Multa a Airbnb per facilitar el lloguer d’habitatges amb ús turístic il·legals

Per Gisela Roig
Barcelona
 
 

Ja fa temps que a Catalunya hi ha un gran conflicte social pel que fa al lloguer d’habitatges d’ús turístic, aquests, segons el Decret 159/2012, de 20 de novembre, d’establiments d’allotjament turístic i d’habitatges d’ús turístic, són els “[…] cedits pel seu propietari, directament o indirectament, a tercers, de forma reiterada i a canvi de contraprestació econòmica, per una estada de temporada, en condicions d’immediata disponibilitat i amb les característiques que estableix aquest Decret(article 66.1). El mateix Decret indica que per estada de temporada s’entenen periodes inferiors a 31 dies consecutius.

El conflicte, com es pot entreveure, és el que sempre neix quan una activitat particular cal que sigui regulada, i és que hi ha persones que compleixen estrictament amb la legalitat tot i que això els hi pugui suposar una major inversió (per complir amb els requisits que inclou la llei) i haver d’obtenir menys beneficis ja que del lloguer pagat cal fer front a l’anomenada taxa de turisme; i persones que tot i realitzar la mateixa activitat, opten per no registrar els seus habitatges com a habitatges d’ús turístic i així s’estalvien tot el control de la Generalitat. No entrarem en aquest article, a valorar si estem més a favor o no d’una regulació d’aquest tipus de negoci, perquè és evident que poden haver-hi arguments a favor d’aquesta (una regularització de l’activitat per no generar una competència deslleial respecte els establiments “oficials” de turisme, un control de qualitat per part de la Generalitat dels habitatges que es posen en lloguer i les condicions en que es fan…) o en contra (una incidència en contractes entre particulars si som partidaris d’una visió liberal de l’economia i si tenim en compte que molts d’aquests arrendaments els utilitzen les families simplement per poder fer front als pagaments del manteniment del propi pis i les quotes d’escala).

El fet, ens agradi més o menys, és que a Catalunya existeix una legislació al respecte, i a l’article 68.7 del Decret anteriorment mencionat, s’inclou la possibilitat d’aplicar responsabilitats a aquells agents que no compleixin amb la normativa. Tenint en compte que la definició d’habitatge d’ús turístic inclou l’arrendament directe (pel propi particular) o indirecte (a través d’un gestor), l’article 72 ha inclòs la possibilitat de multar solidàriament, és a dir, tan propietari com gestor hauràn de respondre a la multa pecuniària, podent la Generalitat reclamar la quantitat total a una de les parts sense perjudici que la que pagui la pugui repetir contra el restant. En aquest cas la Generalitat s’ha basat en la possibilitat de sancionar al gestor indirecte, per multar amb 30.000 euros (la multa més elevada possible) a Airbnb, una de les plataformes per internet que més s’utilitza arreu del món per accedir a aquests arrendaments. La multa es justifica, tenint en compte la legislació emprada fins el moment, en dos elements bàsics: en primer lloc que s’hi poden trobar habitatges no registrats i per tant, il·legals des del punt de vista del Decret (ja que la promotora no demana el número de registre als seus usuaris), i en segona instància perquè la pròpia web permet el lloguer d’habitacions dins un mateix habitatge, fet expressament prohibit pel Decret que estableix que el lloguer haurà de ser d’habitatges sencers i mai per estances (article 66.2).

Logotip de l'empresa Airbnb
Logotip de l’empresa Airbnb

Per altra banda, el conseller d’Empresa i Ocupació, Felip Puig, en la roda de premsa on explicà i comunicà la multa, també va expressar que un dels fonaments que justifiquen aquesta multa, significativa en el sentit que és la primera que rep una companyia d’aquest estil i magnitud a nivell europeu, és que els habitatges que es lloguen sense èsser registrats s’estalvien el pagament de la taxa de turisme i de l’IVA correponent, o al menys que no hi pot haver cap control al respecte i no es pot garantir el seu pagament; i aquest és un pas més de la Generalitat per eradicar l’economia submergida.

A tot això, molts es preguntaran, després d’aquest article, com s’ha de fer per tal de registrar un habitatge com a d’ús turístic i quins són els requisits a complir. Doncs bé, en primer lloc, registrar un habitatge al Registre de Turisme de Catalunya és molt senzill ja que ho farà d’ofici la Direcció General de Turisme i només caldrà prèviament informar a l’Ajuntament del municipi de l’habitatge corresponent el que es coneix com a comunicació prèvia d’inici d’activitat on s’inclouran les dades de l’habitatge, la seva capacitat màxima, les dades relatives al propietari, la identificació de l’empresa d’assitència i manteniment, la cèdula d’habitabilitat (o la declaració conforme la té),… És a dir, requisits essencials que garanteixen la qualitat de l’habitatge. I com a establiment turístic també caldrà incloure elements que siguin protectors pel consumidor, això és, un full de reclamacions, un telèfon de contacte amb el propietari o el gestor, un servei de manteniment…

Es pot veure que és una normativa bastant senzilla de complir pels propietaris, i que va dirigida a regularitzar l’activitat per tal de mantenir un control i obligar als inscrits a recaptar l’anomenada taxa turística (que és una obligació que neix del propi registre) o formalment Impost sobre les estades en establiments turístics (IEET); no es diu res de l’IVA perquè en principi aquest impost hauria de derivar igualment d’un contracte de lloguer encara que no estiguès inscrit; i en realitat trobar-se registrat o no, no fa canviar el tipus de contracte que formalitzen les parts.

Com a únic element a tenir en compte, és que no tots els habitatges es podran registrar com a d’ús turístic, ja que hi pot haver dos elements d’oposició: que els Estatuts de la Comunitat de Propietat Horitzontal (de l’edifici) inscrits en Registre de la Propietat prohibeixin expressament aquesta possibilitat (situació més aviat extranya) o bé que el pla d’usos municipals no permeti establir un habitatge com a turístic (situació que és la que es podrà donar més habitualment de les dues esmentades, però que tampoc és usual); recordar que aquests plans d’usos municipals són públics i per tant qualsevol ciutadà els pot consultar prèviament a fer la comunicació esmentada.

1 comment

  1. Hola, jo he llogat 1 vegada 1 cambra de casa meva, on visc, a un becari que venia a un sopar de treball a través de AirBnB.
    Si jo visc a la casa i ocasionalment jo rebo i atenc algun hosta, he de registrar-se també?

Respon a Clara Casanovas Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *