La no preceptivitat de l’assistència lletrada

Redacció.

Actualment, en determinats procediments judicials, l’assistència lletrada no es obligatòria per a les parts. Podem trobar aquesta situació als procediments de faltes i laborals.

Aquesta situació comporta que les diferents parts del procediment puguin escollir, si desitgen o no, que la seva representació durant el procediment vagi a càrrec del seu advocat o bé, prescindeixen d’aquesta figura, i decideixen assistir al judici pel seu compte.

Tot això, genera una situació realment complexa, tant pel que fa a les parts en el procediment, com per a la pròpia Administració de Justícia. Això, queda clarament reflectit en dos àmbits: la desigualtat davant la justícia segons el nostre poder adquisitiu, i les dilacions  que podríem estalviar, amb les conseqüències que comporten.

D’entrada, podem considerar que apareix un condicionant econòmic dins el procediment, en tant que la justícia serà mes còmode i factible per aquelles persones que tinguin més mitjans pel nomenament del seu advocat. A més, qui el designi, no solament podrà gaudir durant tot el procediment d’un representant i guia que vetllarà pels seus interessos, sinó que a més tindrà la possibilitat de dur a terme determinats actes processals, que en cap cas podrà efectuar-se sense assistència lletrada, com ara el dret a interrogar a l’altre part o als testimonis.

A més, en el cas en que la part més desfavorida econòmicament nomeni al seu lletrat, i obtingués una sentència favorable als seus interessos, no podrà reclamar les costes pertinents a l’altra part, donat que la representació lletrada no era preceptiva, fet pel qual no podran imputar-se els conceptes referents a les costes processals.

Per tant, potser en algunes situacions en les que els ciutadans siguin el subjecte passiu de determinats il·lícits, hauran de comprar la justícia, ja que tot i aconseguir una sentència favorable de l’òrgan competent, i tot i poder fins i tot haver-se condemnat a la part contrària, no només a una multa (que anirà a parar íntegrament a les arques estatals), sinó que també a una indemnització per danys i perjudicis, l’assistència lletrada pot ser no rentable, i per tant, hauran de valorar si val la pena haver de pagar, literalment, per tal de poder condemnar a qui comet un il·lícit previst al nostre ordenament jurídic.

Resulta evident, que sempre queda la opció de renunciar a la justícia, i no manifestar-se com a part en el procediment, o bé esperar que el Ministeri Fiscal, a mode de justícia divina, pugui afavorir-nos en aquells procediments als que participi realitzant la seva funció de defensa de la legalitat, la qual cosa no sol produir-se durant aquest tipus de procediments donat que és molt complicat provar uns fets sense la representació pertinent.

No obstant, el nostre ordenament jurídic, preveu que envers aquesta situació, les parts puguin assistir sense representació lletrada davant l’organisme pertinent, i si observen que l’altre part assisteix sense representació, sol·licitar un aplaçament per a la celebració de l’acte, al·legant en cas contrari indefensió, i una vulneració del dret a la tutela judicial efectiva per part de l’òrgan en qüestió, generant una desigualtat entre les parts. Tot això, contribueix una vegada més a una dilació innecessària durant el desenvolupament dels procediments.

Potser, és un bon moment per tal que alguns funcionaris de l’Administració de Justícia facin autocrítica, per aquelles ocasions en què recomanen als denunciants i/o denunciats aquesta estratègia processal, argumentant-ho dient que d’aquesta forma tindran un procediment més barat, i sense pensar en les conseqüències deficitàries econòmiques i temporals que això comporta a la pròpia administració a la que presten els seus serveis.

Tot això, comporta que el ciutadà, no familiaritzat amb els procediments judicials, n’extregui un missatge ben clar: la justícia és complicada, lenta i s’ha de pagar.

I bé és cert, que resulta inexplicable, que desprès de tants anys aplicant les normes processals, amb les seves respectives modificacions, no s’analitzi seriosament aquest aspecte, ja que en realitat, la realitat social del nostre país ha variat massa, i necessitem una normativa que s’adapti a les necessitats actuals, en aspectes com aquest. Més encara, si els procediments als que fem referència, són els que es produeixen de forma més habitual a la nostra societat.

Potser si el polític analitzés i proposés, el legislador legislés, i el ciutadà comprengués, la nostra situació política, econòmica i social, no seria la que estem patint actualment. Potser si reforcessin la base d’un sistema que tremola des dels pilars mes gruixuts, sense disfressar aquest reforç amb la absurda supressió de beques i ajudes als qui més pateixen les tremolors d’aquest sistema, potser llavors, podríem dir que el país en el qual actualment vivim pot sortir endavant, potser podríem dir que comencem a veure la llum.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *