El Mercat Únic Europeu: l’autopista sense peatge de les mercaderies

Per Albert Jové
Barcelona
 
 

Vivim en un món globalitzat i això implica innumerables connotacions positives i negatives a nivell comercial i jurídic. Un d’aquests aspectes és l’existència d’un intercanvi continu entre estats de béns, serveis i persones. En el marc de la Unió Europea cal recordar que aquests elements es poden traslladar d’un estat a un altre amb total llibertat, com si estiguessin circulant en les fronteres interiors d’un estat membre. Aquesta eliminació de les fronteres en matèria de béns, serveis i persones, és fruit d’una estratègia política encaminada a potenciar el lliure comerç i la lliure circulació entre els països membres.

Aquesta lliure circulació de mercaderies, pedra angular de la política comunitària, es va gestar al 1957 amb la signatura del Tractat de Roma, des de l’anomenada Comunitat Econòmica Europea. Però no va ser fins la signatura de la Acta Única Europea al 1986 que sorgeix una idea de mercat comú i es posa en pràctica. L’Acta Única Europea cercava més integració i col·laboració entre estats i finalment ho va aconseguir.

L’any 1993, es van eliminar els aranzels duaners per tal de potenciar les exportacions e importacions dins el territori de la UE. En aquest sentit, també s’adopta un aranzel duaner comú i una política comercial comú per relacionar-se amb tercers estats. Aquest pas es fonamental ja que s’eliminen totes les traves burocràtiques i jurídiques internes de cada estat fent responsable a la Comissió Europea de les decisions relatives al mercat comú, gestionat ja com un mercat intern, com un totum.

Com a norma fonamental que protegeix aquest mercat comú, tot i essent una de les llibertats garantides al TFUE (art. 26.2 concretament), observem el dret a la lliure circulació de mercaderies. Aquest dret implica que un producte que ha estat fabricat d’acord amb la normativa comunitària en un estat membre de la Unió por ésser distribuït i comercialitzat sense impediment de cap mena a qualsevol altre estat, diferent del d’origen. Aquest principi té conseqüències positives tant pels consumidors actius de la unió (els ciutadans) com per les empreses. Per uns, implica un augment i diversificació de l’oferta d’un producte determinat i pels altres implica la facilitat d’introduir-se i mantindre’s en un mercat amb unes normes comunes per un territori extens i un mercat important.

En relació amb l’esmentat anteriorment, dels textos normatius comunitaris s’en desprèn el principi de reconeixement mutu, segons el qual un producte legalment fabricat a un estat membre de la UE pot ser introduït i comercialitzat als altres estats membres. La pròpia Unió Europea es fonamenta sobre el lliure trànsit de mercaderies, per aquesta raó no és necessari que el producte s’hagi d’anar ajustant a les diferents lleis nacionals dels països europeus on hagi de ser distribuït.

Per altra banda, la lliure circulació de productes no implica una merma en la qualitat o perdre el rastre a un producte que ha estat fabricat en el sí de la Unió. La fabricació d’un producte en un estat membre de la Unió Europea ha de ser ajustada a la normativa de l’Estat on ha estat fabricat, independentment de que aquest producte sigui distribuït o venut a altres estats amb posterioritat. Concretament, el fabricant que vulgui distribuir o vendre els seus productes a diferents països haurà de dur a terme un procés de verificació per tal de certificar que el seu producte ha estat fabricat d’acord amb els estàndards exigits per les directives comunitàries. Això implica que un producte fabricat per un tercer estat, aliè a la UE haurà de ser sotmès a les normes de mercat i aquests estàndards que comentava amb anterioritat per la pròpia salut i seguretat dels ciutadans de la Unió.

ceAixí doncs ens trobem que el mercat europeu actua com un element necessari per a la venda i distribució de determinats productes. Quan trobem que un producte porta el logotip estampat de la CE, fet que fins fa poc era estrany, aquest logotip ens està advertint de que per a aquell producte s’han suprimit les barreres comercials en territori comunitari amb la fi de garantir la lliure circulació i per altra banda la competència lleial entre les empreses que participen en el mercat europeu. Òbviament si el fabricant o distribuïdor fa un mal ús del logotip de la CE, cada estat membre podrà dur a terme sancions tant de Dret Públic com de Dret privat.

Malgrat que els avantatges de que un fabricant dirigeixi els seus productes a la UE son quantiosos, la doctrina[1] sovint ha criticat el marcat caràcter tradicional, de la excessiva protecció als consumidors del Reglament Brussel·les I com del Reglament Roma I. Tant un com altre cos legal presenten una amplia i solvent protecció als consumidors però no al empresari o comerciant que el que a ell l’interessa son unes condicions de contractació que li siguin favorables.

Per tant un cop dutes a terme les darreres eleccions al parlament Europeu caldrà veure com s’afronten els nous reptes en l’àmbit mercantil si bé ja sembla que en matèria de consumidors ja hi ha una extensa regulació i és un àmbit prou acotat, caldria facilitar i agilitzar els tràmits perquè tant el petit comerciant com l’inversor estranger que es vol introduir en el mercat Europeu tinguessin més facilitats amén de la obertura de països històricament euroescèptics com poden ser Anglaterra i més darrerament els països escandinaus.


[1] ORTIZ VIDAL, Maria Dolores. Distribución y venta en España de productos fabricados en el extranjero. Cuestiones de Derecho Internacional Privado. Revista de Estudios internacionales, setiembre 2013.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *