Redacció
Una reforma immediata i a fons per millorar el funcionament de la Justícia i un Pacte d’Estat que eviti que aquesta tingui intromissions externes. Aquestes són les principals peticions que realitzen els ciutadans espanyols als polítics segons les dades extretes del Baròmetre Extern 2015 realitzat per Metroscopia i encarregat pel Consell General de l’Advocacia Espanyola.
Els ciutadans creuen que l’Administració de Justícia funciona malament en el seu conjunt: ho reconeix un 53% dels espanyols, enfront d’un 32% que considera que actua bé. Tots dos percentatges han anat creixent al llarg dels últims 28 anys, a costa dels qui al 1987 consideraven que funcionava “regular”. Amb el pas dels anys l’opinió dels ciutadans s’ha anat polaritzant, accentuant-se la distància entre els percentatges que emeten un diagnòstic favorable i desfavorable: al 1987, era de 8 punts, i ara de 21 punts. Aquesta qualificació ciutadana, negativa majoritàriament, es fonamenta en les següents percepcions:
- El llenguatge i els procediments de la Justícia són excessivament complicats i difícils d’entendre per al ciutadà mitjà (82%)
- En general, la Justícia segueix sense estar organitzada i sense funcionar com caldria esperar en una societat moderna i avançada (80%)
- Amb els mitjans existents i la seva actual forma de funcionar la nostra Justícia no pot contribuir amb l’eficàcia i rapidesa que deuria a investigar i castigar la corrupció (77%)
- En moltes ocasions no serveix de res guanyar un plet doncs en la pràctica la sentència és paper mullat ja que o no es compleix o es compleix tard i malament (73%)
Aquestes crítiques àmpliament majoritàries, per sí soles, configuren a la Justícia com una institució organitzativament desfasada i funcionalment poc eficient. Al mateix temps, i no sense certa paradoxa, una àmplia majoria ciutadana considera que:
- Amb tots els seus defectes i imperfeccions, la nostra Administració de Justícia constitueix la garantia última de defensa de la democràcia i de les llibertats (71%)
- Els jutges espanyols són tan bons com els de qualsevol altre país de la UE: ho afirma el 69% dels ciutadans, deu punts més que en 2011
- En general, els jutges solen ser imparcials d’entrada amb les parts implicades, ho diu el 50%, enfront del 42% amb opinió oposada
Sondeig rere sondeig, una massiva proporció d’espanyols (81%) expressa una mateixa amarga conclusió: tots els governs, del color que siguin, han tingut més interès per controlar la Justícia que per dotar-la dels mitjans suficients perquè pugui funcionar millor. D’aquí, sens dubte, una doble petició urgent que de forma pràcticament unànime expressa la ciutadania:
- Una reforma immediata i a fons de la Justícia de manera que assumptes especialment greus o importants i que causen gran alarma social no triguin anys a tramitar-se i resoldre’s (94%).
- Un inajornable Pacte d’Estat sobre la Justícia que la blindi de forma clara i creïble enfront d’influències o intromissions de caràcter polític (90%).
Respecte del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), el 82% dels enquestats conclou que l’òrgan de govern dels jutges hauria de retre comptes de forma regular i clara de com exerceix les seves funcions. Segons el Baròmetre Extern, nou de cada deu espanyols diuen en el moment actual que, tal com ara està organitzat i com funciona el CGPJ, necessita una reforma urgent i profunda; vuit de cada deu creuen que decideix sobre càrrecs i nomenaments de jutges més per criteris polítics que en funció de factors exclusivament tècnics i professionals; i sis de cada deu consideren que no compleix adequadament la seva funció de defensar la independència judicial. Un diagnòstic ciutadà de conjunt més sever que l’expressat en 2011.
SITUACIÓ DE L’ESTAT DE DRET: GREU EROSIÓ DE LA SEVA IMATGE
De les dades obtingudes del Baròmetre, es constata que al llarg dels deu últims anys s’ha produït una destacable i sens dubte greu erosió en la imatge que la ciutadania espanyola té del seu Estat de Dret.
En el moment actual, un 60% de la població creu que el nostre Estat de Dret està en pitjor situació que en el conjunt dels països més avançats; al 2005 aquesta resposta la donava solament un 38% dels ciutadans.
IMATGE DESTACADA DE L’ADVOCACIA ENFRONT D’ALTRES INSTITUCIONS
Els advocats tornen -una vegada més- a ocupar un lloc clarament destacat en la classificació de confiança institucional que estableix la ciutadania. Aquesta dada resulta doblement destacable per dos motius:
- En el context espanyol, l’Advocacia torna a quedar en primer lloc entre totes les institucions jurídiques sotmeses a avaluació pública, malgrat l’apreciable recuperació d’imatge que, en comparació al 2011, experimenten jutges i tribunals;
- Des d’una perspectiva internacional comparada, resulta sens dubte destacable l’alt grau de confiança ciutadana en l’Advocacia espanyola. Per citar tan sols un cas especialment rellevant, a EUA l’Advocacia gaudeix d’una elevada consideració social en base exclusivament a l’alt nivell mitjà d’honoraris que ha aconseguit consolidar, però figura en els últims llocs en el rànquing de confiança ciutadana.
L’àmplia experiència demoscòpica disponible indica que en períodes de crisi i dificultats (com ha estat el cas a Espanya en els últims vuit anys) el to vital col·lectiu declina i això es tradueix en un descens del grau de confiança en les institucions. En canvi, quan l’estat d’ànim de la societat millora també tendeix a fer-ho la confiança ciutadana en les institucions.
Entre 2011 i 2015, segueixen ocupant els primers llocs les institucions que la ciutadania percep com a “altruistes”: és a dir, les que s’associen més directament amb la defensa del bé comú (científics, policia, forces armades, Seguretat Social, Càrites i les pimes, a les quals s’estaria reconeixent la seva capacitat de resiliència en circumstàncies summament adverses). Aquesta sol ser la pauta comuna en pràcticament tots els països.
Respecte dels advocats, la capacitat que demostren, any rere any, de mantenir-se en un confortable lloc mitjà-alt del rànquing general indica que la seva positiva consideració social no és conjuntural sinó estable i consolidada. Cosa que, en principi, podria fins i tot resultar sorprenent per la naturalesa de les seves funcions: l’advocat gaudeix certament de la confiança total dels seus representats, però al mateix temps —i amb tota probabilitat en igual mesura—concita desconfiança i recel en la part contrària (que, al seu torn, confia plenament en el seu advocat). Els espanyols consideren que, mitjançant la total entrega a la defensa dels seus representats, els advocats realitzen una contribució a la Justícia: és a dir, duen a terme una funció d’interès públic. Cosa que, sorprenentment, no sembla tenir tan clara la nostra ciutadania respecte de jutges i tribunals. Aquests no solament no aconsegueixen superar amb alguna folgança —com caldria esperar en principi— als advocats en el rànquing de confiança sinó que, en realitat, porten ja diversos anys quedant lleugerament per darrere.
GRAU DE SATISFACCIÓ AMB ELS SERVEIS DELS ADVOCATS: ALTA PUNTUACIÓ EN ATENCIÓ, TRACTE I PREPARACIÓ
Entre els qui alguna vegada han acudit al despatx d’un advocat (56% de la població), el grau de satisfacció amb els serveis professionals rebuts segueix mantenint-se a un nivell molt elevat. La satisfacció de conjunt és puntuada amb un 7.0, destacant de manera especial l’atenció i el tracte rebuts (7.9 de nota mitjana), així com la preparació tècnica de l’advocat i el seu interès per l’assumpte encomanat (7.3 i 7.2, respectivament). Fins i tot l’import dels honoraris cobrats mereix una avaluació positiva (6.5): la relació cost/benefici que implica recaptar assistència lletrada és percebuda de forma favorable pels qui han utilitzat alguna vegada els serveis d’un advocat. L’anterior queda confirmat pel fet que el resultat aconseguit sigui avaluat així mateix amb un substancial 6.6.
GRAU D’EXPERIÈNCIA AMB EL MÓN JURÍDIC: ES MANTÉ LA TENDÈNCIA ALCISTA
El grau de contacte de la població espanyola amb el seu sistema jurídic manté la pauta de gradual increment detectada ja en els Baròmetres anteriors. En el moment actual els espanyols que diuen haver acudit al despatx d’un advocat per consultar algun problema de tipus jurídic representen ja un 56%, el percentatge més alt mai registrat, superior en 33 punts al registrat en 1978.
A la nostra societat, la utilització d’assistència lletrada s’ha convertit ja en una experiència majoritària. En aquest sentit, les dades d’actual sondeig confirmen allò ja detectat als Baròmetres de 2008 i 2011: la utilització dels serveis dels advocats tendeix a ser similar en tots els sectors socials. Aquesta dada convida a concloure que la consolidació de l’actual sistema de Justícia Gratuïta sembla estar aconseguint que ningú que pugui necessitar assistència jurídica es vegi impedit d’aconseguir-la per falta de mitjans econòmics.
LLEI DE TAXES: INDEFENSIÓ I JUSTÍCIA A DUES VELOCITATS
Els espanyols concedeixen —encara que no de forma massiva— que la introducció de taxes en la Justícia pugui tenir com a efecte desanimar als qui solament recorren a els tribunals per dilatar els seus casos. Però del que no semblen tenir dubte és que, a canvi, moltes persones han hagut de renunciar a defensar els seus drets davant un jutge, amb la consegüent indefensió (85%), la qual cosa ha donat lloc a una justícia de rics i una altra de pobres (84%). Addicionalment, un 60% creu que les taxes no han servit per millorar la dotació econòmica de la Justícia gratuïta.
Podeu accedir a l’informe complet fent clic al següent enllaç: INFORME V BARÓMETRO EXTERNO CGAE NOVIEMBRE 2015
1 comment