera no s’han vist i estan vinculades a certs coneixements de l’examen que són purament teòrics (deontologia, mutualitats…) Segurament, no siguin els temes més apassionants i s’han d’ensenyar des d’una metodologia més clàssica.

Després, hi ha altres assignatures de litigació on dividim els alumnes en subgrups i treballen un contingut més pràctic enfocat a confecció d’escrits judicials i a les classes, fem especial èmfasi en treballar l’oralitat.

Fora de programa, intentem fomentar activitats complementàries de caràcter voluntari com, per exemple, assistir a judicis o participar en simulacions judicials en l’Escola Judicial.

En quins idiomes s’imparteixen les classes? Tenen pensat introduir ensenyament en anglès?

Els idiomes són fonamentalment català i castellà, degut que gairebé la totalitat dels estudiants són de Catalunya o d’altres comunitats de parla catalana. En cas que vinguin alumnes estrangers o d’altres comunitats autònomes, sempre garantirem un grup en castellà, tot i que aquest any no ha estat necessari activar-lo donat que la majoria d’estudiants del Màster provenien de Catalunya, les Balears o València. L’anglès està present amb lectures o matèries, però no com a llengua central, si bé és cert que de cara a l’any vinent, una de les assignatures pendents és reforçar la seva presència. No descartem que alguna assignatura optativa pugui ser impartida en aquest idioma.

Com funciona la preinscripció? Per aquest curs, la demanda va superar l’oferta de places prevista?

Vam ofertar 150 places i hem tingut 146 estudiants. Hem tingut 3 o 4 baixes d’última hora de gent que tenia el Màster com a segona opció i se’ls hi han concretat altres plans. Jo crec que 150 és una xifra ideal i rodona que també permet que els nostres estudiants del Grau puguin continuar la seva formació a la UPF.

El preu del Màster de la UAB i la UB oscil·la al voltant de 3.000 i 3.500 euros. Quin són els motius per tal que el preu de la UPF ascendeixi a més de 6.000 euros?

És cert que és una mica més car, però el tema dels 6.000 euros és relatiu. Per la majoria d’estudiants (els que són de la UPF), no són 6.000 euros. Pel fet d’inscriure’s a l’associació d’exalumnes, tenen un descompte del 20%. A més, tothom que ha demanat una beca, se li ha concedit. De manera que considerant aquestes variables, estaríem parlant que s’estan pagant uns 1.000 i poc euros més que UB o UAB, aproximadament.

El fet d’engegar un Màster amb tantes places comporta una feina de gestió i organització important tant en relació a les pràctiques com a les classes. Si s’hagués fixat un preu públic, no seria possible aconseguir aquest servei de qualitat i hi haurien molts serveis que gairebé no es podrien prestar. Si no tinguéssim aquest pressupost extra, acabaríem donant un pitjor servei als nostres estudiants.

Quin percentatge i quines quantitats en beques preveu el Màster en Advocacia?

Un 25% d’ingressos del pressupost del Màster s’inverteix en beques i descomptes. Si restes un 25% als 6.000 euros, aquesta quantitat ja no entra al Màster. Els ex-alumnes de la UPF tenen un 20% de descompte. En funció d’allò que al·leguin, trobem descomptes del 20%, 40% o 50%, de manera que aquelles persones que tenen un bon expedient acadèmic i que al·leguen motius econòmics, podrien arribar a gaudir d’un 60% de descompte en el preu final. De fet, nosaltres no hem esgotat aquest any el nostre pressupost en beques. Hauríem pogut atorgar més beques, però no ens les han demanat.

En relació a les pràctiques en despatxos, en base a quins criteris s’assignarà un destí als estudiants?

Estem fent diverses coses. En primer lloc, l’estudiant que té una plaça, ja sigui perquè l’ha cercat pel seu compte o perquè treballa en un despatx, se li respecta. En segon lloc, tenim estudiants que ens sol·liciten la seva intenció de realitzar les pràctiques a un despatx petit, una associació o una ONG. Nosaltres ens encarreguem de contactar amb aquestes institucions, encara que no siguin col·laboradores d’aquest Màster, i duem a terme aquesta “plaça a mida”.

Després, tenim els despatxos grans (Cuatrecasas, Uría o Garrigues) que són els que ens garanteixen més places. Són els primers que entren en el procés de selecció i decideixen quins estudiants volen, evidentment sempre i quan l’estudiant vulgui anar. Nosaltres no podem obligar a un despatx a agafar un estudiant i a més, tampoc seria bo per l’estudiant forçar-lo a anar a un lloc on no el volen ja que acabaria sent una pèrdua de temps per ambdues parts.

Per últim, estem creant una borsa de places amb l’objectiu de generar fins a 100 places. En aquest sentit, la gent s’apunta a la pràctica que l’interessa, s’envien els CV dels interessats al despatx. I el despatx, en funció dels seus interessos, tria els estudiants que estima convenient. En el supòsit que tot i així quedés una borsa de gent sense col·locar tot i els filtres previs, nosaltres parlaríem amb els estudiants un per un per conèixer quin tipus de despatx volen i comptaríem també amb l’ajuda de l’ICAB. En definitiva, nosaltres volem garantir que l’estudiant vagi al tipus de despatx o empresa que l’interessa en funció de la matèria o d’altres variables.

Existeix l’opció que aquestes pràctiques puguin ser remunerades?

Dependrà de la relació que estableixin l’estudiant i el despatx. Nosaltres no hi podem entrar ja que, en realitat, es tracten de 30 crèdits de formació. No podem garantir que tothom cobri ja que també aspirem a col·laborar amb institucions públiques o la Fiscalia. Per exemple, aquells que vulguin dedicar-se al Penal, no hi ha millor lloc per aprendre Dret Penal que la Fiscalia, però allà no li pagaran per la realització d’aquestes pràctiques. D’altra banda, recentment s’ha establert que els despatxos estiguin obligats a donar d’alta a la Seguretat Social als estudiants en pràctiques que reben una remuneració, cosa que tampoc facilita que els estudiants cobrin. Si per pagar 200 o 300 euros al mes, el despatx ha de donar d’alta a la SS a l’estudiant, li està comportant un cost extra.

Una de les critiques habituals és que el Màster oferirà una formació general, però no especialitzarà als seus estudiants. Hauran de fer els estudiants dos Màsters (el general i un d’especialització) de cara a gaudir d’una exitosa inserció laboral? En alguns casos, potser sí. És veritat que el Màster no especialitza perquè l’examen d’accés a la professió és un examen massa generalista. Seria un problema impartir un Màster enfocat, per exemple, a Dret Laboral i posteriorment, enviar als estudiants cap a un examen on els hi preguntaran sobre tot.

Aquest és el problema que a Espanya el fet de ser advocat t’habiliti per qualsevol ordre jurisdiccional. Des del moment que el títol et permet exercir en qualsevol àmbit, a l’examen es pregunta sobre qualsevol àmbit. El que nosaltres sí hem volgut introduir és una àrea d’optativitat on els estudiants poden escollir fins a 3 optatives (12 ECTS) que els acabi de donar un perfil. Tenint en compte que al Treball Final de Màster deixem triar àrea, podríem dir que en 18 crèdits sobre 60 es pot elegir allò que més interessa.

Per finalitzar, quin consell donaria Ramon Ragués als futurs estudiants interessats en realitzar un Màster d’Advocacia a la UPF?

Que intentin aprofitar-lo al màxim i veure-ho com un plus formatiu. Jo entenc que les primeres promocions se sentin amb el greuge que implica ser els que comencen aquest camí. Jo els recomanaria que s’oblidessin d’això, que es centressin en aprofitar al màxim tot el que el Màster ofereix en quant a assignatures, docència i activitats complementàries. També recomanaria aprofitar i realitzar unes molt bones pràctiques i que el Màster pràcticament els encarrili professionalment.

Nosaltres ja portem 3 edicions i podem afirmar que molts estudiants tenen feina i estan treballant en despatxos gràcies al Màster.

    Deixa un comentari

    L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *