Girona,
Tradicionalment la prestació compensatòria s’havia considerat de caràcter indefinit, si bé, els canvis socioculturals han fet què els dos conjugues generalment puguin accedir en condicions d’igualtat al mercat laboral, pel que en molts casos, ja no serà necessari reequilibrat la situació de desigualtat econòmica entre els conjugues al moment de produir-se la ruptura sinó que en molts casos tan sols serà necessari establir-la de forma temporal perquè el cònjuge damnificat, per raó de la seva edat, salut i demés circumstàncies, podrà reincorporar-se al món laboral i ser independent econòmicament.
Introduint aquesta temàtica partint de la norma, l’article 233-14 del Codi Civil de Catalunya estableix que “El cònjuge la situació econòmica del qual, com a conseqüència de la ruptura de la convivència, resulti més perjudicada té dret a sol·licitar en el primer procés matrimonial una prestació compensatòria que no excedeixi el nivell de vida de què gaudia durant el matrimoni ni el que pugui mantenir el cònjuge obligat al pagament, tenint en compte el dret d’aliments dels fills, que és prioritari. En cas de nul·litat del matrimoni, hi té dret el cònjuge de bona fe, en les mateixes circumstàncies.”
Així per tant, la prestació compensatòria té per finalitat damnificar les desigualtats econòmiques entre els conjugues en el moment en què es produeixi la ruptura, ja sigui a través de la separació o del divorci. La determinació de la quantia i la durada es fixarà atenent als requisits que estableix l’article 233-15 del Codi Civil de Catalunya:
a)La posició econòmica en què quedin els conjugues atenent a altres circumstàncies tals com les atribucions que es facin a conseqüència de la liquidació del règim econòmic, així com de la possible indemnització per raó de treball que es pogués determinar.
b)La realització de tasques familiars o altres activitats en pro de la família que hagin fet minvar o reduir la capacitat d’un dels conjugues d’obtenir ingressos de forma pròpia.
c)Les perspectives econòmiques que tingui els conjugues en raó a la seva edat, estat de salut i en relació a l’atribució de la guarda dels fills comuns.
d)Durada de la convivència more uxorio.
e)Altres despeses que pugui tenir el deutor.
De la lectura detinguda de la normativa, podem observar que tots aquests paràmetres de càlcul i determinació de la prestació compensatòria seran essencials en primer terme per a valorar si concorren o no els pressupòsits de concessió de la mateixa, sinó a més, i ja en un segon terme, per si un cop s’hagi determinat que correspongui determinar una prestació compensatòria, es calculi el seu import i duració.
Tot centrant-nos en l’objecte d’aquest article, partirem de què es produeixi una desigualtat econòmica entre els conjugues a conseqüència de la ruptura. Seria en aquest punt quan hauríem de valorar si correspon determinar una prestació compensatòria indefinida o una prestació compensatòria temporal.
La jurisprudència ha desenvolupat aquesta qüestió ja des d’abans de la promulgació del Codi Civil Català i ha establert unes circumstàncies a considerar per decantar-nos per una prestació compensatòria indefinida o temporal, circumstàncies que ara s’han introduït en al normativa aplicable i que principalment són la edat, estat de salut i la atribució de la guarda dels fills comuns. Circumstàncies totes elles importants perquè permetran fer una valoració de perspectiva econòmica que puguin tenir els conjugues.
La jurisprudència (en Sentències com la S. 36/07 de 26 de novembre de 2007 de la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya) considera que no es podrà equiparar un divorci o separació que es produeixi entre conjugues de 30 anys, en què la ruptura produeixi una desigualtat econòmica però que el cònjuge la pateix es podrà reincorporar a món laboral en un termini determinat i tan que sols s’hagi de compensar aquesta desigualtat durant un temps determinat i que per tant seria un supòsit lògic de prestació compensatòria temporal, a un divorci o separació que es produeixi entre conjugues de 55 anys en què òbviament donada la edat dels conjugues serà molt més difícil de assegurar que el cònjuge perjudicat pugui accedir al món laboral i ser econòmicament independent i que per tant tindria més sentit una prestació compensatòria per temps indefinit.
El mateix passaria amb l’afecció d’altres qüestions com la salut dels conjugues o la atribució de la guarda dels menors, que serien elements que afectarien directament a la incorporació el cònjuge econòmicament perjudicat per la ruptura al món laboral.
És convenient tenir en compte, però, que el fet que es fixi una prestació compensatòria de forma indefinida no vol dir que mai més no es pugui entrar a discutir sobre la seva concurrència i determinació. Així doncs, de conformitat amb l’article 233-18 del Codi Civil de Catalunya, la prestació compensatòria podrà ser modificada si “millora la situació econòmica del deutor o empitjora la de qui paga”, modificació que hauria de ser feta a través d’un procediment de modificació de mesures previst a l’article 775 de la Llei d’Enjudiciament Civil.
Yolanda Porcel Martínez Advocada
