Altermútua, la millor Alternativa a Autònoms

Suc de taronja polític o jurídic? Llibertat d’expressió

Marc Puig i Villaret
Barcelona,

 

Abans de començar a redactar el present article he tingut un moment de tos desenfrenada i llagrimetes als ulls a causa d’un glop de suc de taronja que m’ha anat a parar a «l’altre forat» −com popularment s’acostuma a dir−. Si mai us heu parat a pensat en una cosa tan senzilla, el cert és que l’organisme reacciona automàticament expulsant allò que va pel camí que no toca.

Avui, en l’assumpte que us escric a continuació, voldria plantejar-vos una pregunta que espero em sapigueu respondre al final de la lectura: havent-hi dos camins: el polític i el jurídic, per quin d’ells creieu que hauria de passar el suc de taronja i, per tant, quina seria la direcció errònia?

Situant-nos en antecedents, fa uns mesos va ser notícia l’episodi en el qual van resultar ser protagonistes dos joves, aficionats del Juventut de bàsquet, arrel del qual, encara a dia d’avui demanen a través d’un portal digital el suport popular per poder fer front a la multa que els ha estat imposada i a les despeses del procediment. Els fets es remunten en el partit de bàsquet entre el Joventut i el CAI Saragossa del passat dia 5 d’octubre de 2014. Com és costum en dret, tenim dues versions contraposades.

Àlex Molina i Biel Noguera

Segons l’Àlex Molina i el Biel Noguera −els dos aficionats−, només van treure una estelada i van cridar “independència”, moment en el qual les forces de seguretat s’hi van acostar, els van ordenar que baixessin la bandera i els van requerir perquè s’identifiquessin. “Quan vaig anar a buscar el DNI em van agafar i em van fer caure al terra” −relata en un vídeo el més mal parat dels dos−. Ambdós coincideixen en denunciar actuacions abusives per part de les forces de seguretat, amb un ús excessiu de la força i amb expressions com “ara per gilipolles et caurà una multa de 3.000 €”. Per la seva banda, la versió policial predica que la parella molestava a la resta de seguidors als quals impedia la visió de la pista. Així mateix, un cop els van demanar la identificació, s’hi van negar i van començar a increpar-los.

El cert és que el Biel aquella nit va poder tornar a casa però el seu company va ser detingut, emmanillat i, amb una imputació per delicte de resistència i desobediència a l’autoritat sota el braç, va haver de passar la nit a comissaria.

Com a conseqüència d’aquests fets, l’Àlex va ser condemnat −com a autor d’una falta de desobediència i ofensa− a afrontar una condemna pecuniària de 300 €. En concret, el Jutge recull en la sentència les expressions “fills de puta” i “espanyols de merda” que entén proven un “clar contingut menyspreador i menyscaptador del principi d’autoritat”. Així mateix, raona la desobediència en el fet que el condemnat, un cop havent estat requerit a “no tornar a exhibir la bandera” perquè així “s’evitarien confrontacions amb la resta de l’afició”, va fer cas omís menyscabant d’aquesta manera el principi d’autoritat.

També convé ressaltar que el Jutjat qualifica de “demagògic argument” de la defensa el consistent en al·legar que els agents no van respectar el dret de llibertat d’expressió de l’acusat, considerant que en el condemnat concorria una intenció de provocar l’afició del Saragossa. I no en té prou amb això que en les darreries de la resolució acorda lliurar ofici contra els testimonis de la part defensora per un presumpte delicte de falç testimoni després de denega’ls-hi qualsevol valor probatori per ser “familiars o amics de l’acusat que integraven el grup d’aficionats de l’equip visitant”.

Per si encara no era suficient, i ara sí que en darrer lloc, hem d’afegir a la condemna anterior la sanció que el dia 10 d’octubre va proposar el Consell Superior de l’Esport, a raó d’una multa de 3.000 euros i la prohibició d’accés als recintes esportius per un període de 6 mesos en ambdós aficionats per “alterar l’ordre en la grada insultant als aficionats i encarant-se amb ells” i, així mateix, una multa de 4.000 euros i prohibició d’accés als recintes esportius per un període de 12 mesos a l’Àlex (sanció que absorbeix l’anterior), per “haver insultat als aficionats i agredit a agents dels cossos i forces de seguretat de l’Estat”.

En relació amb aquestes sancions, convé puntualitzar que tot just aquest dimecres passat, dia 22 d’abril, s’ha fet palès un retrocés força delatador part de la pròpia Subdelegació del Govern Espanyol a Saragossa, al comunicar a un dels dos aficionats l’arxiu de la seva sanció. No obstant això, la sanció que recau sobre l’altre aficionat (el Biel) així com la condemna judicial per l’Àlex continuen dempeus.

Malgrat aquesta parcial correcció, i fent una valoració succinta dels antecedents exposats, si d’una cosa en podem treure aigua clara és que el càstig rebut per aquests dos joves és del tot desproporcionat. Malgrat ens situem de part dels ‘locals’ o dels ‘visitants’, no hem d’oblidar que tot deriva d’una actuació d’exercici de la llibertat d’expressió, dret fonamental recollit a l’art. 20 de la Constitució Espanyola que empara el fet d’expressar lliurement opinions, idees, valoracions… En aquest sentit, els dos aficionats es trobaven totalment emparats per la llei per poder expressar lliurement les seves conviccions polítiques. Podríem debatre si és oportú unir política i esport, però si una cosa resulta irrefutable és que no es pot impedir arbitràriament l’exercici de la llibertat d’expressió en cap tipus d’àmbit, inclòs en els estadis esportius.

L’actuació policial que descriuen els involucrats, i que ha obtingut el rebuig judicial amb un to força autoritari, denota una patent motivació política en els actes de les forces de seguretat, que els hauria portat a extralimitar-se amb actuacions desproporcionades i innecessàries. Així mateix, resulta d’especial rellevància la contundència del Jutjat d’Instrucció així com del Consell Superior de l’Esport davant d’unes actuacions que, inclús atenent-nos al relat policial, no responen a una conducta que pugui comportar una sanció de la magnitud que ha resultat ser.

En conclusió, ens trobem amb un suc de taronja que hauria de seguir el seu recorregut habitual fins arribar a l’estómac. Un camí lliure de traves: el jurídic, el de l’exercici pacífic de la llibertat d’expressió. Sovint correm el risc de desviar la regulació d’aquesta llibertat a terrenys polítics i no jurídics, fet que hauria de generar una reprovació automàtica per tal de recuperar el bon camí. L’ús de les forces de seguretat és imprescindible per mantenir l’ordre, però si aquest opta pel suc de taronja polític provoca una situació de tos desenfrenada i llagrimetes als ulls innecessàries.

Si aconseguim encaminar el suc per la direcció correcte, havent superat el control policial, ens haurem de plantejar tots plegats la transcendència que té el fet que en el camí no existeixi cap oclusió judicial, la qual no només justificaria una desviació policial erràtica sinó que, a més, suposaria l’agonia fins al final en denegar d’aliments l’estómac.

Doncs bé, quina és la vostra resposta?

    Deixa un comentari

    L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *