Al marge de les polèmiques en que s’ha vist immers el cos de Policia dels Mossos d’Esquadra al llarg dels darrers anys és fàcilment sostenible la necessitat que els cossos policials que tenen un paper tant rellevant i sensible per a la societat actuïn no només d’acord amb la llei sino que ho facin d’acord amb uns principis rectors recollits en un codi ètic.
Doncs bé, el govern de la Generalitat de Catalunya va aprovar fa uns mesos la creació d’un nou Comité d’Ètica de la Policia de Catalunya, el qual serà l’encarregat d’el·laborar un nou codi ètic. Malhauradament l’anterior codi ètic de la Policia de Catalunya va ser utilitzat per bona part dels partits polítics com a un instrument més dins de la seva particular trifulga partidista. En tot cas, el que sens dubte és una bona notícia no ens ha de fer caure en el cofoïsme. Per això que cal tenir present que en l’informe anual de l’any 2012 de l’Oficina Antifrau de Catalunya, en relació al projecte de Decret del Comité d’Ètica de la Policia en la seva fase de d’informació pública l’OAC va formular unes al.legacions que ens han d’alertar si més no dels errors en els que pot incòrrer el nou Comitè i de les mancances amb que pot nèixer el nou codi ètic. Es tracta de la possibilitat que el Comitè no tingui la facultat de seguiment en el compliment del Codi d’Ètic, fet que convertiria en fum tant el Comitè com el Codi.
Es poden argüir moltes raons per tal de defensar que el Comitè no ha de tenir la facultat de seguiment en el compliment del Codi Ètic, però si el que es pretén és rebestir a la Policia de Catalunya no de potestas que com no pot ser d’altra manera en un estat de dret venen donades per la llei, sino d’una veritable auctoritas i aleshores es fa imprescindible un Comitè amb unes facultats suficients per tal de realitzar un seguiment efectiu del Codi Ètic. Arribats en aquest punt és quan ens trobem amb les polèmiques assenyalades anteriorment. Un cos policial que molts desitgem, sigui en el futur immediat un cos de policia estatal, no es pot permetre romandre sota la sospita permanent d’irregularitats en les seves actuacions ordinàries. Com en tota organització humana, sempre hi pot haver una part dels seus integrants –per petita que sigui- susceptible de caure en la corrupció i desviar-se dels principis rectors de l’organització en qüestió. Sigui com sigui, no es pot tolerar que per causa de l’actuació esbiaixada d’uns quants membres policials la resta del cos es vegi desprestigiat. I tal i com hem vist, no n’hi ha prou amb sancions disciplinàries o judicials per tal de prestigiar als cossos policials i deslliurar-los de la xacra que suposa la sospita permanent sobre tot el cos.
És per això, que el Codi Ètic és una bona oportunitat, un bon instrument per prestigiar als cossos policials de Catalunya -Mossos d’Esquadra i policies locals- però principalment el cos de Mossos d’Esquadra per la incidència que la seves actuacions tenen arreu del país. Precisament per aquest motiu, pel que pot representar en favor de la policia, no s’entenen els recels que genera en el sí de les organitzacions sindicals de la policia l’existència del Codi Ètic. En tot cas, els responsables polítics tenen l’obligació d’aconseguir que les organitzacions sindicals de la policia coadjuvin en el bon funcionament del Comitè i en el compliment del Codi Ètic. Només d’aquesta manera la seva implementació podrà ser existosa i evitarem els errors del passat.
