La llei de consultes: la prèvia a la publicació

Per Gisela Roig
Barcelona
 

Després de la consulta a Escòcia, la premsa internacional torna a volcar el seu interès a Catalunya que segueix amb el seu procès particular, així doncs, el mateix dia 19 de setembre es va aprovar finalment la ja famosa llei de consultes, oficialment, la Llei de Consultes Populars No Referendàries i de Participació Ciutadana.

Aquesta llei, aprovada amb el 78,5% del Parlament de Catalunya, concretament amb el recolzament de CiU, ERC, ICV-EUiA, CUP, PSC i el diputat Joan Ignasi Elena (106 diputats) i els vots en contra de Ciutadans i PP (28 diputats), entrarà en vigor tan bon punt es publiqui al Diari Oficial de la Generalitat Catalunya. Ben és sabut que el govern espanyol ja prepara dos recursos contra aquesta llei tot i que encara no se n’ha publicat el contingut exacte. En relació amb aquest fet, són moltes les veus que especulen amb la data de la publicació oficial ja que el proper dimarts  dia 23 de setembre el Tribunal Constitucional té previst un ple on es podrien presentar els recursos d’inconstitucionalitat per part de la comitiva de Mariano Rajoy i com a conseqüència el decret de suspensió directe d’aquesta llei si el recurs s’admet a tràmit tal i com determina l’article 161.2 de la Constitució Espanyola. Així, es sostè que si es publica la llei amb posterioritat, l’equip de la Generalitat tindria més temps per preparar els mecanismes necessaris per celebrar la consulta abans de la seva previsible suspensió.

Tot i aquestes especulacions cal tenir en compte en quina legislació vigent es fonamenta el Parlament de Catalunya per mantenir la constitucionalitat d’aquesta llei, i aquests no poden ser altres que l’article 149.1.32 de la Constitució Espanyola i el conseqüent article 122 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, que ja va èsser recorregut en el seu moment i que el Tribunal Constitucional ja va interpretar i mantenir vigent a la polèmica Sentència 31/2010 de 28 de juny. Retrocedint una mica, l’article 149.1.32 de la CE estableix una competència exclusiva de l’estat espanyol pel que fa a referèndums vinculants, i aquí està el quid de la qüestió donat que l’article 122 de l’EAC el que estableix és la regulació de les consultes populars no referendàries, és a dir, no vinculants, i per aquest mateix motiu, la pròpia llei aprovada per les corts catalanes recentment fa esmena a aquest tipus de consultes, que no són directament vinculants però que serveixen per consultar el poble sobre qualsevol assumpte. L’article 122 resa : “Correspon a la Generalitat la competència exclusiva per a l’establiment del règim jurídic, les modalitats, el procediment, l’acompliment i la convocatòria per la mateixa Generalitat o pels ens locals, en l’àmbit de llurs competències, d’enquestes, audiències públiques, fòrums de participació i qualsevol altre instrument de consulta popular, salvant el que disposa l’article 149.1.32 de la Constitució”.

Tenint en compte l’anunciat de l’article 122 de l’EAC podem dir que aquesta llei no és més que el desenvolupament d’aquest precepte estatutari, és a dir, estableix les modalitats i el procediment per poder dur a terme aquesta consulta que les lleis espanyoles juntament amb la interpretació del màxim òrgan facultat per fer-ho, el Tribunal Constitucional, contemplen com a legal.

Imatge de la votació al Parlament de Catalunya de la Llei de Consultes. Font: www.parlament.cat
Imatge de la votació al Parlament de Catalunya de la Llei de Consultes. Font: www.parlament.cat

Aleshores, plantegem-nos quin podria ser el fonament del govern espanyol per presentar un recurs d’inconstitucionalitat sobre una llei que desenvolupa un precepte constitucional. 

En primera instància podrien fer referència al marcat caràcter referendari de la consulta, però per això caldria veure la interpretació del tribunal (cosa que podria portar a admetre a tràmit el recurs i per tant suspendre la vigència de la llei per tal de poder-ho estudiar). En aquest sentit, és interessant tenir en compte la doctrina del Tribunal Constitucional.

Aquest tribunal en el Fonament Jurídic 69 de la Sentència 31/2010 va desenvolupar el seu argument sobre la competència de la Generalitat de Catalunya pel que fa a les consultes no referendàries, i de fet, va establir una diferenciació que el PP (que recordem, va ser qui va presentar el recurs) no acceptava. Aquesta diferenciació és la separació entre el concepte referèndum i consulta i per això va determinar que “Caben, pues, consultas populares no referendarias mediante las cuales <se recaba la opinión de cualquier colectivo sobre cualesquiera asuntos de interés público a través de cualesquiera procedimientos> distintos de los que cualifican una consulta como referéndum (…)” per posteriorment seguir dient que “(…) el art.122 EAC tiene(n) perfecto encaje en aquel género que, como especies distintas, comparten con el referéndum” i finalment concluir que “En consecuencia, el art. 122 EAC no es inconstitucional interpretado en el sentido de que la excepción en él contemplada se extiende a la institución del referéndum en su integridad, y no sólo a la autorización estatal de su convocatoria, y así se dispondrá en el fallo”.

L’altre via que podrien usar seria l’abast de la consulta, ja que el TC també en la citada sentència, va fer referència a que aquestes consultes catalanes s’enmarquen dins del marc autonòmic: “Si a ello se añade que las consultas previstas en el precepto se ciñen expresamente al ámbito de las competencias autonómicas y locales, es evidente que no puede haber afectación alguna del ámbito competencial privativo del Estado.”.  Bé, en aquest punt entrariem en el conflicte de si la independència de Catalunya és una qüestió que ha de ser preguntada als catalans o a tots els espanyols, tot i que en aquest cas, els precedents sí que ens serveixen, i si en fem cas, ens hauriem de decantar per respondre que als catalans. És cert que les conseqüències són a nivell estatal, i possiblement l’escull està en que ni el TC ni l’estat reconeixen Catalunya com una nació amb identitat pròpia i diferenciada a l’espanyola; però això és un debat molt més extens i controvertit que no atany a dret.

 

 

 

 

 

1 comment

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *