Altermútua, la millor Alternativa a Autònoms

Continuarà el Reial Madrid a la Copa del Rei?

Per Albert Noguer.

El passat dimecres 2 de desembre es va disputar a l’estadi Ramón de Carranza l’eliminatòria de setzens de final de la Copa del Rei entre el Cádiz (2aB) i el Reial Madrid. Si hagués estat un partit normal, podríem dir que el Reial Madrid va guanyar amb superioritat al seu rival (1-3). No obstant això, va ser un d’aquests partits dels quals es parlarà per molt temps. I és que, a dia d’avui, ha passat el Cádiz per “alineació indeguda del Reial Madrid”.

“Alineació indeguda” és el terme esportiu que s’utilitza quan un equip alinea indegudament a un futbolista per no reunir els requisits reglamentaris per poder participar en un partit (article 76 del Codi Disciplinari de la Real Federació Espanyola de Futbol; CDRFEF, d’ara endavant). I el Reial Madrid va alinear al futbolista Cheryshev, futbolista que tenia pendent el compliment d’una sanció de suspensió acordada el 6 de març de 2015. 

Una vegada va acabar el partit, el Cádiz S.A.D va presentar una reclamació per la qual entenia que Cheryshev estava sancionat i que, en conseqüència, el Reial Madrid havia incorregut en alineació indeguda. El Comitè Únic de Competició es va posicionar a favor del Cádiz i ha eliminat al Reial Madrid de la Copa del Rei. Evidentment, aquesta és només la primera instància i el Reial Madrid ja ha anunciat la seva intenció de recórrer fins a la més alta instància, que seria el Tribunal Administratiu de l’Esport (en endavant, TAD). 

Cherishev

El Reial Madrid sosté que la sanció a Cheryshev no és vàlida perquè no se li va notificar personalment al jugador. Davant aquestes al·legacions, el Jutge Únic de Competició entén que, si se li va comunicar la sanció al club en el qual militava, el Villareal l’hi va haver de comunicar al jugador com, amb tota probabilitat, a altres jugadors del mateix equip que també van ser objecte de sanció. I que, a més, aquest argument tampoc entra molt en joc perquè si se li comunica al club en el qual militava, la sanció és igualment vàlida. 

I no li falta raó al Jutge Únic perquè l’article 41.3 CDRFEF disposa que: “Les notificacions als jugadors (…) podrà realitzar-se en el club o SAD al que pertanyin a cada moment. La mateixa serà vàlida amb caràcter general”. 

I és que hi ha altres arguments –com apunta el jutge- per entendre que el Reial Madrid no té raó. I és que si bé és cert que l’article 48 CDRFEF apunta que: “Amb independència de la notificació personal de les resolucions sancionadores”, el mateix article in fine afegeix que això serà aplicable “excepte els supòsits de l’article 49”. I, sense anar més lluny, l’article 49 apunta que: “En el supòsit d’una determinada sanció (…) serà suficient amb la comunicació pública de l’òrgan disciplinari competent (…) per a que la sanció sigui executiva”. A més, segons assenyala el Jutge Únic de Competició, la notificació personal es va produir al domicili que va designar el propi jugador a l’efecte de notificacions, que no és un altre que el mateix Villarreal. 

Tot sembla correcte i clar. No obstant això, on està la clau? La clau d’aquest assumpte és que, en definitiva, estem davant dret administratiu sancionador i, com és de sobres conegut, la interpretació de les normes restrictives ha de ser molt restrictiva. En conseqüència, que no només s’exigeix que la conducta estigui tipificada sinó que concorrin totes les garanties del procediment sancionador, des que s’inicia l’expedient sancionador fins que finalitza amb la notificació de la sanció. 

No obstant això –i segons l’autor d’aquest article- aquesta opció tampoc és viable. Això es podria argumentar sobre la base de l’article 59.2 LRJPAC en el qual s’admet la possibilitat de notificar al Villarreal en lloc del jugador quan indica que: “(…) de no trobar-se presenti aquest al moment de lliurar-se la notificació podrà fer-se càrrec de la mateixa qualsevol persona que es trobi al domicili i faci constar la seva identitat”. Per això, no hi ha obstacle perquè quan l’interessat –en aquest cas Denis Cheryshev- fixi un domicili de notificacions diferent al del seu domicili personal, qualsevol persona que resideixi en aquesta, podrà recollir la notificació. 

En resum, el Reial Madrid sosté una postura que manca de sentit i lògica; doncs és com si un ciutadà al·legués, davant la Direcció General de Trànsit, que no paga la multa perquè no li han notificat personalment, sinó que la notificació va ser recollida per un familiar que resideix al mateix domicili. Tots sabem quina seria la resposta de la DGT.

No hem d’acabar l’article sense esmentar que ens trobem en el món del Dret Esportiu i encara que l’esport estigui normativitzat, preval el negoci i l’espectacle.

    Deixa un comentari

    L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *