Per Jesús Martín Matallana
Imagini haver estudiat quatre llargs i intensos anys la carrera de Dret. Imagini a més pertànyer a la primera promoció de graduats espanyols. Imagini impartir el que eren assignatures anuals en un escàs quadrimestre, traduir hores lectives en hores d’”auto-aprenentatge” a casa. Imagini, això sí, pagar unes taxes més elevades que mai. Imagini sumar a tot això el lliurament diari de pràctiques i la realització d’exàmens parcials, sense oblidar, per descomptat, uns exàmens globals estratègicament col·locats a la volta del Nadal o de Setmana Santa.
Imagini ser el focus de tots els experiments i novatades possibles derivats d’un nou Pla Bolonya, la implantació del qual potser estigués massa verd encara per portar-se a la pràctica. Imagini patir durant quatre anys totes les desestructuracions i reajustaments possibles als programes de cada assignatura –inabastables per al modern i idíl·lic Pla d’Estudis- o sofrir l’empipament de tots aquells professors poc simpatitzants amb el sistema de Grau. Imagini a més veure com, gràcies al teu forçós però heroic rol de conillet d’índies, les promocions esdevenidores tindrien tot considerablement més ajustat i organitzat.
Imagini superar l’equador dels estudis i escoltar parlar per primera vegada de la Llei 34/2006. No seria l’última. Imagini aprovar l’últim os de la carrera, superar el treball de fi de grau i sortir il·lès de les corresponents pràctiques professionals.
Si ha pogut imaginar-se tot això potser pugui fer-se una lleugera idea del que és el Grau en Dret. Si encara té ganes de seguir imaginant, només continuï la lectura.
Imagini que de sobte, per poder exercir la que ja és la seva professió, algú exigeix a més la necessitat de realitzar un Màster d’Accés a l’Advocacia –que ve a ser el cinquè any de la llicenciatura, això sí, amb crèdits ECTS de diversos quirats, si s’ha de jutjar pel seu preu- i la superació d’un examen d’estat. Imagini també que al gruix dels llicenciats se’ls perdonen tots aquests tràmits sense importància. Via lliure per a ells.
Imagini que, resignat, aparca els seus plans de futur “momentàniament” per poder realitzar l’anomena’t màster, abans que un devessall de nous graduats de properes promocions compliqui l’accés a una plaça. Imagini que opta per cursar el mateix amb la mateixa universitat de la carrera. Imagini un preu alçat que ronda els 7.000 euros -sens dubte un mòdic import per a una universitat pública-, un sistema docent la inflexibilitat del qual rivalitza amb la dels primers cursos de la guarderia –obligada assistència, signatura en cadascuna de les assignatures, grups de treball forçosament distribuïts…-, així com un ampli i suggeridor ventall d’optatives la varietat inicial de les quals va quedar reduïda a zero a l’hora de la veritat.
Imagini que li allunyen del Campus de la carrera -de la seva cafeteria, biblioteca i zones de gespa- per cursar el màster en un atrotinat mercat d’antiguitats a una hora i mitja de casa. Imagini que per tenir amb prou feines si té una fotocopiadora i una màquina de sandvitxos al principi. Imagini, si li consola, que almenys el seu nou paper de conillet d’índies torna a ser un rotund èxit: la segona i actual promoció ja pot gaudir d’instal·lacions que van des d’una papereria fins a un ostentós saló d’actes, a la teva salut i pel mateix preu. Imagini que durant el teu any potser l’única cosa a l’altura d’aquests 7.000 euros fos l’administratiu de la secretaria.
Imagini vessar sang, suor i llàgrimes per acabar l’anomena’t màster mentre mig país gaudeix d’unes merescudes vacances a la platja. Imagini que després de tot li assignen –segons uns criteris dubtosament transparents- un determinat despatx per realitzar els preceptius quatre mesos de pràctiques professionals per al següent curs. Imagini que li forcen a compatibilitzar tals pràctiques amb la realització d’un Treball de Fi de Màster la data del qual d’exposició resulta ser un complet misteri fins a pràcticament la vespra. Imagini superar tot això amb èxit.
Imagini ara que es parla de nosaltres com la promoció de futurs advocats amb la major qualificació dels últims anys. Imagini que l’última peça del puzle és un examen d’accés datat, com sempre se’ns va assegurar, per a febrer de 2014.
Imagini que pel que sembla tot era mentida, que ningú convoca un examen la realització del qual ja estava prevista des de l’any 2006. Imagini que parlar del seu format o contingut no és ni tan sols especular, doncs res està previst sobre aquest tema. Imagini que la mateixa universitat que tantes medalles d’excel·lència es va penjar a la teva costa de sobte es renta les mans i mira cap a un altre costat –o simplement omet informar de la seva suposada lluita en el teu nom- doncs ja no ets el seu estudiant. Imagini per cert haver abonat l’última part de la matrícula.
Imagini convertir-se en un ni-ni per obligació –tot lo qualificat que vulgui, sí, però ni-ni al cap i a la fi- esperant la convocatòria d’un examen que no arriba. Imagini la major de les incompetències possibles i li asseguro que es quedarà curt. Imagini no poder ser contractat per no estar col·legiat, o haver de prorrogar les seves pràctiques no remunerades per no esperar de braços creuats al fet que el govern compleixi la seva part del tracte. Imagini que ni tan sols pot optar a un treball pel qual porta preparant-se anys. Imagini que l’expressió “seguretat jurídica”, estàndard d’una carrera com és Dret, sona a dia d’avui com un acudit de mal gust.
Imagini que es manifesta amb els seus companys, que funda Advocats sense Toga per lluitar pel que es mereix. Imagini que posa sobre la taula una injustícia superlativa que ningú coneix o, la qual cosa és pitjor, ningú vol conèixer.
Jesús Martín Matallana
Antic alumne de la Universitat Carlos III de Madrid i membre d’Advocats Sense Toga