Dissabte. Carrer Gran Via de Madrid. Liderats per la plataforma Advocats Sense Toga (AST) en llarga processó en direcció al Ministeri de Justícia marxen 300 persones, estudiants de Dret, advocats i fins al Degà del Col·legi d’Advocats d’Alcalá d’Henares. Tots en protesta per la imposició d’un examen d’accés a l’advocacia, sota el lema de “No a l’examen d’accés a l’advocacia” i sostenint pancartes amb missatges com “Grau i Màster al calaix de sastre”, “Ni-ni’s per obligació” o “Deixeu-nos exercir. Carrera + Màster + Practiques”.
Per a Verónica Gutiérrez, membre de AST, la reivindicació del passat dissabte va ser millor del que ningú s’esperava. La manifestació va començar a les 12h a Madrid, front el Banc d’Espanya i va recórrer tota la Gran Via madrilenya fins a finalitzar a les 14h enfront de les portes del Ministeri de Justícia, on es va simular un judici.
No obstant això, aquesta no va ser la primer acció que han dut a terme des de la plataforma Advocats Sense Toga. “Abans de la manifestació del passat dissabte, vam realitzar rondes de contacte amb els grups parlamentaris d’UPyD i del PSOE, i paral·lelament, ens vam reunir també amb els Degans de Dret de la Universitat Carlos III i de la Universitat d’Alcalá d’Henares”, ens explica la nostra entrevistada, Verónica Gutiérrez.
Com i on neix la plataforma Advocats Sense Toga?
Estudiants de la Universitat Carlos III en finalitzar el Màster en Advocacia i les pràctiques obligatòries, van veure com el Ministeri de Justícia, encapçalat per Alberto Ruiz-Gallardón, seguia sense convocar l’examen d’accés a l’advocacia que permet als ja graduats en Dret i actuals estudiants del Màster en Advocacia colegiar-se i exercir. “Donada aquesta situació insostenible, que ens deixava en un limb, des de la Universitat Carlos III am decidir començar a mobilitzar-nos per ja no exigir una data per a l’examen, sinó per suprimir-ho ja que considerem que no es pot avaluar les aptituds d’un futur advocat amb un simple test,” ens explica Verónica Gutiérrez. Així enfront de la passivitat de l’Administració en relació a aquest limb en el qual viuen, van decidir donar llum a la plataforma “Advocats Sense Toga”. Seguidament es van posar en contacte amb els afectats de la Universitat Alcalá d’Henares i amb els de la Universitat Autònoma de Madrid.
No és la formació rebuda durant quatre anys en les facultats de Dret suficient per exercir l’advocacia?
En les seves reivindicacions i suport a la plataforma Advocats Sense Toga, encara ha anat més lluny l’associació Joves Advocats en Moviment, la qual declara en el seu Manifest per una educació jurídica de qualitat que “d’inici, la Llei parteix d’un principi erroni i intervencionista: l’obligatorietat de la realització d’un Màster d’Accés, el cost del qual abasta xifres en molts casos in inassolibles econòmicament, comporta una dificultat afegida per als estudiants del Grau de Dret, qui ja han sofert la recent pujada de les taxes universitàries. És a dir, un Màster obligatori com a requisit indispensable per a l’accés a una professió suposa un atac a la llibertat individual i a la lliure elecció dins d’un Estat Social i Democràtic de Dret.” I en aquest sentit, l’associació Joves Advocats en Moviment deixa molt clara la seva posició enfront de la Llei 34/2006 en declarar el següent:
1. Que el requisit d’obligatorietat del Màster suposa una nova ingerència dels Poders Públics en la lliure elecció dels ciutadans. Des de Joves Advocats en Moviment sol·licitem que el Màster d’Accés sigui optatiu i que, una vegada finalitzat el Grau, els estudiants puguin triar, sense un sistema clarament coercitiu, com preparar-se l’examen d’accés a la professió. Tal és la situació actualment en les oposicions a l’Administració de Justícia o la preparació per a certes professions sanitàries.
2. Que l’examen d’accés, en no donar-se les condicions necessàries per a això, no es convoqui per a la primera promoció: no a un examen convocat avui per suposar un atemptat a la llibertat, ja que no ha de continuar-se amb la restricció del lliure exercici d’una professió. Sí a un examen esdevenidor en el qual els Ministeris competents garanteixin als futurs graduats una convocatòria oficial dintre del termini i en la forma escaient, un temari concorde a les expectatives creades amb la Llei i un contingut fonamentalment pràctic.
3. Que l’Administració deu, en conseqüència, ser coherent amb les seves obligacions, i veure el perquè de la necessitat d’un Màster i d’un examen complementaris a un Grau en Dret ja reformat per complir amb les exigències del Pla Bolonya. No és ja la formació rebuda durant quatre anys suficient per exercir l’advocacia? No estan les Universitats espanyoles capacitades per proporcionar als estudiants un estàndard formatiu que serveixi per al seu accés al mercat laboral? Per ventura els coneixements adquirits no són tot el pràctics que haguessin de ser? Necessita el Grau en Dret, com a requisit previ, una profunda reforma, i adaptar-ho per ser garantia d’una professió?
Haurien d’haver sortit al carrer abans?
Citant a Bertolt Brecht, és clar que “les revolucions es produeixen en els carrerons sense sortida”. I sens dubte el dels Advocats Sense Toga és un carreró sense sortida que més que provocar una manifestació puntual, ha provocat que els nostres futurs joves advocats tendeixin a la revolució utilitzant totes les eines a la seva disposició; Des de reunions amb grups parlamentaris o degans, fins a manifestacions i xarxes socials com mitjà de difusió i viralitat, com ens comentava Verónica Gutiérrez.
Però front a la manifestació d’ahir, hem de ser crítics per preguntar-nos si els joves estudiants de Dret no haurien d’haver actuat abans. La imposició d’un màster per poder exercir com a lletrats amb elevats preus, poques places i escasses especialització a les Universitats Públiques, sembla que no va ser suficient per provocar que els futurs graduats en Dret sortissin al carrer a protestar.
I en aquest sentit s’expressa Helena Vázquez, estudiant del Màster en Advocacía: “Abogados Sin Toga” neix amb la única voluntat d’eliminar l’examen estatal. No comprenen l’entitat del problema de les traves a l’exercici. El punt que caldria subratllar és la desigualtat a la que condueix el sistema de màster i examen. Aquests dos anys d’impàs impedeixen, per una banda, l’entrada al món laboral. Per l’altre, tanca les portes a estudiants de classe treballadora, ja sigui pel cost d’oportunitat d’estudiar o bé per la impossibilitat de pagar el màster. Cal recordar que la majoria de màsters en advocacia no s’oferten a preu públic.”
I en el seu raonament, Helena Vázquez es manté bastant ferma en que “exigir, amb una mobilització puntual a Madrid l’eliminació de l’examen, no suposa que el nostre malson s’esvaeixi perquè volem que es garanteixi als estudiants de Dret: un grau complet assimilable a la llicenciatura, i en cas de requerir-se d’un curs d’especialització, que aquest sigui ofert per les universitats públiques directament, a preu públic i complementat amb un sistemes de beques. Tanmateix, exigim la retirada de l’examen.”
1 comment