Per Diego Fierro Rodríguez
El Consell de Ministres va aprovar l’Avantprojecte de Llei del Codi Mercantil el 30 de maig de 2014, que es diferencia en diversos aspectes de la Proposta de Codi Mercantil lliurada al ministre de Justícia el 17 de juny de 2013, que va ser conseqüència d’un encàrrec que el ministre Juan Fernando López Aguilar li va encomanar a la Secció de Dret Mercantil de la Comissió General de Codificació a través d’una Ordre Ministerial el novembre de 2006. El futur Codi Mercantil substituirà el Codi de Comerç de 1885 i servirà per aconseguir determinades alteracions normatives.
Cal dir que l’Avantprojecte de Llei del Codi Mercantil, sobre el qual ja hi ha undictamen del Consell Econòmic i Social, implica la consolidació del procés d’elaboració d’un nou codi que regularà les relacions comercials i que és la materialització del que alguns han anomenat “la recodificació mercantil“. No obstant això, encara no s’ha produït la seva aprovació, que, segons els desitjos d’Alberto Ruiz-Gallardón, s’hauria d’efectuar abans de juny de 2015.
Alberto Ruiz-Gallardón va afirmar en una conferència que la futura norma mercantil “aportarà seguretat, estabilitat i confiança al nostre model econòmic”. No obstant això, aquesta idea és relativa, ja que, com afirma Rodrigo Tena Arregui en un treball publicat a la Revista de Dret Mercantil i en un article del bloc Hay derecho?, l’èxit del futur Codi Mercantil pel que fa a regular de manera justa i eficient l’activitat mercantil dependrà, en gran mesura, dels ens institucionals que tindran que aplicar-lo.
S’ha obert un intens conflicte a causa del Codi Mercantil que està a la vista, sobre el qual ja hi ha un riu de treballs doctrinals que desemboca al mar de la bibliografia mercantilista, sent dignes de menció alguns articles que tracten d’explicar a grans trets quines són les implicacions de la recodificació mercantil. És lògic que la tasca que es troba emmarcada en l’Avantprojecte de Llei hagi suscitat un debat en el qual han sortit a la palestra tants defensors com detractors, ja que s’ha de tenir present la rellevància que tindrà l’entrada en vigor del contingut del que ara mateix és el futur Codi Mercantil, que té més de 1700 articles d’acord amb la numeració de la nova codificació francesa, que estan dividits en un títol preliminar i set llibres.
Els que defensen la norma mercantil que arribarà destaquen la seva bona sistemàtica, que serveix per aconseguir la concentració de la dispersa legislació mercantil, i que garanteix la modernització del Dret Mercantil, establint la seguretat jurídica. A més, alguns afirmen que l’obra que ha estat originada pel treball de la Secció de Dret Mercantil de la Comissió General de Codificació és necessària per al correcte funcionament del mercat. Alguns dels estudiosos que han defensat el futur Codi Mercantil són Leopoldo Porfirio Carpio,Alberto Bercovitz Rodríguez-Cano i Jesús Quijano González.
Hi ha juristes, com Albert Sánchez Graells, que ha mostrat la seva postura, no només en una ocasió, sinó en dos, Jesús Alfaro Águila-Real, Segismundo Álvarez Royo-Villanova i José Carlos González Vázquez, que consideren que el Codi Mercantil que està a la vista no és necessari i que la seva creació i aplicació no serà eficient a llarg termini per diverses raons, com les relacionades amb les constants evolucions de l’ordenament jurídic mercantil i la inseguretat jurídica que produirà en alguns casos. A més, el Consell Econòmic i Social afirma que la norma mercantil que s’aprovarà pròximamentpot xocar contra el Dret Laboral vigent.
Un tema que resulta interessant és el de la unificació del dret civil i del dret mercantil pel que fa a les obligacions i contractes es refereix. El problema és que l’Avantprojecte de Llei del Codi Mercantil delimita l’àmbit de la norma en el seu article 001-1, que exposa que “En el marc constitucional de l’economia de mercat, el present Codi conté les normes mercantils que regulen el mercat de béns i serveis a tot el territori espanyol, l’estatut de les persones incloses en el seu àmbit i les activitats desenvolupades en el mercat”. Per tant, sembla que el proper Codi Mercantil va a abastar molts més aspectes obligacionals i contractuals que el Codi de Comerç de 1885, així que la possibilitat d’unificar tot el Dret d’obligacions i contractes s’està allunyant amb cada pas que es dóna en el procés legislatiu que culminarà amb l’aprovació de la recodificació mercantil, en què no s’ha tingut en compte la Proposta de Modernització del Dret d’obligacions i contractes del Codi civil, presentada per la Secció Primera de la Comissió General de Codificació el 2009, com indica María Paz García Rubio. L’extensió del dret mercantil després de la culminació de la reforma suposarà, com a mínim, l’aprofitament total de la competència per regular en matèria mercantil de l’Estat, que es troba recollida en l’article 149.1.6 de la Constitució Espanyola. A més, cal dir que el futur Codi Mercantil és el resultat de diversos errors segons Mariano Yzquierdo Tolsada, que considera que el text és inconstitucional, i provocarà molts problemes. Fins ara, molts autors civilistes li han declarat la guerra a l’Avantprojecte de Llei del Codi Mercantil i alguns han signat les Allegacions a la Proposta de Codi Mercantil fetes pel Grup Actualitza.
S’han de tenir clares les idees sobre la situació que va a establir quan el futur Codi Mercantil s’aprovi i entri en vigor. És cert que el cos normatiu mercantil és el fruit d’una gran tasca exercida per nombrosos juristes especialitzats en el dret mercantil que han posat el seu granet de sorra. No obstant això, també és cert que, pel que ja han comentat molts especialistes, no té perquè ser necessària la implantació d’un nou Codi Mercantil, que, a causa de la voràgine legislativa existent en l’actualitat, que cal observar sense oblidar les normes del dret derivat de la Unió Europea, pot acabar tenint una utilitat efímera i l’aplicació ha de ser correcta i eficaç perquè el futur Codi Mercantil no es converteixi finalment en un brindis al sol legislatiu.