Per Diego Fierro Rodríguez
El Rei Joan Carles I ha abdicat. Aquest acte es troba previst en l’art. 57.5 de la Constitució Espanyola, que diu que “Les abdicacions i les renúncies i qualsevol dubte de fet o de dret que s’esdevingui en l’ordre de successió a la Corona es resoldran amb una llei orgànica”. Els seus motius ha de tenir el Monarca, si bé és cert que no sembla lògic allargar la discussió referent a les causes que han motivat que prengui una decisió tan transcendental. El més raonable pot ser, ara mateix, preocupar-se per el que va a succeir en les pròximes setmanes.
Sense entrar en el debat polític i ideològic referent a si és millor que hi hagi una Monarquia o que s’estableixi una República, cal dir que el tipus de Cap d’Estat que es va implantar amb la Constitució de 1978, que es troba vigent en l’actualitat, és el de la Monarquia. Aquesta institució, com tantes altres coses a Espanya, no ha estat regulada adequadament, ja que els preceptes constitucionals ofereixen un règim jurídic molt poc concís, sent una mica confusa la redacció d’algun dels articles, la qual cosa ha provocat, està provocant i provocarà més d’ un maldecap, fent realitat la idea de Juan José López Burniol que “el Dret és com l’aire”, que està representada en el títol d’un escrit seu. Per aquesta raó, algun jurista ja ha proposat l’elaboració d’una llei que reguli tot el que es refereix a la Corona, que contemplaria aquells aspectes més difusos de la institució monàrquica.
Jorge de Esteban ha redactat un article anomenat “La necessària Llei de la Corona” en què desenvolupa una explicació sobre el necessari que és crear una norma que reguli la Monarquia de forma precisa per evitar els problemes que s’estan produint i que existiran en el futur en relació amb la Corona, com ara l’abdicació, sobre la qual hi ha alguns interrogants que s’haurien d’anar aïllant amb promptitud, les funcions del Príncep o el règim jurídic dels membres de la Casa Reial. El mateix Jorge de Esteban, en un altre text, titulat “La inesperada abdicació del Rei”, afirma que “lo correcte seria, segons exigeix la lògica constitucional, que hi hagués dues lleis orgàniques”. Aquestes dues normes serien diferents pel seu àmbit :
-Una Llei Orgànica hauria de desenvolupar, amb caràcter general, les previsions de totes situacions previstes en l’art. 57.5 de la Constitució.
-En cadascun dels casos en què hi hagi qüestions en relació amb les situacions previstes en l’art. 57.5 de la Constitució, una Llei Orgànica hauria d’aprovar la solució per a cada problema.
No obstant la idea de Jorge de Esteban, que des de la perspectiva de la tècnica jurídica sembla ser la més adequada, com ja se sap, no sempre preval la idoneïtat i és possible que acabi elaborant una única Llei Orgànica per l’abdicació del rei Joan Carles I. Aquesta Llei, que, com assenyala Yolanda Gómez, és obligatòria, serà, segons Lucreci Rebollo, molt breu.
És necessari dir que, aparentment, la incompleta i deficient regulació de la Monarquia és un problema que no té solució. Els poders públics no han mostrat interès en reformar les previsions constitucions que es refereixen a la Monarquia i no han tingut el desig de crear una norma que estableixi un règim jurídic ben perfilat per a la Corona perquè es pensa que no és necessària, quan, certament, ho és. Si fins ara no s’ha fet res per resoldre la problemàtica de tot el que envolta al Rei, no sembla possible que en el futur s’hagi de realitzar alguna actuació al respecte.
Un problema que està més a prop cada dia que passa és el de la reforma de la Constitució en tot lo relacionat amb l’ordre successori a la Monarquia, que és una matèria que s’hauria de modificar juntament amb altres aspectes de la institució monàrquica, com assenyala Joan Oliver Araujo a “La reforma constitucional de la corona (una proposta radical i deu moderades)”. Aquest tema s’està intentant apartar dels focus cada vegada que es fa al·lusió a un problema que va a acabar donant maldecaps a més d’un, ja que hi ha un debat. Yolanda Gómez considera que la infanta Leonor perdria el seu títol de successora a la Corona si els Prínceps tinguessin un tercer fill i aquest fos home, mentre que Enriqueta Expósito afirma que quan el Príncep Felip es converteixi en Rei i la Infanta Leonor passi a ser hereva aquest fet no serà alterat tot i que, posteriorment, tingués un germà home. Caldrà veure com acabarà resolent l’assumpte.
La manca de determinació per abordar correctament la reforma de la regulació global de la institució monàrquica pot ser degut, en gran part, a la manca de consens existent i al debat al qual ja s’ha fet referència sobre la República i la Monarquia. El conflicte polític i ideològic sobre l’elecció de la forma de Cap d’Estat sempre serà un obstacle per millorar les previsions jurídiques referents a la institució monàrquica, que és la que, per bé o per mal, es troba vigent.