Per Héctor Anaya
La Ràdio Televisió Valenciana (RTVV) tancarà després de 24 anys en antena a causa de la mala gestió que ha elevat el seu deute fins a superar els 1.200 milions d’euros enfront dels 22 milions que acumulava el 1995, quan el Partit Popular va arribar a la Generalitat. A més de la mala direcció del Partit Popular, la televisió pública autonòmica de la Comunitat Valenciana ha hagut d’anar plantant cara a la caiguda continuada de l’audiència ocasionada, en part, per la poca credibilitat amb què comptava el medi a causa del control i manipulació que els populars exercien sobre els informatius i la imputació de diversos exdirectius en el cas Gürtel.
Al començament dels anys 90, abans que Eduardo Zaplana entrés al 95 com a president de la Generalitat Valenciana pel PP, comptava amb una plantilla d’uns 650 professionals que es va triplicar fins a arribar als 1.800 treballadors just abans de l’Expedient de Regulació d’Ocupació aprovat el 2012 per acomiadar 1.200. Entre aquesta plantilla engrossida, es trobaven amics o familiars de consellers i altres càrrecs del PP als que no va afectar el recent ERO. Es va preferir acomiadar professionals i bons periodistes i tècnics capaços de fer una televisió de qualitat als vinculats amb el partit i contractats per ell.
La decisió del govern que presideix Alberto Fabra, als que molts ja han exigit la seva dimissió a través de les xarxes socials, va arribar hores després de la decisió del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) que va declarar nul l’ERO a RTVV, que afectava més d’un miler d’empleats, segons la sentència feta pública el passat cinc de novembre. El Consell va informar en un comunicat que després de l’anul·lació de l’ERO, únicament, els quedava una opció: «Lamentablement, procedir a la supressió del servei públic de la ràdio i la televisió d’àmbit autonòmic», ja que “Només el cost de les despeses de personal d’una plantilla de 1.700 treballadors suposaria aproximadament 72 milions d’euros”. Sens dubte, aquesta justificació econòmica del tancament sorprèn al conèixer que Alberto Fabra té al seu servei 16 assessors, 3 conductors, 2 secretàries i un cuiner mentre que Francesc Camps, imputat per suborn impropi, té un xofer i un assessor .
La Justícia valenciana va donar la raó als 1.198 treballadors afectats per l’ERO i sindicats com UGT, CCOO i Intersindical Valenciana que van denunciar que l’expedient de regulació d’ocupació era irregular i discriminatori, a més d’una falta d’informació i un “tracte de mala fe” per part de l’empresa. Tanmateix, el fiscal va demanar la nul·litat de l’ERO per possible vulneració de drets fonamentals i discriminació i per no aportar la documentació necessària a la part dels treballadors i diverses “irregularitats” en la gestió .
No obstant això, el problema d’endeutament que pateix la cadena no és només per la plantilla, que equivaldria a la d’Antena 3, Telecinco i La Sexta juntes, sinó que la cadena va signar un contracte al 2009 de 22 milions d’euros per emetre la Fórmula 1 entre 2010 i 2013. Una altra polèmica es troba en la visita del Papa Benet XVI a València el 2006, ja que diversos dels exdirectius de Canal 9 estan imputats per contractar a empreses de la trama de Francisco Correa (Cas Gürtel) a canvi de regals amb motiu de la visita papal.
A més, al problema de l’ERO i la mala gestió i endeutament que pateix la cadena, se li sumaria la pèrdua cada vegada de més audiència en part per la manipulació informativa que pateix la cadena, segons han denunciat diversos treballadors. Aquesta manipulació i control exhaustiu que exerceix el Govern de la Generalitat en els informatius i altres continguts de RTVV, arribant fins i tot a tenir una llista de paraules censurades i prohibides, ha fet que diversos professionals dimitissin com, per exemple, Rosa Vidal, exdirectora general de Canal 9. Rosa Vidal va declarar que Fabra va comunicar el tancament de RTVV a Pedro J. Ramírez abans que a ella i que afirmar la impossibilitat d’un nou ERO era no tenir ni idea d’economia. De fet, fins i tot els mateixos afectats per l’ERO de 2012 no s’oposaven a que es dugui a terme un nou ERO, sempre que aquest estigui ben comunicat, processat i atengui a criteris de professionalitat i experiència, no a favoritismes ni a vincles familiars o ideològics.
La periodista Iolanda Mármol, corresponsal a Madrid de la cadena valenciana, va fer pública una carta en què parlava de “les meves mentides a Canal 9”. Entre aquestes mentides i manipulacions que denuncia la periodista, es troba l’obligació d’enaltir la figura d’Eduardo Zaplana i lloar quan va deixar la presidència, la prohibició de cridar a Francesc Camps, qui va deixar la presidència després de diversos casos de corrupció en algun dels quals li van imputar, Francesc i referir-se a ell com Francisco, la prohibició de dir retallades o l’obligació de lloar les meravelles de l’obertura de Terra Mítica malgrat que no hi hagués ningú.
Per tot això, no és estrany que abans de l’any 2000 la quota de pantalla fos superior a un 20% i fa un any tan sols arribés a un 5%, mentre que altres autonòmiques com TV3 comptaven amb un 14,3%, segons informa Barlovento Comunicació amb dades de Kantar Media. Malgrat això, com indiquen treballadors d’altres cadenes o coneixedors de la realitat dels mitjans, no només Canal 9 és l’autonòmica on hi ha una gran manipulació, altres com Canal Sur , TeleMadrid i, en menor grau, TV3 també pateixen cert control mediàtic.
Tots aquests esdeveniments, sumats a la pujada del sou de Fabra i la seva demagògia en dir que preferia tancar una televisió a un hospital quan ja ha retallat en la sanitat valenciana, han provocat una reacció dels ciutadans i professionals de la comunicació. Els primers han organitzat manifestacions com la d’aquest dissabte 9 de novembre a la Plaça de la Verge de València mentre que els segons s’han encarregat de mantenir la cadena encara en actiu malgrat els sabotatges i pressions governamentals dels que estan sent víctimes i continuen informant aquesta vegada “sense por ni controls polítics”, de manera que molts dels periodistes que portaven temps protestant i negant-se a seguir amb la manipulació han pogut ser escoltats i aquells que van fer callar per conservar la feina han començat a parlar i denunciar la situació.