Altermútua, la millor Alternativa a Autònoms

Com actua la llei davant les negligències mèdiques? Casos pràctics d’indemnitzacions

Fotògraf: Joan Masats

Fotògraf: Joan Masats

Per Margarita Martín Filgueira

Advocada en Grup Mèdic-Legal BCN

La sanitat actual està actualment minvada per la falta de personal en centres mèdics i hospitals, l’escassetat de pressupostos, la celeritat en el temps de les visites mèdiques i al seu torn lentitud en la fixació de dates per realitzar proves diagnòstiques i comunicar els seus resultats. Aquest conjunt de factors provoca conseqüències socials, sent una d’elles l’augment de negligències mèdiques i demandes per aquest motiu. A dia d’avui trobem moltes sentències favorables als pacients que reclamen una indemnització per negligència mèdica, ja que els jutges-davant un degut plantejament per part de la defensa dels afectats- solen fallar a favor d’aquests.

Tant si la negligència mèdica es genera en el sistema públic de sanitat o en el privat, en començar un procediment judicial es pot actuar directament contra la companyia d’assegurances que cobreix la responsabilitat civil del metge o del centre de salut -segons a qui es demandi-. No obstant això, si la negligència és molt greu, també es pot iniciar un procediment de responsabilitat penal contra el propi facultatiu. En qualsevol cas, la mesura que s’utilitza per al càlcul d’una possible indemnització per lesions és el Barem de Tràfic, dels accidents de circulació i extensible per analogia a la mala praxi mèdica. Aquest barem s’actualitza anualment, i a l’hora de calcular cal aplicar el que estava vigent al moment de la negligència. Així mateix, són absolutament necessaris els informes mèdics pertinents per procedir a la mesura de les seqüeles produïdes. En aquest punt, i per establir la quantia de la indemnització, es tenen en compte els dies de baixa i de cura que el pacient ha precisat, així com les seqüeles en si. També els legisladors estudien els danys morals i les lesions vitalícies. I en cas de defunció, s’atén a l’edat de la persona i a la seva situació familiar al moment de l’exitus.

Segons les taules corresponents a aquest barem, i si el jutge considera que hi ha proves pericials suficients com per dictar una resolució favorable al pacient, en la majoria de les ocasions la llei condemna a l’entitat demandada civilment, encara que el pagament recau en l’asseguradora de la mateixa. En aquest mateix sentit, per exemple, en el nostre despatx d’advocats estem ara esperant el judici d’una demanda per intoxicació de crom i cobalt en un portador d’una pròtesi de maluc, una reclamació que ascendeix a 159.286,92€, més els interessos i les costes processals; en termes jurídics, les raons de la demanda són el retard en el diagnòstic, defecte d’informació, absència de consentiment informat i deficiència en la neteja de la zona operada. Un altre dels casos més recents, amb sentència ferma, però de menor quantia indemnizatoria, és el que protagonitza una persona d’edat avançada depenent que va morir per estar desatesa en un centre sociosanitari.

La llei s’imposa amb gran determinació a les persones físiques o jurídiques sanitàries quan aquestes han incorregut en una negligència mèdica, sobretot en alguns dels següents supòsits: el retard en el diagnòstic d’una malaltia greu, la falta d’informació al pacient, la inactivitat o passivitat dels doctors, la infecció hospitalària i/o l’error mèdic (imprudència). Una infecció hospitalària, per exemple, pot originar un dany a llarg termini; mostra d’això va ser un judici guanyat pel nostre despatx al febrer de 2015 on les proves presentades van constatar que una nena de 8 mesos va ser contagiada de VIH durant una transfusió en un destacat hospital de Barcelona. La indemnització que els magistrats van convenir en aquest cas va ser majúscula, aconseguint els 779.766,96€. I en el capítol de la falta del consentiment informat -un altre dels pilars en judicis per negligències mèdiques- hem tractat casos com el d’una pacient a qui se li va haver d’extirpar l’úter per un defectuós control del part (vaginal), a la qual, a més, no se li va informar degudament de la possibilitat de sol·licitar una cesària, donats els seus antecedents d’anterior enllumenament per aquesta via. La víctima va rebre 77.800€ per això.

En definitiva, la responsabilitat per danys en l’estat de salut és un sector de l’advocacia on l’èxit no només radica a obtenir una sentència favorable, sinó també a poder aconseguir la màxima indemnització. La finalitat, des del punt de vista social i moral, és contribuir al fet que la víctima -o a la seva família, si ha esdevingut defunció o pèrdua molt greu de la salut- tingui la millor qualitat de vida possible en el futur.

    Deixa un comentari

    L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *