Per María Jesús González-Espejo
Sòcia Directora de EmprendeLaw
Sí, estem segurs que és possible ensenyar Dret d’una altra manera. I no només és possible, sinó necessari fer-ho. És esgotant escoltar als professionals amb experiència queixar-se de la falta d’adequació d’aquells que comencen a exercir.
Encara recordo quan vaig arribar a estudiar el meu postgrau a l’Institut Europa de la Universitat d’Amsterdam, amb la meva flamant beca i expedient acadèmic i em vaig haver d’enfrontar a una forma totalment diferent d’educar. Quan em van assignar els primers treballs, vaig prendre consciència de la meva falta de preparació, de la meva incapacitat per investigar, per separar el gra de la palla, per pensar i contestar a preguntes la resposta de les quals no estava en un llibre, sinó escampada entre múltiples articles i monografies. La joventut, la il·lusió per aprendre i el suport d’alguns companys nòrdics em van ajudar a adaptar-me amb rapidesa al nou sistema i a sortir airosa del dur tràngol. No començo aquest article d’aquesta manera perquè estigui senil i amb ganes de parlar de millors temps passats, sinó perquè vull parlar d’un tema que em preocupa en gran mesura com és el de l’immobilisme en els mètodes de docència en els estudis de Dret al nostre país i també per compartir amb vosaltres algunes interessants experiències que potser serveixin de guia a uns altres que desitgin explorar noves formes d’ensenyar.
Fa més de 20 anys que vaig deixar la universitat, però quan parlo amb els meus becaris i m’expliquen com els ensenyen, m’adono que gairebé res ha canviat. Un professor entra a l’aula, comença a parlar des de l’estrada, ho fa durant 45 minuts de mitjana i s’acomiada fins al proper dia dels seus alumnes. Com a molt, els innovadors, utilitzen presentacions amb alguna imatge i, de vegades, fins i tot interactuen amb la seva classe. Els més atrevits fins i tot inclouen supòsits pràctics, que els alumnes han de resoldre aplicant els coneixements teòrics que el professor els ha transmès.
Però, podria ensenyar-se Dret d’una altra manera? És cert que la nostra ciència requereix l’anàlisi del marc jurídic i de la jurisprudència i la transmissió de molts conceptes teòrics pels quals l’oratòria es presenta com una de les millors metodologies de formació, però és innegable també que existeixen altres formes d’aproximar la matèria als alumnes. Exposo a continuació algunes de les quals s’estan utilitzant a diverses universitats espanyoles i sigui notori que no es tracta només de noves metodologies pedagògiques per ensenyar Dret sinó, a més, d’ensenyar a l’alumne alguna cosa cada vegada més important: la necessitat de ser un advocat multidisciplinari. Ja no és suficient i cada vegada ho serà menys amb saber-se les lleis i sentències; a més a més, fa falta ser una miqueta mèdic, farmacèutic, informàtic o periodista. Aquests són els professionals que demanda avui la societat, humanistes formats en les ciències jurídiques que comprenen la realitat amb tota la complexitat que presenta. Però entrem en matèria i vegem junts el que alguns intrèpids i creatius professors estan fent amb i per als seus afortunats alumnes:
Ensenyar Dret a través del cinema, documentals i sèries de televisió
Per exemple, Ana Gemma López Martín, Professora Titular de Dret Internacional Públic i Relacions Internacionals de la Universitat Complutense de Madrid (UCM) ho fa a través del cinema. La seva innovadora forma d’ensenyar consisteix a seleccionar i fer visionar als alumnes, a casa o en un cinema forum, pel·lícules que aborden temàtiques variades de Dret Internacional (entre altres títols han analitzat: Diamants de sang, Inside Job, Amistat, Capità Phillips, La Flor del desert i Argo), així com de documentals i sèries de televisió en obert, com L’ala oest de la Casa Blanca, Castle, o Blue Bloods. A l’alumne se li demana que respongui a una sèrie de qüestions exposades en una fitxa elaborada per a cada pel·lícula i després es dialoga sobre elles. Amb tota seguretat aquesta forma d’analitzar qüestions clau a través d’una realitat, encara que sigui cinematogràfica, aporta a l’alumne una visió de gran valor aplicada de l’ordenament jurídic.
Ensenyar Dret a través de les publicacions dels mitjans de comunicació
Un altre mètode utilitzat per la mateixa professora és el de l’anàlisi del que diuen els mitjans de comunicació sobre un tema d’actualitat. En paraules de la pròpia professora “el Dret internacional públic és una disciplina jurídica en constant i permanent evolució que forma part del dia a dia de l’actualitat internacional. Això porta com a conseqüència que, els mitjans de comunicació, tant escrits com audiovisuals, es facin ressò diàriament de múltiples esdeveniments internacionals succeïts en qualsevol part del món i que guardin relació directa amb l’aplicació o inaplicació d’una norma internacional. Per exemple, l’assetjament de la policia britànica a pescadors espanyols en la badia d’Algesires, l’admissió de Palestina com a Estat no membre de l’ONU, l’annexió de Crimea per part de Rússia, la violació de la sobirania territorial ucraïnesa per l’entrada de combois russos sense permís, bons oficis del Papa Francisco perquè EUA i Cuba reprenguin les seves relacions… Encara que la forma en què aquests assumptes són abordats pels mitjans de comunicació resulta en ocasions errònia, i no s’ajusta sempre al que estableix el Dret internacional, els mitjans de comunicació són una eina nova, actual i atractiva per a l’alumne per a la docència pràctica del Dret internacional”.
La innovadora activitat docent s’articula en dues fases. La primera, la cerca de notícies que abordin qüestions jurídic-internacionals. La segona, l’anàlisi crític de les notícies a través de tres tasques: primer, identificació de la qüestió jurídic-internacional subjacent en la notícia; segon, l’anàlisi del seu correcte o incorrecte plantejament per part del mitjà de comunicació en qüestió -és a dir, cal aconseguir identificar si el que diu la premsa és correcte o si, per contra, la qual cosa està dient no és realment el que estableix el Dret Internacional-. Com assenyala la professora “és molt freqüent escoltar notícies on confonen a la Cort Penal Internacional que solament coneix de crims comesos per persones, amb la Cort Internacional de Justícia, que resol contenciosos entre Estats -ambdues amb seu a l’Haia -; o confondre les Organitzacions Internacionals amb les ONGs o no saber que les 12 milles de mar territorial són territori de l’Estat… per posar alguns exemples reals”. Finalment, els alumnes han de definir les possibles solucions jurídiques al cas concret. Un dels casos que més interès ha generat en els alumnes ha estat Assange, tant per les errades que la premsa i la televisió han comès, com per l’anàlisi de solucions possibles.
Els alumnes que hagin gaudit d’aquesta activitat hauran tingut l’oportunitat d’apropar-se a el “poder dels mitjans de comunicació”, comprendre el concepte de judici paral·lel amb claredat i preparar-se en suma per a un món on la comunicació influeix gairebé sempre amb contundència en la realitat.
Ensenyar Dret a través de l’ús de la tècnica del One Minute
Un altre projecte de naturalesa interdisciplinària és l’anomenat One Minute. Aquesta tècnica serveix per avaluar al discent (alumne) i al docent (professor) i consisteix a fer preguntes curtes al final de la classe per veure si els alumnes han entès bé la matèria, qualificant la seva resposta i després comparant-la amb altres disciplines. Un dels avantatges d’aquesta tècnica és que a través d’una pregunta curta (per això el terme One Minute) es demana a l’alumne que respongui el que li ha semblat més interessant de la classe d’aquest dia i el que ha entès pitjor. Així, el professor obté una valuosíssima informació per avaluar-se a si mateix.
Aquesta tècnica s’ha empreat a la Universitat Complutense de Madrid per a assignatures del Grau en Dret de primer (Història del Dret), segon (Dret internacional públic), tercer (Dret internacional privat) i quart (Informàtica jurídica); de dobles graus, i en màster, amb l’objectiu de comparar resultats i veure si les qualificacions i l’enteniment augmenta segons els alumnes van pujant de curs; entre grau i Doble grau; entre grau i màster.
Si algun d’aquests alumnes decidís dedicar-se en un futur a la prestació de serveis jurídics, estic convençuda que no tindria les objeccions que tenen molts dels meus clients advocats a preguntar als seus propis clients el nivell de satisfacció que té amb els seus despatxos. Doncs hauran après que preguntar perquè ens avaluïn és un art i que aplicar-ho amb destresa genera a mitjà termini sobretot riquesa.
Ensenyar a desenvolupar l’habilitat de l’assessorament i divulgació del coneixement jurídic a través de l’arqueologia i la filologia
Lo interessant d’aquest projecte impulsat per José-Domingo Rodríguez Martín, Professor Titular de Dret Romà a la Universitat Complutense de Madrid, és el seu caràcter multidisciplinari. La idea sorgeix de la coincidència d’interessos de professors de disciplines de tres facultats: Dret, Filologia i Història. El grup mixt pretén formar als alumnes en la dimensió social de la formació universitària. Segons assenyala el propi professor “l’objectiu és que els meus alumnes de Dret siguin conscients de la utilitat social i cultural de la seva formació jurídica, i vegin que amb només un semestre d’estudis de Dret poden des d’assessorar ja a altres professionals o divulgar a nivell social continguts jurídics, però alhora, han de ser conscients de la necessitat que té tot jurista de comptar amb especialistes d’altres àrees per entendre la vida que ens envolta, i sobre la qual treballarà aplicant normes i jurisprudència”. Així els alumnes de primer del Doble Grau de Dret/ADE han tingut l’oportunitat d’assessorar als seus companys, majors que ells i d’altres Facultats “amb la auctoritas d’un jurista experimentat”. Com explica el professor “el seu objectiu era estudiar una Llei romana que es conserva en el Museu Arqueològic (el bronze de la lex Salpensana), amb l’objecte d’analitzar el seu contingut i muntar una web interactiva on qualsevol usuari pugui, punxant en una imatge de la llei, trobar les explicacions dels meus alumnes sobre el contingut jurídic de la llei”. Lo interessant del projecte és que els alumnes de Dret van necessitar l’ajuda d’altres especialistes per poder fer el seu treball i per això, van col·laborar de la mà amb alumnes de Màster, tant de Filologia Clàssica (que els van ajudar amb el text de la llei) com d’Història (que els van ajudar a contextualitzar la llei).
Gràcies a aquest projecte, filòlegs, historiadors i juristes han unit forces i el resultat és una Web que va a oferir a l’usuari una manera fàcil i amena de gaudir del contingut del bronze del Museu Arqueològic, i on trobarà les explicacions filològiques, històriques i, sobretot, jurídiques, d’alumnes de tres facultats diferents de la UCM.
A més, els alumnes han tingut l’oportunitat de realitzar un seminari multidisciplinari i unes pràctiques al Museu Arqueològic amb accés directe al bronze original.
L’objectiu final d’aquesta activitat, en paraules del professor Rodríguez Marín és “que ara extrapolin aquesta experiència i continuïn amb la mateixa actitud en la resta dels seus estudis jurídics, fora ja de l’àmbit del Dret Romà”. Com he assenyalat a l’inici de l’article, em sembla aquest un ensenyament magistral i molt útil per als alumnes.
#CrocoProyect: ensenyar Dret utilitzant internet i les eines que aquest mitjà ofereix
Twitter és una xarxa social a la qual es sumen cada vegada més juristes, per això el professor de Dret Processal de la Universitat de Màlaga (UMA), Alberto Postigo, va encarregar fa alguns mesos als seus alumnes del Seminari de Dret Processal sobre Internet i Xarxes Socials, l’ambiciós objectiu d’aconseguir milers d’autoretrats de persones amb un rèptil de plàstic o similar per aprovar la seva assignatura. L’objectiu de l’activitat era aconseguir que els alumnes coneguessin be totes les xarxes socials per després aprofundir en els seus aspectes legals.
El projecte va rebre el nom de CrocoProyect i va aconseguir una impressionant repercussió mediàtica (jo de fet vaig saber d’ell a través d’una notícia en el telenotícies del migdia) que, amb tota seguretat, va ensenyar importants lliçons als seus alumnes -als quals estic convençuda que va aconseguir unir com a grup, no hi ha més que veure la foto que han pujat per identificar-se en el seu perfil de twitter-, sobre les xarxes socials i la seva capacitat de fer viral un missatge, així com sobre les possibilitats que una bona idea pot generar a qui amb valentia decideix “trencar motlles”. L’altra gran beneficiada per la genialitat va ser la Universitat de Màlaga, que va obtenir una interessant publicitat, sense inversió alguna, aconseguint la vinculació de la seva imatge a la de la innovació i la tecnologia.
La meva pròpia experiència
Finalment vull compartir amb vosaltres la meva pròpia experiència; imparteixo l’assignatura d’habilitats professionals a ICADE. Als alumnes els sol·licito, en diverses edicions del Màster d’Accés a l’Advocacia de la Universitat d’Antonio de Nebrija, realitzar la següent activitat dirigida a aconseguir que els alumnes desenvolupin habilitats tan importants com la capacitat d’investigar, sintetitzar i escriure amb correcció, així com d’expressar les seves idees de forma persuasiva. El tema sobre el qual els demano que investiguin és la innovació en el sector legal. D’aquesta forma a través d’un treball de recerca reflexionen sobre un tema de certa complexitat, aprenen a diferenciar la informació útil de la qual no ho és i a redactar-la indicant fonts de forma correcta, respectant regles essencials de format i estructura.
En conclusió, és possible innovar en l’ensenyament del Dret i fer-ho és essencialment divertit. No tinc cap dubte que els alumnes gaudeixen d’aquestes experiències i aprenen d’una altra forma, possiblement menys “àrida”, aspectes teòrics i aplicats del Dret.
Has innovat tu també en la teva forma d’ensenyar Dret? Explica-m’ho, m’encantarà conèixer la teva experiència.
