Ahir, poc després del tràgic accident d’avió de la companyia Germanwings que cobria el trajecte Barcelona-Düsseldorf, diversos usuaris de la xarxa social Twitter van publicar una sèrie de tuits ofensius contra els passatgers catalans morts.
En conèixer-se els fets, l’associació Drets va demanar la col·laboració dels usuaris a través de Twitter per poder recopilar tots els tuits ofensius contra els catalans arran de l’accident aeri dels Alps. A aquesta crida més d’un miler de persones han respost en només 24 hores a la crida de l’associació Drets. Els advocats voluntaris estan analitzant totes les captures de tuits que han arribat per correu electrònic i a través de les xarxes socials i els que són constitutius de delicte els estan incorporant a la denúncia que demà mateix presentaran a la Fiscalia Provincial de Barcelona.
Anirem fins al final per defensar l’honor de les víctimes de l’accident aeri. Estem fent llista de tuits i us demanem ajuda. #germanwings
— Drets (@DretsCat) 24 Mars 2015
Si us plau, feu-nos arribar captures dels tuits d’odi contra els catalans a l’adreça info@drets.cat. Els portarem a la Fiscalia #germanwings
— Drets (@DretsCat) 24 Mars 2015
Els tuits que seran denunciats avui dijous 26 de març incorrerien en un delicte tipificat a l’article 510 del codi penal, ja que atien a l’odi, la discriminació i la violència contra un col·lectiu pel fet de ser catalans. Alguns dels tuits ja recollits per drets fan afirmacions com ara: “La unica pena sobre el accidente del Avión es que murieron pocos catalanes, pero algo es algo chavales”, “Ojala un avión en el que estén todos los catalanes y se estrelle contra una roca y se mueran lenta y dolorosamente”, “Trescientos veinte tacaños menos que van a pitar el himno en la final de Copa”, “A ver a ver, no hagamos un drama que en el avión iban catalanes, no personas”.
Ja que alguns dels autors d’aquestes piulades s’amaguen rere l’anonimat, els advocats també demanaran a la Fiscalia que traslladi ofici als cossos i forces de seguretat de l’Estat per tal que esbrinin la identitat d’aquests usuaris a través dels mitjans de què disposen, com ara la sol·licitud a l’empresa Twitter de les dades completes dels usuaris de la seva xarxa social i un rastreig de les IP (Internet Protocol) que s’han utilitzat.
Per l’associació Drets no es tracta només de defensar la dignitat i la memòria de les víctimes, sinó també de tot el conjunt de la societat catalana, que està sent vexada i injuriada sistemàticament, i demana que els aparells judicials i polítics de l’Estat reaccionin amb contundència i no deixin una vegada més que la catalanofòbia quedi impune. El passat mes d’octubre Drets ja va denunciar un centenar d’usuaris del Twitter per apologia del genocidi, però la Fiscalia encara no ha emès cap resolució al respecte.
Respecte a aquests tuits ofensius, el Ministeri de l’Interior ha anunciat la seva investigació i els Mossos d’Esquadra fins i tot ja han obert diligències d’investigació sobre els mateixos.
Poden ser tipificats com a actes delictius els tuits catalanòfobs arrel de l’accident de Germanwings?
Joan Subirana i Eloi Font, advocats de Font Advocats, ens exposen que “L’article 510 del Codi Penal (CP) preveu que aquells que provoquin, és a dir, incitin a la discriminació o odi contra grups amb motiu del seu origen nacional poden ser castigats amb penes de presó d’1 a 3 anys i multa de 6 a 12 mesos.”
Article 510
“Els qui provoquin a la discriminació, a l’odi o a la violència contra grups o associacions, per motius racistes, antisemites o altres referents a la ideologia, religió o creences, situació familiar, la pertinença dels seus membres a una ètnia o raça, el seu origen nacional, el seu sexe, orientació sexual, malaltia o minusvalidesa, seran castigats amb la pena de presó d’un a tres anys i multa de sis a dotze mesos. “
En aquests sentit, Subirana i Font expliquen que “El Tribunal Suprem ja ha determinat quines són les pautes a tenir en compte perquè una conducta pugui encaixar en la descripció de l’article 510 del CP”. Aquesta línia doctrinal es pot observar, per exemple, en la Sentència de 12 d’abril de 2011:
“L’article 510, per la seva banda, sanciona als que provoquin a la discriminació, a l’odi o a la violència contra grups o associacions per diferents motius recollits en el precepte. La utilització del terme provocació ha conduït a sostenir que cal que es compleixin els requisits de l’article 18, llevat del relatiu a que el fet a què es provoca sigui constitutiu de delicte, 72 ja que en incloure la provocació a l’odi es fa referència a un sentiment o emoció la mera existència no és delictiva. En qualsevol cas, cal que es tracti d’una incitació directa a la comissió de fets mínimament concretats dels que pugui predicar la discriminació, l’odi o la violència contra els referits grups o associacions i per les raons que s’especifiquen en l’article.”
Subirana i Font opinen que “cal que s’inciti a la comissió d’actes que, encara que no puguin ser qualificats de delictes, es derivi una discriminació, odi o violència contra grups o associacions. En conseqüència, hem de distingir clarament dos tipus de comentaris, els que poden subsumir en el tipus penal de l’article 510 del Codi Penal i els que, per contra, quedarien emparats en la llibertat d’expressió.” A tot això, afegeixen que “en aquest últim grup, podem incloure tuits desafortunats que, sens dubte, són reprovables des d’un punt de vista ètic però que no encaixarien en el tipus delictiu descrit, ja que no inciten a la comissió de cap acte sinó que simplement s’alegren d’una desgràcia aliena.”
“Ara bé, altres tuits sí que podrien encaixar en el tipus delictiu de l’article 510 CP, ja que aprofiten l’accident aeri per proposar l’eliminació d’un col·lectiu pel seu origen (els catalans), o directament desitjar la seva mort”, conclouen Joan Subirana i Eloi Font.
