- Tenir satisfetes les responsabilitats civils provinents de la infracció, excepte en els supòsits d’insolvència declarada pel jutge o tribunal, llevat que hagi millorat la situació econòmica del reu.
- Haver transcorregut, sense delinquir de nou el culpable, els terminis següents: sis mesos per a les penes lleus; dos anys per a les penes que no excedeixin de 12 mesos i les imposades per delictes imprudents; tres anys per a les restants penes menys greus; i cinc per a les penes greus.
3. Aquests terminis es compten des de l’endemà del dia en què quedi extingida la pena, però en tal cas mitjançant la remissió condicional, el termini, un cop obtinguda la remissió definitiva, es computarà retrotraient l’endemà a aquell en què hagués quedat completa la pena si no s’hagués gaudit d’aquest benefici. En aquest cas , es prendrà com a data inicial per al còmput de la durada de la pena , el dia següent al de l’atorgament de la suspensió.
4. Les inscripcions d’antecedents penals en les diferents seccions del Registre Central de Penats i Rebels no seran públiques. Durant la seva vigència només s’han d’emetre certificats amb les limitacions i garanties previstes en les seves normes específiques i en els casos establerts per la Llei. En tot cas, es lliuraran les que sol·licitin els jutges o tribunals, tant si es refereixen a inscripcions cancel·lades, fent constar expressament, si s’escau, aquesta última circumstància.
5. En els casos en què, tot i complir els requisits establerts en aquest article per a la cancel·lació, bé per sol·licitud de l’interessat, bé d’ofici pel Ministeri de Justícia, aquesta no s’hagi produït, el jutge o tribunal, acreditades com circumstàncies, ordenarà la cancel·lació i no tindrà en compte aquests antecedents.
- Font: Tramiteix
Així, les conseqüències dels antecedents penals varien si es tracta d’una persona estrangera o d’un nacional, en aquest cas Espanyol. En el cas de tractar-se d’un estranger que ha arribat de forma irregular a territori espanyol, les conseqüències dels antecedents penals, impliquen; l’expulsió del territori, impossibilitat d’accés a les Autoritzacions Administratives per a residir o treballar a Espanya, i una de les conseqüències més greus, dificultats alhora de demanar protecció Oficial. Segons l’article 53 de la Llei Orgànica 4/2000 sobre Drets i Llibertats dels Estrangers a Espanya i la seva integració social, en el seu punt 1 apartat a), estableix que l’estança irregular ja suposa una falta greu. Així com també suposa una falta greu tipificada a l’art.53.1 f) la realització d’actes contraris a la via pública i previstos com a greus en l’art.24 de la llei 1/1992 d’Ordre Públic i Seguretat Ciutadana.
A més a més, per a un estranger, és impossible accedir a qualsevol de les autoritzacions de residència o treball si ha comès algun delicte a Espanya o algun delicte tipificat en el Codi Penal Espanyol en els últims 5 anys en el seu anterior país de residència. Retornant a l’estranger que ha arribat de forma irregular, anem a afegir que està escapant d’una persecució ètnica. Que està privat de llibertat en un CETI ( Centre d’Estança Temporal d’Immigrants) i que ha sol·licitat asil a Espanya, i que durant l’estança i tramitació de la sol·licitud d’asil (que es pot perllongar durant dos anys) decideix escapar-se i comet algun delicte. Les conseqüències d’haver comès un delicte, suposaran la denegació de l’asil o protecció subsidiària. Ja que segons l’art.9 de la llei 12/2009 Reguladora del dret d’asil i protecció subsidiària la comissió d’un delicte greu implica la denegació de l’asil, fet que implicaria l’expulsió del país. Així i tot, en aquest cas, hi hauria un cert empar, en cas de què en el seu país d’origen perilli la seva vida o integritat física així ho estableix el Conveni de Roma i ho ha anat rectificant en la seva jurisprudència el Tribunal d’Estrasburg (TEDH).
D’altra banda, en cas de ser espanyol, no hi te cabuda l’expulsió del país. Però té conseqüències que et poden condicionar durant el compliment de la condemna. Aquestes conseqüències són:No poder optar a determinats llocs de treball. Una vegada un company que cercava feina, em conta tot content que havia trobat una feina a l’aeroport, i que el dia següent anava a firmar el contracte. Després de l’entrevista, el vaig retrobar i li vaig demanar que tal l’aeroport. El fet que tenia antecedents penals en vigor no li va permetre accedir al lloc de feina. Així com a l’aeroport, moltes empreses ho exigeixen com a requisit previ al contracte. Des del meu humil punt de vista, es tracta d’una mesura excloent, ja que uns antecedents penals d’un delicte com pugui ser conduir sota els efectes de l’alcohol o cometre un delicte imprudent ja et limita les oportunitats laborals. Així com també és una mesura d’exclusió social, ja que per protegir una determinada empresa de possibles treballadors conflictius no és dona una segona oportunitat per a afavorir la reinserció del condemnat. I també limita la seva capacitat per a poder fer front a una condemna de multa.
La segona conseqüència és no poder tenir permís d’armes. Segons l’Article 97 del Reial Decret 137/1993 per al que s’aprova el reglament d’armes, “la sol·licitud d’expedició de les llicències d’armés, s’haurà de presentar a la Intervenció d’Armes de la Guàrdia Civil corresponent al domicili de l’interessat, acompanyat de la següent documentació; a) Certificat d’Antecedents Penals en vigor”.Tampoc podran optar a unes oposicions públiques, en el cas d’haver estat condemnat a una condemna superior de 3 anys de privació de llibertat, ni viatjar a països fora de la Unió Europea, molts de Països per a poder expedir un visat exigeixen un certificat d’antecedents penals per a permetre l’entrada al país. Així mateix també es veu afectada l’opció a beques, ja que per a la sol·licitud de beques per a poder estudiar un Erasmus es requereix un certificat d’antecedents penals que consti que aquella persona no té cap antecedent en vigor. Finalment, no podran col·legiar-se en cas de què el condemnat sigui un graduat/llicenciat d’alguna carrera que derivi en una professió que per a poder ser exercida calgui col·legiar-se. Un exemple, és per a poder col·legiar-se com a advocat, així ho exposa al reglament, pues requereix no tenir antecedents penals, que inhabiliten per a l’exercici de l’Advocacia.
Des del meu punt de vista, amb la facilitat que suposa tenir antecedents penals, les conseqüències que en deriven són desproporcionades. Crec que caldria una anàlisi més profund de la sentència que ha provocat aquests antecedents penals. És a dir, si es tracta d’uns antecedents per assassinat o d’uns antecedents per ocupar un edifici públic, per ser traficant de drogues o per ultratge a Espanya. No tots els antecedents impliquen una certa perillositat criminal del condemnat. A més, les circumstàncies personals que han derivat a la comissió del delicte també haurien de ser analitzades, ja que una persona que ha estat condemnada per delictes contra la salut pública i que ha estat enganxada a les drogues, si aquesta s’ha desintoxicat durant la seva condemna, l’alta hauria de ser suficient per a poder cancel·lar els antecedents i que aquesta persona reinserida pot dur a terme qualsevol tipus d’activitat amb completa normalitat.
