Per Juan Pezzano
Una de les fórmules més utilitzades per les empreses que busquen internacionalitzar-se és l’empresa en participació, que també es denomina empresa comuna, filial comuna, o en la seva terminologia anglosaxona Joint Venture.
La raó d’això es deu a l’alta demanda de serveis i productes en el comerç que genera major necessitat de col·laboracions i reestructuracions empresarials a fi de poder afrontar i respondre amb rapidesa i efectivitat als consumidors finals.
Una primera aproximació de Joint Venture seria la següent “La unió de forces entre dues o més empreses, del mateix o de diferents països, amb el propòsit de dur a terme una operació específica (industrial, comercial, inversió o producció)”. D’altra banda, donis del punt de vista contractual podem definir el contracte de Joint Venture com aquell que en virtut del com dos o més persones, físiques o jurídiques, acorden aportar recursos i béns per a la realització d’una activitat empresarial comuna, per obtenir un benefici econòmic amb aquesta activitat.
La regulació de la Joint Venture a Espanya
L’ordenament jurídic espanyol no regula de forma expressa aquesta figura pel que estaríem en presència d’un contracte atípic i on és essencial la voluntat de les parts. Davant l’absència d’una norma concreta que reguli aquesta classe de contractes, hem d’acudir al Codi de Comerç) i a la Llei de Societats de Capital.
Com també al Codi Civil en el seu art 1255, d’igual forma la Llei 12/1991 d’Agrupacions d’Interès Econòmic, i la Llei 18/1982 sobre Règim Fiscal d’Agrupacions i Unions Temporals d’empresa i de les Societats de Desenvolupament Industrial Regional.
La raó d’això es deu al fet que el Dret atribueix als contractants la capacitat de fixar normes amb eficàcia jurídica obligatòries i seran les regles generals de la interpretació dels contractes i obligacions del dret privat les que s’aplicaran.
Cal tenir en compte que les lleis aplicables a la Joint Venture solen ser les de l’Estat el territori del qual es troba localitzada la mateixa, no deixant de costat altres aspectes sobre els quals incideixen altres normes legals, bé del país inversor, o les derivades de convenis internacionals o de la regulació comunitària europea en cas d’estar en aquesta zona geogràfica.
La Joint Venture i el dret comunitari.
En l’àmbit de la Unió Europea el tema és molt semblat al que passa en l’ordenament jurídic espanyol aquest tipus de contracte es regula pels reglaments:
– Reglament (CE) Núm. 593/2008 del Parlament Europeu i del Consell, de 17 de juny de 2008.
– Reglament de la (CE) Núm. 1419/2006, del Consell Europeu, la Llei 235220/2006, que deroga el Reglament (CEE) Núm. 4056/1986 pel qual es determinen les modalitats d’aplicació dels articles 85 i 86 del Tractat als transports marítims i es modifica el Reglament (CE) Núm. 1/2003, la Llei 183011/2002 ampliant el seu abast a fi d’incloure el cabotatge i els serveis internacionals de tramp.
– Reglament (CE) Núm. 765/2008 del Parlament Europeu i del Consell, Llei 337510/2008, pel qual s’estableixen els requisits d’acreditació i vigilància del mercat.
– Reglament (CE) Núm. 1225/2009 del Consell, Llei 3643/2009 relatiu a la defensa contra les importacions que siguin objecte de dúmping per part de països no comunitaris.
Seguint aquesta línia és en el Dret Comunitari de la competència on amb més claredat i detall s’entén la figura de l’empresa en participació, per la rellevància a la defensa de la competència, en la mesura en què un acord de col·laboració empresarial d’aquestes característiques pot restringir la competència en un mercat o crear una posició dominant.
És un fet que cada vegada són més freqüents els acords que contemplen elements estrangers; Enfront d’aquestes situacions de International Joint Venture hem de saber quin serà la norma aplicable, la que es determina d’acord amb el sistema de Dret internacional privat del fòrum, és a dir del lloc en què es plantegi la controvèrsia. Al no conèixer-se sistema conflictual algun nacional o convencional que contingui regles específiques per la Joint Venture, al moment de la determinació de la llei del contracte, un tribunal aplicarà les normes contractuals del seu ordenament jurídic (conformat no només per les normes de Dret internacional privat domèstic sinó també pels corresponents tractats internacionals, i si escau pel Dret supranacional com és el de la Unió Europea).
L’instrument per determinar la llei aplicable en l’àmbit comunitari és el Reglament (CE) Núm. 593/2008 del Parlament Europeu i del Consell, de 17 de juny de 2008 (La Llei 335954/2008), sobre la llei aplicable a les obligacions contractuals (Roma I). Aquest Reglament estableix que la llei aplicable a la relació contractual serà aquella que les parts hagin triat en el contracte, amb el que tornem a estar en presència del principi d’autonomia de la voluntat com a element essencial del contracte (a través d’una clàusula de submissió expressa), tenint en compte que estem enfront d’un contracte atípic.
Si les parts no haguessin establert clàusula específica sobre la llei aplicable, el mateix reglament ens ajuda a determinar si es troba en presència d’algunes de les matèries especialment prevista per resoldre la controvèrsia de llei aplicable.
En cas que no existeixi pacte exprés, i no es tracti de matèries especials, l’últim criteri per resoldre el conflicte, és de la llei aplicable del país on tingui la seva residència habitual la part que hagi de realitzar la prestació característica del contracte.
La implantació de la Joint-venture.
Cal tenir en compte prèviament a la implantació les següents fases: Elecció del país a establir-se tenint en compte l’estabilitat política, econòmica, nivell de vida, facilitat d’accés, infraestructura, comunicacions, costos salarials, demanda potencial, règim legal i fiscal aplicable.
Un exemple clar de com aquesta figura està present al món ho tenim en el grup espanyol Inditex, que agrupa les marques Zara, Pull and Bear, Massimo Dutti Oysho etc, presents totes en ciutats com París, Lisboa, New York, Caracas, Bogotà o Sidney, entre unes altres; Sempre a través d’aquest tipus de contracte i amb un soci local que usa per entrar a nous mercats les particularitats dels quals els són alienes.
Juan Pezzano
CEO i advocat de Pezzano Advocats.
