El TJUE ha dictat Sentència en l’assumpte C-131/12, per la qual estableix que el gestor d’un motor de cerca a Internet, com Google, és responsable del tractament que apliqui a les dades de caràcter personal que apareixen a les pàgines web publicades per tercers.
Els fets
El cas sorgeix arran de la publicació de dos anuncis al diari La Vanguardia l’any 1998, on s’anunciava una subhasta d’immobles organitzada amb motiu d’un embargament per al cobrament d’unes quantitats degudes a la Seguretat Social. L’afectat, el Sr. Costeja González, va presentar al 2010 una reclamació davant l’Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD), contra el diari La Vanguardia i contra Google, doncs quan s’introduïa el seu nom al motor de cerca d’aquest últim, s’obtenia com a resultat els enllaços a les pàgines de La Vanguardia.
El Sr. Costeja González sol·licitava, d’una banda, que s’exigís a La Vanguardia que eliminés o modifiqués aquestes pàgines perquè no apareguessin les seves dades personals, o que utilitzés les eines facilitades pels motors de cerca per protegir aquestes dades. D’altra banda, sol·licitava que se li exigís a Google l’eliminació o ocultació de les seves dades personals, perquè deixessin d’incloure’s en els seus resultats de cerca i deixessin d’estar lligats als enllaços de La Vanguardia. El Sr. Costeja González al·legava que l’embargament estava totalment solucionat i resolt des de feia anys i que actualment mancava de rellevància.
L’AEPD va desestimar la reclamació contra La Vanguardia perquè va considerar que havia publicat legalment la informació. No obstant això, va estimar la reclamació contra Google i li va exigir que retirés les dades del seu índex de cerca. Com a conseqüència, Google va interposar una demanda davant l’Audiència Nacional sol·licitant que s’anul·lés la resolució de l’AEPD. El tribunal va decidir llavors suspendre el procediment i plantejar una qüestió prejudicial davant el TJUE.
Les qüestions prejudicials
1) La primera qüestió versa sobre si l’activitat d’un motor de cerca com a proveïdor de continguts ha de qualificar-se de “tractament de dades” en el sentit de l’article 2b de la Directiva 95/46 (Directiva 95/46/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 24 d’octubre de 1995, relativa a la protecció de les persones físiques pel que fa al tractament de dades personals i a la lliure circulació d’aquestes dades).
El TJUE considera que, pel fet d’explorar Internet de manera automatitzada, constant i sistemàtica a la recerca de la informació que s’hi publica, el gestor d’un motor de cerca «recull» aquestes dades, en el sentit de la Directiva. A més aquest gestor «extreu», «registra» i «organitza» aquestes dades en el marc dels seus programes d’indexació, abans de «conservar-les» en els seus servidors i, si escau, les «comunica» als seus usuaris i els «facilita l’accés» a les mateixes en forma de llistes de resultats. Ja que aquestes operacions estan recollides de forma explícita i incondicional a l’article 2b de la Directiva, han de qualificar-se de «tractament», amb independència que el gestor del motor de cerca les apliqui de manera indiferenciada a informacions que no són dades personals.
Seguidament, el Tribunal es pronuncia sobre si el gestor d’un motor de cerca ha de considerar-se o no “responsable del tractament” de les dades personals en el sentit de l’article 2d de la Directiva. Resol que, en la mesura en què l’activitat d’un motor de cerca pot afectar significativament (i de manera addicional a la dels editors de llocs d’Internet) als drets fonamentals del respecte a la vida privada i de protecció de dades personals, el gestor d’aquest motor ha de ser considerat efectivament responsable. En conseqüència, ha de garantir que aquesta activitat satisfà les exigències de la Directiva perquè les garanties establertes en la mateixa puguin tenir ple efecte i pugui dur-se a terme una protecció eficaç i completa dels interessats.
2) La segona qüestió es refereix a l’àmbit d’aplicació territorial de la Directiva, atès que Google al·lega que no realitza un tractament de dades de caràcter personal en el marc de les seves activitats desenvolupades a Espanya. El TJUE, no obstant això, observa que Google Spain és una filial de Google Inc. en territori espanyol i, per tant, un “establiment” en el sentit de l’article 4.1a de la Directiva. Per això, el tractament de les dades s’efectua «en el marc de les activitats» d’aquest establiment, sempre que la seva missió sigui la promoció i la venda, en aquest Estat membre, dels espais publicitaris del motor de cerca (que serveixen per rendibilitzar el servei ofert per aquest últim).
3) El TJUE també es pronuncia sobre si el gestor d’un motor de cerca està obligat a eliminar de la llista de resultats els enllaços a pàgines web publicades per tercers que continguin informació relativa a una persona; també en el cas que aquest nom o aquesta informació no s’esborrin prèvia o simultàniament d’aquestes pàgines web, i, si escau, encara que la publicació en si mateixa en aquestes pàgines sigui lícita.
Referent a això, cal recordar que les disposicions de la Directiva, en la mesura en què regulen el tractament de dades personals que poden atemptar contra les llibertats fonamentals (i en particular, contra el dret a la intimitat), han de ser interpretades a la llum dels drets fonamentals que, segons reiterada jurisprudència, formen part dels principis generals del Dret el respecte dels quals garanteix el TJUE i que estan actualment recollits en la Carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea.
El TJUE assenyala que la informació relativa a una persona que pot trobar qualsevol internauta a través d’un motor de cerca afecta potencialment a una multitud d’aspectes de la vida privada i que, sense l’esmentat motor de cerca, tals aspectes no s’haurien interconnectat, o només haurien pogut interconnectar-se amb grans dificultats.
A tenor de l’article 6 de la Directiva, i sense perjudici de les disposicions específiques que els Estats membres puguin establir per al tractament amb finalitats històriques, estadístiques o científiques, incumbeix al responsable del tractament garantir que les dades personals siguin «tractades de manera lleial i lícita», que siguin «recollides amb finalitats determinades, explícites i legítimes, i no siguin tractades posteriorment de manera incompatible amb aquestes finalitats», que siguin «adequades, pertinents i no excessives en relació amb les finalitats per les quals es recaptin i per les quals es tractin posteriorment», que siguin «exactes i, quan sigui necessari, actualitzades», i, finalment, que siguin «conservades en una forma que permeti la identificació dels interessats durant un període no superior al necessari per a les finalitats per les quals van ser recollides o per les quals es tractin ulteriorment». En aquest marc, l’esmentat responsable ha d’adoptar totes les mesures raonables perquè les dades que no responen als requisits d’aquesta disposició siguin suprimits o rectificats.
No obstant això, segons l’article 7f de la Directiva, es permet el tractament de dades personals quan és necessari per a la satisfacció de l’interès legítim perseguit pel responsable del tractament o pel tercer o tercers als quals es comuniquin les dades. Això sempre que no prevalgui l’interès o els drets i llibertats fonamentals de l’interessat, en particular, el seu dret al respecte de la seva vida privada, pel que fa al tractament de dades personals. D’aquesta manera, ha de fer-se una ponderació dels drets i interessos en lliça de què es tracti.
Així mateix, segons l’article 14.1a de la Directiva, els Estats membres reconeixeran a l’interessat el dret a oposar-se en qualsevol moment i per raons legítimes pròpies de la seva situació particular, al fet que les dades que li concerneixin siguin objecte de tractament, excepte quan la legislació nacional disposi una altra cosa. La ponderació que ha d’efectuar-se en el marc d’aquest article 14, permet així tenir en compte de manera més específica totes les circumstàncies que envolten a la situació concreta de l’interessat. En cas d’oposició justificada, el tractament que efectuï el responsable no podrà referir-se ja a aquestes dades.
Per tot això, en la mesura en què la supressió de vincles de la llista de resultats podria, en funció de la informació que es tracti, tenir repercussions en l’interès legítim dels internautes potencialment interessats a tenir accés a la informació en qüestió, cal buscar un just equilibri entre aquest interès i els drets fonamentals de la persona afectada conforme als articles 7 i 8 de la Carta de Drets Fonamentals. Tot i que que els drets d’aquesta persona protegits per aquests articles prevalen igualment, amb caràcter general, sobre l’interès dels internautes, aquest equilibri pot dependre, en supòsits específics, de la naturalesa de la informació i del caràcter sensible per a la vida privada de la persona afectada i de l’interès del públic a disposar d’aquesta informació (que pot variar, en particular, en funció del paper que aquesta persona exerceixi en la vida pública).
Per respectar l’establert per aquestes disposicions, sempre que es compleixin els seus requisits, el gestor d’un motor de cerca està obligat a eliminar de la llista de resultats els vincles a pàgines web, també en el cas que el nom de la persona o la informació no s’esborrin prèvia o simultàniament d’aquestes pàgines web, i, si escau, encara que la publicació en aquestes pàgines sigui en si mateixa lícita.
4) Finalment, en resposta a la pregunta de si la Directiva permet que la persona afectada sol·liciti que se suprimeixin uns enllaços perquè desitja que la informació sobre ella «s’oblidi», el TJUE indica que si es comprova que la inclusió d’aquests enllaços és incompatible actualment amb l’article 6 de la Directiva, la informació i els enllaços que figuren en la llista han d’eliminar-se. Això pot ocórrer perquè aquesta informació, tenint en compte les circumstàncies de cada cas, és inadequada, no pertinent o ja no pertinent, o excessiva en relació amb les finalitats del tractament de dades realitzat pel motor de cerca.
D’aquesta manera, a l’hora d’apreciar la sol·licitud presentada per una persona afectada contra el tractament de les seves dades, s’haurà d’examinar, en particular, si aquesta persona té dret al fet que la informació en qüestió deixi d’estar vinculada en l’actualitat al seu nom. Si aquest és el cas, els enllaços a pàgines web que contenen aquesta informació han de suprimir-se, tret que existeixin raons particulars –com el paper exercit per aquesta persona en la vida pública– que justifiquin que prevalgui l’interès del públic a tenir accés a aquesta informació.
L’interessat pot presentar la sol·licitud directament al gestor del motor de cerca, que llavors haurà d’examinar degudament si està fundada. Quan aquest no accedeixi a la sol·licitud, podrà acudir a l’autoritat de control o als tribunals amb la finalitat que aquests duguin a terme les comprovacions necessàries i ordenin al responsable que, si escau, adopti les mesures pertinents.
