Per Albert Jové
Molt s’està parlant últimament a Espanya del fenomen de la immigració sense permís de residència arran de la mort fa ja aproximadament un mes de 15 immigrants subsaharians quan tractaven d’arribar a territori espanyol nedant. Aquest episodi tràgic, sumat als últims assalts de la tanca que separa el territori espanyol del marroquí, ha anat alimentant el circ mediàtic en el qual a poc a poc es va convertint el nostre periodisme amb la seva característica falta de coneixement jurídic.
En aquest, el meu primer article, no em detindré en excés a jutjar l’actuació duta a terme per la Guàrdia Civil en aquest cas o en tots els altres que es produeixin perquè la considero inequívoca: la seva actuació està enfocada a impedir l’entrada, pels mitjans que siguin, d’immigrants en territori espanyol i per tant, europeu. En aquest cas, quan el teu superior polític et brinda com a meta l’impedir l’entrada de persones indocumentades, es produeixen episodis tan inhumans com els que tots hem vist. El mateix ocorre amb les fulles que es troben en la doble tanca de Melilla; aquestes fulles (que ens deixen imatges aterridores de peces de roba ensangonades i cossos mutilats de les persones que les sofreixen) s’han col·locat aquí per ordre d’algú, són la manifestació clara de la política exterior del govern espanyol.
Del que si m’agradaria parlar és de la situació jurídica de la persona que sent nacional d’un estat no membre de la Unió Europea, s’introdueix a Espanya per canals no convencionals i òbviament sense el certificat de registre o targeta de residència en vigor.
Crec que és necessari abordar l’estatus legal de l’estranger sense permís de residència perquè s’està perdent el rigor en el llenguatge de la comunitat jurídica i el rigor, companys, és la millor arma que té el jurista, el rigor és el que ens defineix, la qual cosa molts coneixen amb el terme “parlar amb propietat”. Per exemple, quan en una tertúlia televisiva o parlant amb algú que és lego en Dret i veiem que confonen els termes furt i robatori o de vegades ni contemplen el supòsit del furt, per a ells tot el que sigui sostreure és sinònim de robatori i nosaltres ens escandalitzem o quan algú és imputat per un fet delictiu que si és absolt posteriorment és “que la justícia és deficient, però ja era culpable, per això va ser imputat”.
Primerament cal recordar que els estrangers a Espanya gaudeixen dels mateixos drets fonamentals en igualtat de condicions que els nacionals, tal com ve recollit en el Títol I de la Constitució Espanyola. En concret cal remarcar el dret a la vida, a la integritat física i moral que es recull en l’article 15 i que és vulnerat sistemàticament en els centres d’internament d’estrangers.
Després hem de centrar-nos en el vocabulari que usem per referir-nos a les persones que es troben en aquesta situació. Els cridem immigrants irregulars, il·legals… el que a la meva manera de veure és usar un llenguatge totalment erroni que a més ja introdueix un qualificatiu negatiu sobre aquesta persona. La immigració és un problema que necessita d’una solució, segons el meu parer en origen, però el que no podem fer de cap manera és culpabilizar a l’estranger de la seva situació i això és el que provoquem amb el nostre llenguatge.
El que fem amb els immigrants és un fet com menys curiós perquè qualifiquem a la persona com a il·legal i no els seus actes, que és el que si fem amb tota la resta d’infractors del nostre ordenament jurídic, fet que produeix una criminalització directa sobre l’estranger. Hem creat un estatus jurídic de resident legal, sembla que haguem monopolitzat el terme ciutadà com ja existia en els temps de la revolució francesa (on ciutadà era aquell home, blanc, terratinent…).
Finalment, també hem de tenir en compte que el ciutadà estranger sense permís de residència no ha dut a terme cap fet delictiu, no ha infringit cap article del Codi Penal ni el fet d’haver-se introduït en territori espanyol es pot relacionar amb cap tipus delictiu, es tracta d’una infracció administrativa, greu això sí, tal com estableix l’article 53.1.a) de la llei d’estrangeria.
Albert Jové
Estudiant de darrer curs de Dret interessat en el Dret de l’empresa, el Dret tributari i la responsabilitat civil.