Per tercer any consecutiu, l’ICAB organitza un congrés internacional sobre arbitratge amb l’objectiu de donar a conèixer entre l’advocacia aquest mètode alternatiu als tribunals de resolució de conflictes. Amb aquesta tercera edició, el Congrés Internacional d’Arbitratge es consolida i es configura com un referent per a tots els professionals d’aquest àmbit tant a nivell nacional com internacional.
Divendres es van dur a terme les primeres conferències, en les quals àrbitres i advocats de prestigi internacional van fer les seves aportacions sobre alguns dels temes més candents de l’arbitratge en l’actualitat, com són les mesures preparatòries del procés arbitral o la prova pericial.
Sessió de matins: primera taula
La primera taula del divendres va posar el seu focus d’atenció en les actuacions preparatòries del procés arbitral. Elena Gutiérrez, Lletrada de la Cort d’Arbitratge de la Càmera de Comerç de Madrid recordava que les mesures cautelars prèvies a l’arbitratge poden produir-se tant davant de l’àrbitre com davant del jutge, i comentava l’extraordinarietat en l’arbitratge de dur a terme aquestes mesures inaudita parte (sense audiència de l’altra part).
Per la seva part, Jean Jacques Lecat, advocat i àrbitre exercent al Nord d’Àfrica, va explicar el funcionament de les mesures preparatòries en l’arbitratge a Tunísia, Marroc i Algèria. Tot i posar èmfasi en el fet que en aquestes zones les lleis d’arbitratge tenen una influència gairebé nul·la de les tradicions islàmiques, també va asseverar que hi ha jutges que exerceixen tenint en consideració algunes d’aquestes tradicions, segons les quals no s’ha de donar validesa a les discussions prèvies.
L’últim torn de paraula va ser per a Denis Mouralis, advocat i àrbitre, que va incidir en la necessitat que hi ha en alguns casos de realitzar mesures d’investigació abans de la constitució del Tribunal Arbitral. Mouralis, que també és Catedràtic de la Facultat de Dret de la Universitat d’Avignon, va distingir l’aproximació que feien el Dret anglès i el francès d’aquestes mesures, i va remarcar que la legalitat francesa era més restrictiva en les condicions d’accés a aquest procediment d’investigació.
Sessió de matins: segona taula
En la segona part el tema central va ser la prova pericial a l’arbitratge i els dictàmens jurídics sobre dret aplicable. A més de conèixer les opinions dels ponents, el moderador, César Rivera -àrbitre i advocat soci de Cuatrecasas, Gonçalves Pereira- va donar també l’oportunitat als assistents a l’acte de participar en un col·loqui amb els membres de la taula, que entre d’altres temes va permetre debatre la conveniència de la inaplicació del principi de la iura novit curia en matèria d’arbitratge.
Pel que fa als integrants de la taula, Manuel Arroyo, àrbitre i advocat soci de Meyerlustenberger Lachenal va expressar la importància de que l’àrbitre designi un pèrit quan les circumstàncies del cas ho exigeixen. Segons Arroyo “l’àrbitre té l’obligació d’entendre el cas. Si aquest no nombra el pèrit quan és necessari, l’àrbitre està violant el dret de les parts de ser escoltades”.
Miquel Montañà, àrbitre i advocat soci de Clifford Chance va tractar la qüestió de la imparcialitat dels pèrits de part afirmant que no considerava que aquests haguessin d’estar associats a una falta d’imparcialitat, ja que tenen un risc reputacional. També va destacar la importància de que els pèrits de part transmetessin la sensació de ser independents, marcant en aquest sentit una distància conceptual amb el terme “imparcialitat”.
En aquest intercanvi d’opinions –que alguns dels ponents van qualificar amistosament d’examen, per les preguntes que César Rivera els hi proposava respondre- també va participar-hi José Manuel García, àrbitre i advocat, soci de Dechert. Segons l’àrbitre resident a París, “presentar un dictamen pericial des de la perspectiva de l’advocat suposa una pèrdua de control”. García va enumerar algunes situacions en que, en la seva opinió, seria adequat recomanar al client la sol·licitud d’un dictamen. Així, va afirmar que si els àrbitres coneixen el dret aplicable no convé perdre control sobre el cas, però que en cas de desconeixement el nomenament de l’expert seria una opció a considerar. El fet de trobar-nos davant d’un dret regulatori molt específic seria una altra situació que, al seu parer, permetria valorar la designació. També va destacar altres factors a tenir en compte en aquests casos, com la seu de l’arbitratge.
