Ucraïna: estat de setge

Per Albert Jové.
Barcelona.
 

Fa poques setmanes que la comunitat internacional es felicitava pel fi de la revolució popular de caràcter proeuropeu que agitava Ucraïna, de forma més concreta el centre de la seva capital, Kiev. Tots els estats occidentals es felicitaven per la caiguda i posterior exili del seu president, el que fou escollit democràticament, Viktor Yanukovich, al que s’havia criticat amb fermesa per la repressió que estava duent a terme sobre els ciutadans que es manifestaven en contra seu, a la deriva cada cop més autoritària de les seves polítiques i a l’apropament cap a Rússia en comptes de cap a la Unió Europea que serien eles dues grans àrees d’influència al territori. Ucraïna doncs es debatia i es debat entre la Unió Europea i Rússia.

A partir d’aleshores tot ha estat una precipitació de fets que han provocat certa convulsió i perplexitat en l’esfera internacional.

Davant del derrocament del govern ucraïnès, el president de Rússia, l’incombustible Vladímir Putin envia efectius terrestres de l’exercit y marítims a la regió de Crimea, base de la flota naval russa a la zona i assetja les casernes militars ucraïneses sota el pretext de que allà es troben interessos militars russos que han de protegir, també que existeix una crisi humanitària a la zona y que els russos ètnics corren un greu perill. Guerres periodístiques o publicitàries a part, m’agradaria analitzar el que ha suposat aquesta acció d’agressió, aquesta acció bèl·lica respecte al Dret Internacional.

La decisió unilateral d’ús de la força contra la majoria dels estats és totalment inacceptable. Es tracta de forma inequívoca d’un acte d’agressió. Rep aquesta qualificació d’acte d’agressió ja que no concorre ninguna salvetat que permetria la intervenció militar, que són: que es tracti d’un acte de legitima defensa o bé que es tracti d’una mesura de força que hagi estat autoritzada pel Consell de Seguretat de caràcter coactiu.

Aquest acte d’agressió a la sobirania d’un estat colpeja frontalment al que s’estableix a la Carta de Nacions Unides, en concret, els punts que fan referencia al principi d’arranjament pacífic de controvèrsies, la prohibició de l’amenaça o l’ús de la força (quan no hagi estat autoritzada pel Consell de seguretat) y la no intervenció en els assumptes interns d’un estat.

Reunida d’urgència la OTAN a petició de Polònia, ara l’organisme que haurà de reunir-se serà el Consell de Seguretat de Nacions Unides. Aquest òrgan supranacional recordem que està pensat per mantenir la pau i seguretat internacionals. Format per 15 estats, 5 permanents i 10 que són escollits de 5 en 5 cada any, per un temps de 2 anys com a representants en el Consell.

Cada membre del Consell té un vot, no obstant, els 5 estats permanents tenen dret a vetar les decisions que es voten, i aquí venen les males noticies per Ucraïna, la Federació Russa és membre permanent del Consell de Seguretat, i de ben segur vetarà qualsevol decisió que el Consell estableixi per qualsevol conflicte a la regió.

La Unió Europea també juga un paper destacat en aquest assumpte doncs en certa manera ha estat el desencadenant de la revolució i ara ha de donar una resposta contundent a aquest acte d’agressió encara que estiguin en joc coses tant importants per alguns estats de la Unió (per Alemanya per exemple) com el gas que s’importa des de Rússia.

Soldats russos sense identificar marxen per la zona ocupada de Crimea. Font: http://www.abc.es
Soldats russos sense identificar marxen per la zona ocupada de Crimea. Font: www.abc.es

Encara que per sort no s’ha produït cap acte de guerra on s’hagin de lamentar morts, la tensió a la zona i la divisió de la població ucraïnesa es patent, essent un estat molt jove nascut a partir de la dissolució de la Unió Soviètica.

Confiem en que la diplomàcia encara no hagi fracassat del tot i Europa no s’hagi de veure sacsejada altre cop per una guerra o un conflicte com el dels Balcans.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *