Barcelona,
Quan una persona mor deixant únicament un sol hereu, el mateix adquireix tots els béns i drets inclosos en el cabal hereditari del mateix sense major complicació, però què succeix quan ens trobem amb diversos cohereus d’una mateixa herència? Com es decideix la divisió i adjudicació de la mateixa?
El nostre ordenament jurídic disposa que cap cohereu podrà ser obligat a romandre en la indivisió de l’herència, per la qual cosa tot cohereu podrà sol·licitar, en qualsevol moment, la partició de l’herència, tret que el testador ho prohibeixi de forma expressa.
El propi causant podrà establir la forma en què s’haurà de repartir la seva herència en el moment de la defunció del mateix, bé mitjançant un acte intervius, bé a través d’una disposició d’última voluntat, repartició que haurà de ser respectada sempre que no perjudiqui a la legítima dels hereus forçosos.
Així mateix, el causant també podrà optar per encomanar tal repartició a qualsevol persona que no sigui un dels cohereus.
En cas en què el testador no hagi previst com haurà de dur-se a terme la repartició de la seva herència, ni encomanat a un tercer aquesta facultat, si els hereus fossin majors d’edat i tinguessin la lliure administració dels seus béns, podran distribuir l’herència de comú acord de la manera que tinguin per convenient.
La partició de l’herència haurà de realitzar-se de la forma més igualitària possible fent lots o adjudicant a cadascun dels cohereus coses de la mateixa naturalesa, qualitat o espècie.
En cas que un bé de l’herència sigui indivisible o desmereixi molt per la seva divisió, els cohereus podran pactar l’adjudicació del bé a un d’ells, havent aquest d’abonar als altres l’excés en diners de tal adjudicació. No obstant això, bastarà amb que un d’ells no presti la seva conformitat amb aquesta adjudicació i sol·licita la seva venda en pública subhasta perquè així es faci.
No obstant això, lamentablement, de forma freqüent ens trobem amb que els cohereus no es posen d’acord en la forma en què haurà de ser repartida i adjudicada l’herència del causant, la qual cosa genera en la majoria d’ocasions una complexa i tibant situació en què estan en joc qüestions no només econòmiques sinó també emocionals, ja que en la majoria dels casos es tracta de persones unides per llaços familiars.
Per posar solució a aquest conflicte, en cas en què les parts implicades no vulguin sotmetre’s de forma voluntària a un mètode alternatiu de resolució de conflictes com podria ser l’arbitratge o la mediació, l’única via que ens quedaria seria la judicial, en previsió al fet que davant la falta d’enteniment dels cohereus sigui finalment un jutge el que decideixi sobre la partició de l’herència.
Qualsevol cohereu podrà reclamar judicialment la divisió de l’herència, sempre que aquesta no hagués de dur-se a terme per un tercer designat pel testador, per acord entre els cohereus o per resolució judicial.
Per a això, la persona sol·licitant de la divisió haurà d’acompanyar el certificat de defunció del causant i el document que acrediti la seva condició com a hereu.
No obstant això, els creditors reconeguts com a tals en el testament o pels cohereus i els que tinguin el seu dret documentat en un títol executiu podran oposar-se al fet que es porti a efecte la partició de l’herència fins que se’ls pagui o afermi l’import dels seus crèdits.
Una vegada sol·licitada la divisió judicial de l’herència, podrà sol·licitar-se amb caràcter previ i sempre que resulti procedent, la intervenció del cabal hereditari i la formació d’inventari del mateix, en previsió de protegir els béns inclosos en aquest.
El Secretari judicial convocarà a Junta als cohereus i al Ministeri Fiscal en cas en què algun dels cohereus sigui menor o incapaç i no tingui designat representant, assenyalant dia per a la seva celebració dins dels deu següents.
En la celebració de la Junta, els interessats hauran de posar-se d’acord en previsió de procedir al nomenament d’un comptador que practiqui les operacions divisòries del cabal, així com sobre el nomenament dels perits que resultin necessaris per poder determinar el valor dels béns de l’herència.
En cas en què els cohereus no arribessin a un consens per a tals nomenaments, es designarà un per sorteig per part del jutjat.
Les operacions divisòries del cabal hereditari hauran de presentar-se en el termini màxim de dos mesos des que van ser iniciades, i es contindran en un escrit signat pel comptador, en el qual s’expressarà:
– La relació dels béns que formin el cabal hereditari.
– La valoració dels compresos en aquesta relació.
– La liquidació del cabal, la seva divisió i adjudicació a cadascun dels partíceps.
La divisió presentada serà traslladada a les parts, en previsió al fet que en el termini de deu dies pugui formular oposició a aquestes en cas de no estar conforme amb les mateixes, havent d’expressar els punts de les operacions divisòries al fet que es refereix i les raons en què es funda. Pel que ens podrem trobar amb dos possibles escenaris:
– Que transcorregut aquest termini, les parts no s’oposin o bé mostrin la seva conformitat amb les mateixes, en aquest cas el Secretari judicial dictarà decret aprovant les operacions divisòries, manant protocolitzarles.
– Que dins del termini conferit es formalitzi oposició a les operacions divisòries. Per a la resolució de tal oposició i en previsió del fet que les parts al·leguin el que considerin oportú, el Secretari judicial convocarà al comptador i a les parts a una compareixença davant el Tribunal, que se celebrarà dins dels deu dies següents.
Una vegada aprovades definitivament les particions determinades, l’herència quedarà repartida entre els diferents cohereus quedant facultat cada hereu per regularitzar la nova titularitat dels béns adjudicats, havent de prèviament liquidar el corresponent impost de successions, així com l’impost sobre l’increment de valor dels béns de naturalesa urbana, en aquells casos en què així procedeixi, per posteriorment procedir a inscriure tals béns al seu nom en el corresponent Registre de la Propietat.
Juncal Sardà
Advocada en AOB Advocats.
