Per Luis Martín
President de l’Associació Professional d’Administradors Concursals (ASPAC)
El passat mes de juny de 2015 es va publicar en el DOCE el reglament europeu, de data 20 de maig de 2015, Reglament (UE) 2015/848, sobre Procediments d’Insolvència, que serà aplicable als procediments concursals que s’obrin amb posterioritat al 26 de juny de 2017, substituint a l’anterior Reglament 1346/2000.
Addicionalment, al novembre es va publicar un nou projecte de directiva europea en matèria d’insolvència i segona oportunitat, que en l’actualitat, i després d’informació pública, està en període d’al·legacions. L’EIP (Associació Europea d’Associacions d’Administradors Concursals, de la qual ASPAC és membre) és una dels organismes consultats per a la proposta de millores i al·legacions al projecte.
Aquesta nova proposta de directiva europea en matèria d’insolvència significa un pas endavant cap a un marc més eficient i transparent d’aquest sector en el Vell Continent. Es tracta d’un punt de partida adequat per modernitzar el sistema, així com per atreure una major inversió i per poder ajudar a les empreses viables a superar situacions de dificultat. A diferència de la recomanació de la Comissió Europea (CE) de 2014 i la comunicació de 2012, serà d’obligat compliment i oferirà un nou marc regulatori per a tots els Estats membres. Tractant d’harmonitzar la legislació per evitar l’anomenat “turisme concursal” a la recerca de jurisdiccions més tolerants amb els deutors.
La Comissió Europea no solament proposa amb aquesta directiva una presa de decisions preventives, sinó va més enllà exigint als Estats membres que actuïn en aquells casos en els quals sigui possible reduir el cost i durada dels processos judicials (tal com es reflecteix en l’article 24.2).
Un altre punt interessant és el principi ja contingut en la recomanació de 2014 “d’exoneració total”, que ara seria d’obligada implementació. Aquest principi contempla reduir a tres anys el període de temps que ha de passar perquè aquelles persones naturals que no han pogut complir un conveni o reestructurar els seus deutes se’ls cancel·lin totalment, sota determinades premisses i circumstàncies. Avui dia, aquest mateix període oscil·la entre un i deu anys segons cada país, cinc en el cas d’Espanya, on s’ha d’haver liquidat almenys el 25% dels deutes contrets, segons estableix la Llei de Segona Oportunitat.
Com a mesura de detecció inicial, el projecte preveu nomenar administradors concursals, fins i tot en processos de refinançament, que faran el sistema més estable, eficient i transparent gràcies a la participació de professionals independents i a un model de designació d’aquests, que serà supervisat de manera periòdica i garantirà una justa remuneració.
L’esborrany de la directiva, en fase d’informació pública per a al·legacions, pretén la reducció de les diferències normatives entre països veïns i l’impuls de la cultura del refinançament a Europa, que són essencials per garantir el crèdit dels creditors. A més, comptar amb professionals independents, remunerats, que siguin seleccionats sobre la base dels seus mèrits, quelcom que ajudarà a que les empreses viables puguin superar èpoques de crisis en menor temps i, així, protegir a l’economia comunitària en el seu conjunt.
El proper 11 de maig, a l’Hotel Ritz de Madrid, se celebrarà la II Trobada Internacional de Reestructuració i Insolvència Empresarial, on diferents experts del sector de rellevància nacional i internacional tindran l’oportunitat de donar el seu punt de vista sobre aquesta nova normativa i explicaran les situacions concretes de cada país. El que és clar és que Espanya continua sent una anomalia respecte al seu entorn. Les últimes i successives reformes de la Llei Concursal, inacabades per la falta del desenvolupament reglamentari, no propicien l’especialització, el rigor i l’experiència, amb el conseqüent perjudici per als creditors i deutors.
És necessari que la legislació espanyola i europea promogui la professionalització dels administradors concursals, de manera que es pugui millorar en quantia i temps la devolució del crèdit dels creditors, s’ajudi a garantir les empreses que són viables i, d’aquesta manera, contribuir a la millora de l’economia en el seu conjunt.
