Per Diego Fierro Rodríguez
Vivim en un món estrany. En moltes ocasions sembla que la gent no sap el que vol i, en algunes situacions en què es si coneix quins són els objectius, és possible observar que no hi ha cap idea sobre el camí que cal seguir perquè s’assoleixin els fins proposats.
L’Organització Professional d’Inspectors d’Hisenda de l’Estat ha presentat un treball en el qual s’exposen diverses propostes que, si arribessin a materialitzar, implicarien una sèrie de reformes encaminades a augmentar la recaptació obtinguda i a modificar l’aspecte sancionador de tot lo relacionat amb l’àmbit tributari, destacant la regulació de la prostitució i la legalització de determinades drogues, que hauria de incrementar els diners obtinguts mitjançant impostos. Aquest fet s’ha de posar en relació amb l’actuació de l’Institut Nacional d’Estadística, que està calculant la incidència econòmica que tenen la prostitució i el tràfic de drogues per poder introduir-la al PIB.
Les idees que ha exposat l’Organització Professional d’Inspectors d’Hisenda de l’Estat no han deixat indiferent a ningú, sinó tot el contrari. El Sindicat de Tècnics del Ministeri d’Hisenda ha expressat la seva oposició a les mesures proposades pels Inspectors d’Hisenda de l’Estat, ja que consideren que, amb el pagament de tributs per la realització d’activitats econòmiques relacionades amb la prostitució i amb el tràfic de drogues toves, es blanquejaria els diners obtinguts com a conseqüència de l’execució d’actes il·lícits.
Els debats estan sobre la taula des de fa força temps, però ara han cobrat més força per qüestions tributàries. D’una banda hi ha el conflicte que es refereix a la regulació de la prostitució, que és un ofici exercit per dones i homes que ara es troba en una llacuna jurídica per no ser il·legal ni legal, i d’altra hi ha la qüestió relativa a què fer amb el tràfic de certes drogues que no són excessivament nocives per a la salut, ja que es pot convertir en una activitat lícita o pot continuar sent una conducta il·lícita sancionada penalment. El debat sobre la legalització d’algunes drogues ha estat el que sembla haver suscitat més interès, ja que hi han participat persones tan influents com Milton Friedman o el Papa Francisco.
El problema és que s’hagin intensificat els debats en aquesta època per motius tributaris. En cap moment s’ha pensat directament en l’interès de les persones que es veuen afectades per la prostitució i pel tràfic de drogues toves, que són les persones que l’exerceixen i els que venen i compren les substàncies en una escala reduïda, respectivament.
Si es regulés la prostitució, caldria assegurar la tributació d’aquells que s’enriqueixen amb ella, però també hauria de garantir que les persones que exercissin les activitats sexuals puguin veure protegides, per no ser víctimes d’abusos, d’acord amb el règim del dret laboral i de la Seguretat Social, tal com diu Ramsés Pérez Boga, que ha indicat que “aquesta legalització tindria un efecte més ja que les persones que treballen en aquests sectors engrossirien les arques de Seguretat Social i entrarien dins del circuit de l’Estat del benestar”. També caldria garantir que els que demanden els serveis no vegin vulnerats els seus drets com a usuaris. El mateix succeiria amb el tràfic de les drogues toves, que en el cas de legalitzar hauria, a més de ser objecte de tributació, tenir un règim jurídic que serveixi per assegurar que aquells que venguin el producte siguin professionals qualificats al capdavant d’establiments mercantils que puguin salvaguardar la qualitat de les substàncies, estant protegits aquells que les adquireixin per ser consumidors.
Si s’acabessin efectuant la regulació de la prostitució i la legalització de les drogues toves, seria essencial que els canvis normatius es fessin amb molta delicadesa, establint les formalitats necessàries per a poder realitzar activitats relacionades amb ambdues conductes, així com les conseqüències de l’incompliment de la legislació.
Pel que fa a l’aspecte recaptatori, no hi ha dubte que el que pretenen els Inspectors d’Hisenda de l’Estat és augmentar la quantitat d’obligacions tributàries, fet que es produirà amb la conversió de la prostitució i del tràfic de drogues toves en conductes legals , que provocarà que els que tinguin un ofici relacionat amb aquestes activitats han de tributar. No obstant això, no es pot oblidar que José María Mollinedo, Secretari general del Sindicat de Tècnics del Ministeri d’Hisenda, ha afirmat amb encert que “no s’han de buscar ingressos a qualsevol preu, com sembla que proposen els inspectors, sinó que s’ha d’intensificar la lluita contra el frau fiscal”.
Lo important en els temps actuals no és la referència a la validesa de les normes jurídiques, sinó pel que fa a la seva eficàcia, que implica que, a més que hi hagi un alt nombre d’obligacions tributàries per sufragar les despeses públiques, sigui necessari que hi hagi mitjans que serveixin per evitar el frau fiscal d’una manera eficaç i que ajudin a que els obligats tributaris paguin a l’Administració Tributària conforme a l’ordenament jurídic.
No serveix de res que hi hagi més obligacions tributàries en un futur proper si les existents en el present no es compleixen d’una forma correcta. És per això que lo més important en l’actualitat ha de ser acabar amb el frau fiscal.