Advocacia i crisi dels refugiats

Oriol RuscaPer J. Oriol Rusca i Nadal

Degà de l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona

Molt abans que la crisi dels refugiats esclatés a les pantalles dels televisors i les cobertes dels diaris, els advocats europeus, espanyols i catalans havíem encès els llums d’alarma davant d’una situació que amb el pas del temps no ha fet sinó agreujar-se.

Ens trobàvem, i ens trobem, davant una crisi humanitària, social i política de grans proporcions que Europa no podia ni imaginar, a conseqüència de l’èxode de centenars de milers de persones fugint de la guerra a Síria, Iraq, Afganistan, buscant refugi en un continent considerat la pàtria dels drets humans i de la llibertat. Milers de persones, entre elles centenars de nens i nenes, han perdut la vida a la Mediterrània en intentar arribar per mar al nostre continent. Molts són víctimes de les màfies i de tota mena d’abusos i vexacions, especialment les dones i els nens.

No és un mèrit especial que els advocats i les advocades estiguem especialment a l’aguait des de setembre de 2015 quan per iniciativa del Consell General de l’Advocacia espanyola es va crear un registre d’experts en estrangeria i asil per tal de poder assistir els refugiats que arribessin al nostre país.  Forma part de la nostra obligació i  de la nostra vocació i tradició en la defensa dels drets humans, del servei a les persones.

Paraules i accions

Els advocats barcelonins, catalans i espanyols hem treballat amb la paraula i amb l’acció. Prenent la paraula parlant a tots els fòrums possibles, denunciant la situació dels refugiats, contribuint a crear consciència posant Europa davant les seves contradiccions, procurant denunciar la hipocresia.

Vam donar un especial impuls al manifest “Vergonya, ni un minut més! Per una Europa de les persones’ per fer arribar la veu de la ciutadania a les institucions comunitàries. Aquest manifest el vaig lliurar personalment el passat mes de març en nom de l’ICAB, de l’Advocacia Catalana i de l’Associació Intercol·legial de Col·legis Professionals de Catalunya –que representa a més de 100 col·legis professionals amb més de 250.000 col·legiats/des-, al director de l’Oficina de la Comissió Europea a Barcelona.

Va constituir una ocasió no sols per denunciar la situació infrahumana en què es troben els migrants que arriben a sòl europeu sino també per denunciar el pacte subscrit entre la Unió Europea i Turquia que no respecta els principis bàsics del dret d’asil. En consagrar les expulsions col·lectives, vulnera totes les normes del Dret Internacional i de manera específica la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea.

Vam argumentar en aquell moment, i ho segueixo dient ara, que el nostre compromís amb les persones i la fe en Europa, malgrat tot, ens legítim per demanar a les nostres autoritats una actuació des de la intel·ligència, la justícia i l’ humanisme. 

A totes les reunions a les quals hem tingut l’oportunitat d’assistir, com la del comitè permanent del Consell de consells de l’advocacia europea, celebrada a Barcelona el setembre, hem reivindicat els valors de tolerància, respecte i suport als drets fonamentals de la persona que són propis d’Europa com a àmbit de llibertat i de seguretat, i hem reclamat  l’escrupolós respecte a l’estat de dret i el compliment de la normativa internacional: la ja esmentada Carta de Drets Fonamentals de la UE, la Declaració Universal de Drets Humans i la Convenció sobre  l’Estatut dels Refugiats de les Nacions Unides.

Complir els compromisos

Però cal continuar insistint per què el panorama és molt complex. Ha augmentat la xenofòbia i el racisme i el terrorisme de signe islamista i el Brexit han empitjorat encara més la situació, sense que Europa sigui capaç de bastir una política comuna en el terreny internacional, de desenvolupar una activa política de seguretat i d’obligar als estats membres de la Unió a complir els seus compromisos respecte a l’acollida de refugiats.

Tampoc el govern espanyol ha fet efectius també els compromisos adquirits sobre acolliment de refugiats. Els 15.000 refugiats que havia d’atendre s’han quedat en unes desenes, però en canvi s’ha permès mostrar-se recelós i crític amb ajuntaments i autonomies, com Barcelona i Catalunya, que han volgut aportar solucions posant en marxa plans per rebre les persones expatriades. A més, Espanya triga fins a tres anys en reconèixer l’asil o la protecció internacional.

Paraula i acció com deia. El nostre compromís ha portat també l’ICAB, a través del Consell General de l’Advocacia espanyola, a conèixer la situació real dels refugiats sobre el terreny, a Lesbos. I de manera concreta a formar part del projecte ‘European Lawyers in Lesvos’, juntament amb el Consejo General de la Abogacía Española. Aquesta iniciativa l’ha posada en funcionament el Consell d’Advocats d’Europa (CCBE) i l’Associació d’Advocats d’Alemanya (DAV) amb l’objectiu d’oferir assessorament i assistència jurídica a les persones refugiades que es troben a aquesta illa grega.

Tot plegat és coherent amb el fet que ser advocat, advocada, implica tenir uns valors. La defensa dels drets, les llibertats i la dignitat de les persones, en aquest cas dels refugiats i les refugiades, dóna sentit a la nostra professió. Tenim encara una feixuga feina per endavant.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *