Altermútua, la millor Alternativa a Autònoms

Uruguai aprova el decret de la llei que regula el mercat de la marihuana

Per Sebastián Sanmartino.
Barcelona.

El passat dia sis de maig el president de la República Oriental de l’Uruguai, José Mugica, va firmar el decret de la llei de regulació de la producció, venda i distribució de marihuana a tot el país. Aquesta llei va ser aprovada l’onze de desembre del 2013 i quedava pendent l’aprovació d’aquest decret per concretar els detalls de la producció i distribució legal d’aquesta substància. Aquesta legislació ha estat objecte de molt debat tant al país com a la resta del món, i tota la premsa del món ha fet ressò de la seva aprovació i de les conseqüències que tindrà tant en els hàbits de les persones com en la lluita contra el tràfic de drogues.

En efecte el tràfic i consum de drogues és un problema greu a l’Uruguai, on ha augmentat de manera alarmant i on el consum comporta greus conseqüències per a la població en general. No només per a la població consumidora si no per a la resta dels ciutadans, que pateixen la delinqüència que hi porta associada. És per això que aquesta iniciativa té com a objectiu atacar el tràfic amb l’argument de què s’oferirà una marihuana més barata, destruint l’atractiu de la seva venda il·legal. Per altra banda, es vol facilitar el seu consum tot evitant que els joves optin per drogues més dures com l’anomenada “pasta base” que és el residu que queda del procés de fabricació de la cocaïna.

El decret ve a concretar les quantitats a consumir per persona i més, els llocs on es podrà consumir, i les maneres d’accés a la compra d’aquest producte. En concret es preveuen tres formes d’accés. La compra a farmàcies, l’auto cultiu domèstic, i l’adhesió a un club cannàbic. Cadascuna d’aquestes opcions és excloent, és a dir, l’elecció d’una d’elles exclou la possibilitat d’exercir les altres. Qui produeixi marihuana domèstica només en podrà tenir sis plantes, amb una producció màxima de 480 grams anuals.

Per altra banda, la compra a farmàcies només es podrà fer si abans el ciutadà s’inscriu en un registre oficial obligatori. Es podrà comprar un màxim de quaranta grams per persona i mes. Els clubs de cannabis tindran un màxim de catorze i quinze socis, amb un màxim de 99 plantes.

Les plantes existents abans de l’entrada en vigor del registre hauran de declarar-se a l’Institut de Regulació i Control del Cannabis (IRCCA) Es dona un termini de cent vuitanta dies per formalitzar l’ inscripció. Aquest organisme controlarà la totes les etapes de producció i distribució de la substància i podrà fer servir col·laboració pública i privada. Aquest organisme podrà donar fins a sis llicències a ens privats per produir. Els productors per a venda a farmàcies també hauran d’enregistrar-se però poder exercir la seva activitat. La producció serà controlada pel Ministeri de Defensa, que no participarà en la cadena de distribució. Es podran produir i importar llavors per al cultiu, a més a més, els productors hauran de demanar una llicència a l’IRCCA, tot i que encara no s’ha establert quina és la quantitat a pagar per la seva obtenció.

Pel que fa a les condicions de consum, no es podrà consumir a qualsevol espai d’ensenyament, de salut o centres esportius. Es tracti d’espais públics o privats, tancats o oberts. Es tracta d’una prohibició pel caràcter especial de les persones que fan ús d’aquests espais. Per aquest motiu també s’inclouen en aquesta prohibició institucions on es realitzin pràctiques docents, tot i que no siguin institucions dedicades exclusivament a la docència.

A més a més no es podrà consumir als espais de treball i en aquelles circumstàncies en què s’estigui a les ordres de l’empleador, tot i que no es tracti exactament del centre habitual de treball. La normativa estableix que “quedaran inhabilitat per conduir els qui tinguin la seva capacitat afectada pel consum de cannabis”. Això pot donar problemes, perquè no estableix directament la prohibició de conduir havent fumat aquesta droga, el que dificultarà la labor de la policia a l’hora de sancionar la conducció sota els efectes d’aquesta substància. S’haurà de provar que les capacitats del conductor estan afectades, el que no serà fàcil si no es recorre a una quantitat de referència o quantitat màxima en sang o expirada. Hauria estat més fàcil fer establir una quantitat fixa prohibida.

A més a més es preveuen sancions econòmiques per als infractors. Queda per promulgar un altre decret que regularà la producció i comercialització de marihuana medicinal. Encara queda per veure quins seran els resultats d’aquesta normativa, i sobretot el seu impacte en el món del tràfic de substàncies estupefaents. Cal dir que en alguns estats de Estats Units es seguirà aquesta evolució de prop, com pot ser el cas de de Colorado i Washington, on es permet el cultiu en determinades condicions i el consum. Es tracta sens dubte d’iniciatives polèmiques, però que si tenen èxit poden canviar la forma en què els diversos països del món s’apropen a aquesta matèria. No obstant cal dir que a Holanda s’ha modificat la normativa s’ha reformat i s’ha tornat més restrictiva, el que demostra en la pràctica que no tot són flors i violes en el camí en la lluita contra el narcotràfic.

    Deixa un comentari

    L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *